Una munió de gent com gairebé podria dir que no havia vist mai en una roda de premsa, hem assistit aquest matí a la convocatòria L’Antic Teatre en perill, amb la que ens van sorprendre fa un parell de dies, poques setmanes després d’explicar-nos els projectes per a la nova temporada. Resumint: la propietat de l’edifici vol apujar el lloguer del local de 1.500 € que paguen ara a 7.500 mensuals. Una quantitat inassumible per a un teatre sense afany de lucre, que prioritza l’experimentació, l’autogestió i l’acolliment de la gent del barri per damunt de qualsevol idea comercial. Ha estat una roda de premsa oberta a tothom que ha aconseguit el que volia: que qualsevol persona, vingui d’on vingui i que estimi l’Antic, ens ho vingués a explicar, a veure si entre tots aconseguim aturar-ho. Així, dit ràpidament hi havia representants d’una quarentena de companyies, que ja han signat un Manifest de suport al teatre, a més de la nombrosa gent del barri, veïns assidus i altres que formen part del Projecte Artístic Comunitari de l’Antic Teatre.
Semolina Tomic, directora artística i fundadora del teatre, ens ha situat explicant que van entrar l’any 2003. Havia estat l’Associació Sant Josep Obrer i estava abandonat: “Era una ruïna total! Ho vam agafar i ho vam arreglar. L’ajuntament socialista de l’època, quan hi havia Carles Martí com a tinent d’alcalde, ens va dir que ens ajudarien i per tant, va ser una decisió política. Del milió d’euros que van costar les reformes, 800.000 eren diner públic. Entenem que no pot ser que aquests diners es regalin als propietaris perquè en facin un hotel, un restaurant, una botiga, un súper o el que sigui!” Tot i que el contracte està garantit fins al 2027, la pujada surt fora de qualsevol previsió. “I si marxem, ens donen 250.000 de indemnització!”, continua Semolina, indignada i manifestant una mica el seu cansament per haver de lluitar permanentment, per una cosa o altra, des de l’arribada. I encara ha afegit: “El Propietari volia que reformessin també la façana i, en no voler-ho fer, els va portar a judici. “ Sembla que la situació actual està en què “l’ajuntament diu que potser ens ajudarà, però volen coses concretes que parlen amb el propietari!”
UNS NÚMEROS…
L’Antic Teatre, situat en una zona privilegiada de la ciutat propera al Palau de la Musica, té un bar que funciona força bé però que es també font de finançament del teatre: “Fem una programació diferent gairebé diària i volem pagar bé els artistes!” Ens han fet una mica de números. L’any 2019 van tancar amb un pressupost de 346.965 euros. Van fer 199 funcions i van tenir 8.470 espectadors. El 57% del pressupost prové de les entrades i el bar i el 43% restant de finançament públic. Han dit que només poden pagar 542 euros per funció i 477, per al Projecte Comunitari, el que consideren molt poc. El 25% l’aporta l’ICEC i l’Ajuntament, un 11,8%.
ENS HO EXPLIQUEN ELS AFECTATS
Bé, hem sortit amb el convenciment que d’afectats ho som tots. Però n’hi ha que ho són més directament i que han assistit a la trobada, entre els que hem vist cares molt conegudes com ara Manel Barceló, Àlex Casanovas, Tomàs Aragay, Sofia Asencio, Txalo Toloza-Fernández…
Mariona Naudin, de Mos Maiorum, assegura que “molts dels nostres projectes s’han pogut realitzar gràcies a l’Antic. És difícil que et recolzin si no ets un teatre comercial. Però vull que continuï i lluitarem!”
Txalo Toloza ha fet un repàs dels grans noms que han passat per aquí, recordant, entre d’altres, les Lagartijas tiradas al sol, i ha destacat que “els que no hem anat a l’Institut del Teatre, hem fet la nostra educació aquí. No sé què passarà però estarem al seu costat, passi el que passi. L’Antic no es toca, és casa nostra i la casa es defensa!”
Tomàs Aragay, que forma amb Sofía Asencio la Societat Doctor Alonso, ho ha valorat així: “La gent que ha nombrat en Txalo omplen els grans teatres europeus i a casa nostra, només poden actuar a l’Antic. Això és una anomalia! En comptes de tancar-lo, el que caldria és obrir altres espais a la ciutat perquè els artistes puguem créixer sense la precarietat crònica que patim i que, cansats, fa que ens busquem la vida a l’estranger. Aquí som l’últim plat, en quedem quatre… És patètic i trist. L’Antic no pot tancar.”
