L’Almeria Teatre acull a partir d’aquest dilluns 2 de març el retorn de l’espectacle Records a Broadway, en ocasió dels 10 anys de la companyia La Nota Teatre, que el van crear i estrenar al Versus Teatre el març del 2012. Fa, doncs, 8 anys. És un musical de petit format “cantat, dit, ballat i tocat” per quatre joves intèrprets que no eren a la seva estrena perquè encara eren nens: Alexandre Ars (també el coreògraf); Ferran Enfedaque, Eudald Planchart i Joan Saez. El director, Antoni Font-Mir i l’Arnau Tordera (arranjaments) si que formaven part de l’elenc inicial. Blanca Bardagí ha fet la dramatúrgia, a partir de la idea original de Marc Casanova i Antoni Font-Mir. De moment els tindrem a l’Almeria Teatre tots els dilluns fins al 30 de març.
L’espectacle inclou més de 45 peces de diferents musicals, totes adaptades al català. No són les més famoses però si les millors: “Són els temes que han fet que el gènere avanci. Hi ha molts estils i alguns molt peculiars. L’Arnau ha fet els arranjaments musicals per a quatre veus i els actors canten, ballen i toquen instruments, tot en directe”, explica l’Antoni.
Els que vareu tenir la sort de veure la primera versió, notareu que és un espectacle pràcticament nou: “En aquella ocasió repassavem els Records des del 1904 al 2011. Ara acaba al 2020 i hem canviat l’escenografia. Jo dono classes de cant i de teatre i m’he adonat que molts actors no saben la història del teatre musical. Aquest és un dels motius per tornar-lo a fer. L’altre és celebrar els 10 anys de passió i masoquisme que significa fer teatre!”, continua el director, que també es planya del fet que, dels grans musicals que han arribat de Broadway, només 4 s’han presentat en català. “Tenim mancances i volem trencar una llança a favor del català.” Diuen que a Catalunya hi ha hagut una “fuga” de grans produccions, “però afortunadament el petit format s’ha quedat aquí.”
L’ARGUMENT
Som a Broadway, a un bar. El públic seu al voltant de tauletes i els actors són dalt de l’escenari. “Són quatre nois catalans que han anat a Broadway a intentar cantar i han aconseguit feina per cantar en un bar, mentre esperen la seva oportunitat. I ens expliquen la història del musical, des d’un lloc on guanyen 4 duros per intentar tirar endavant en una ciutat que, per a ells, és un mite. Hi ha comunicació amb el públic, però no ho podem explicar, és millor que ho visqui!”, diuen. L’espectacle inclou peces de 23 compositors, tots molt reconeguts, com ara Cole Porter, George Gershwin, Leonard Bernstein, Stephen Sondheim, Andrew Lloyd Webber, Andrew Lippa, Jonathan Larson, Schönberg… i Elton John! “És un homenatge i a la vegada una reivindicació del teatre musical, un autèntic tresor del nostre temps!”
“Hem treballat amb la base de fa 8 anys, però afegint els musicals nous. Hi hem posat una visió de l’actualitat, com ara la precarietat que significa fer teatre i, encara més, teatre musical. La dificultat de trobar feina… Hem intentat fer una dramatúrgia al servei dels intèrprets que fan de tot”, diu la Blanca Bardagil. Al que l’Antoni afegeix: “És un bon micròfon per explicar on ens trobem tots!”
L’Arnau Tordera, que fa 8 anys també fa fer els arranjaments, explica que “és un plaer i tota una implicació poder aportar coses al gènere que estimem i afegir–hi, així, un nou valor per al futur. Són més de 100 anys de la història del musical i hem intentat aportar-hi el màxim de bellesa possible. Tot està construït com un entramat a favor de la veu i de l’intèrpret. És una filigrana tan lligada, que fa impossible posar-hi covers.” Asseguren diuen que han “vestit” l’Almeria amb la millor tecnologia, els millors leads… “Petit format no vol dir dolent!”
L’Alexandre ens parla de la coreografia: “Al principi teníem molt de material, cada cançó era un puzzle. Però ha estat un treball molt satisfactori, ja tenim ganes que ho vegi el públic!” Pel que fa als arranjaments, Tordera diu que “he escoltat els antics i veig que són peces extraordinàries que han mantingut l’excel·lència. Han superat el pas del temps sense problemes!”
Doncs tot és a punt! Antoni Font tanca la trobada dient: “Som el que som pel que hem estat i a partir d’ara, sabrem cap on anem.” I sobre l’argument: “És una situació no ficticia. Hi ha més de quatre catalans que estan intentant trobar feina!”