A cavall entre el teatre musical, la sitcom, el llenguatge digital i l’stand up comedy, l’espectacle connecta amb els gustos d’un gran públic, especialment d’aquells qui cerquen noves propostes còmiques més enllà dels monologuistes de tota la vida.
L’ARGUMENT
Engega a l’any 2015. A la ciutat imaginària on viuen els nostres protagonistes la crisi s’ha acabat: “Som en un lloc megafeliç, tothom té feina estable, fan plans per al futur… Però de cop i volta torna la crisi i la gent es queda sense feina. A l’Àlex l’acomiaden i es queda amb una mà davant i l’altra al mòbil. S’ha d’espavilar i fer-se autònom sembla la única manera de sobreviure.”, explica l’Àlex, que interpreta un sol paper, una mica en representació de tot el país. L’Andreu fa tots els restants,
9 en total, molt diferents.
La història arrenca, doncs, just en el moment en que entra la crisi: “Hem intentar fer un paral·lelisme entre el que passa a l’espectacle i el que està passant al país, on encara hi ha gent que té tots els privilegis mentre que per molt altres, s’ha acabat tot. Ho identifiquem en un personatge que fracassa profundament i intenta regenerar-se d’una altra manera. Fer-se autònom és l’esperança que queda, és el renàixer”, apunta l’Andreu.
L’Àlex no accepta treballar un munt d’hores en un lloc tancat per cobrar una misèria i va a veure un coach que l’ajuda a treure de dintre l’esperit autònom i l’envalentona. Haurà de sobreviure a un guru de l’emprenedoria, a la cruel Agència Tributària, a clients amb trastorn obsessiu-compulsiu i a
un gestor molt particular… “El nostre objectiu és fer riure a un ritme televisiu, amb ímputs visuals i gags continus. Avui hi ha molts referents de sèries que van a ritme trepidant, hi ha les xarxes socials… tota la informació circula molt ràpidament i ho hem volgut incorporar. D’alguna manera contribuïm a accelerar el ritme del teatre!”
En definitiva, les peripècies d’un nou freelance per sobreviure al món laboral, a un gurú de l’emprenedoria, a la cruel Agència Tributaria i a un gestor molt particular són el tret de sortida d’una comèdia sobre l’amistat i la superació de dificultats, que retrata amb acidesa i enginy la incerta situació política i econòmica del país i les lluites d’un col·lectiu, el dels treballadors per compte propi, que suposa un 19% dels treballadors espanyols:3.254.663 cotitzants l’any 2019, 75.000 més que l’any 2018 segons dades de l’Unió d’Autònoms UATAE.
Per fer l’espectacle, que és creació total, han consumit 432 canyes de cervesa, 27 racions de braves, 127 cafès i dues ampolletes d’aigua. Només per a la creació del principi. Pel que fa als petits retocs o assaigs per a les tornades, falta acabar el recompte.