I han continuat reivindicant-lo Soren Evinson, creador, que manifesta que “és urgent salvar l’Antic”; Xavier Dorca, de l’Asociación de Professionals de la Dansa a Catalunya, ha dit: “És una terrible notícia per al mon de la dansa no comercial i que compten amb tot el suport de l’Associació”; Jorge Albuerne, que assegura que “l’Antic va ser el testimoni de la meva carrera a Barcelona i m’hi han vist créixer en solitari i amb companys. No parlo amb nostàlgia. L’Antic ha de seguir per necessitat.”
També ha parlat Lali Alvarez: “Aquí pots dir moltes coses que en altres teatres no et deixen. Necessitem espais on puguem parlar de la nostra política ciutadana, no de la d’ells.“
Víctor Guerrero, el Mestre de Cerimònies d’El Desplume, el cabaret que porta sis anys seguits programant un cop al mes i sempre omplint, assegura que “Jo vaig néixer al Cabaret, al Paral·lel, al Barcelona de Nit, a la Belle Époque… però tot va caure! I he renascut a l’Antic, gràcies al qual he fet dos Grecs i dos textos als teatres. El Cabaret no pot desaparèixer i l’Antic tampoc. Dimecres torna El Desplume i l’omplirem de plomes!”
Agnès Mateus, creadora de Rebota, rebota i en tu cara explota, ha preguntat: “I ara on aniré, si vull seguir fent bogeries? A Barcelona, si no hi ha l’Antic no hi ha res! Als polítics no els importa la cultura, però el nostre equip és incombustible. L’Antic és el pal de paller perquè a ciutat pensi com està la seva situació cultural. És necessari un compromís polític perquè continuï. A Barcelona no hi ha avantguarda i, sense avantguarda, el pensament no continua. L’Antic és el cor de l’avantguarda, l’únic que queda.” O Adeline Flaun, de Tinta Negra, que explica que és l’únic lloc on li van fer un càsting “sense parlar de races!”
I així, veus i més veus. Però les que ens han impressionat més són les de la gent del barri, enamorada del teatre perquè és casa seva i perquè els té en compte. El Projecte Comunitari de l’Antic Teatre, dirigit per Marta Galán, consisteix en la realització d’una sessió setmanal de tres hores on, a través de la pràctica escènica interdisciplinar —dansa, creació de texts, acció i performance, etc.—van muntant espectacles alhora que incideix en la inclusió dels veïns i veïnes grans del barri. Hem sentit paraules precioses, reivindicacions potents, ens han emocionat… Recordem el d’una àvia que diu que es prenia 6 pastilles i “des de que sóc a l’Antic, amb una en tinc prou. Si ara tanca, hauré de tornar a prendre’n almenys 6!”
La gent del Projecte és conscient que “com gent del barri també ens volen fer fora. A Ciutat Vella ens estan fulminant. Aquest barri és molt valuós, ara!” L’Emilia, que viu a davant, afirma que “les activitats que es fan a l’antic ajuden molta gent. El teatre ens dóna vida i seria una gran pèrdua per al barri.” També han parlat de tants teatres que tanquen o els expulsen com ara el Club Capitol, La Vilella, la Muntaner -l’històric Emporium-… “Hem de plantar cara al desnonament de la cultura.”
La Verònica, que treballa al teatre i també és actriu, exposa que “aquí tot l’equip fem força i és un lloc on s’aprecia la potència i el que som capaços de fer Hem tingut tres reunions amb l’ajuntament i també han vist la situació. Diuen que tenen interès en solucionar-ho, que parlaran amb urbanisme, i amb el districte. I que quan vegin com està la situació, parlaran amb el propietari. Podem estar aquí fins que s’acabi el contracte però no podem pagar el que diuen i no ho volem deixar està. I no podem permetre que canviïn un espai cultural per un hotel.”
I la Semolina torna a agafar el micro: “L’Antic omple i estic farta de sentir als polític que no. Hi ha públic però se’ns margina. Si us plau, des de la institució i la política, deixin de marginar-nos. Tenim públic, només necessitem recursos, com tenen alguns teatres de la ciutat… I el que demanem és una misèria comparat amb el que demanen teatres com el Liceu o altres més petits. Però no pararem de lluitar fins que se solucioni”.” I encara afegeix: “Això no dóna diners ens costa 200.000 l’any. Hem parlat amb la Generalitat, amb el Conca, amb la Diputació… Ja no sé amb qui parlar! No és el meu projecte, jo estic cansada, vull que ho porti altra gent, però vull, que se solucioni, després de tot el que hem fet i invertit. No pararem de lluitar!”
Finalment, la que ha tancat l’acte ha estat de les més contundents: la senyora de la bodega del costat “que he vist passar molta gent de teatre per casa, perquè aquí abans hi havia també l’Institut del Teatre. Els he donat menjar a tots! En 38 anys els he vist plorant, rient… I han nascut tants nens! No passaran, no ho permetrem. Si us plau, ajudeu-nos: L’Antic no pot tancar!”