Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó, es converteix a partir de la setmana que ve en Como una perra en un descampado. L’emocionant text de Clàudia Cedó arriba a Madrid, al Centro Dramático Nacional, amb una traducció de Matilde Castillo. El CDN acull l’espectacle, que es podrà veure durant 3 setmanes a la Sala Francisco Nieva del Valle-Inclán.
De nou, les dues actrius protagonistes, Vicky Luengo i Maria Rodríguez (guanyadores del Premi de la crítica a millor actriu, de manera conjunta) encarnaran Júlia 1 i Júlia 2, la protagonista i la seva consciència, que s’alternaran cada dia. David Menéndez substitueix Pep Ambròs en el paper de Pau, la parella de la Júlia.
Una gossa en un descampat es va representar per primera vegada el juliol del 2018, en el marc del Festival Grec, i va posar sobre la taula un tema tabú: la mort perinatal. La dramaturga va viure la situació en primera persona i, amb aquesta obra de teatre ha ajudat a donar visibilitat a una situació que sovint queda silenciada socialment.
L’espectacle es va poder tornar a veure el setembre de 2019 a la Sala Beckett on va exhaurir cada nit. Posteriorment va fer gira per Catalunya, València i les Illes Balears.
Cedó parla a Una gossa en un descampat de com encarar-nos a les situacions difícils de la vida, com podem donar sentit als descampats de les nostres vides, com posar llum a les parts més fosques que hi ha dins nostre. L’autora afirma que la decisió d’escriure l’obra va caure una mica pel seu propi pes. “Com quan tens set i beus”, afirma. “Per a mi, ha estat un crit a la vida, una manera de rendir homenatge a aquesta criatura que no ha pogut tenir la vida que jo li havia imaginat. La meva manera d’explicar el que vaig sentir, de compartir-ho, i d’adonar-me del mateix que la protagonista descobreix a l’obra: que fins i tot les ombres més obscures no fan tanta por quan se les il·lumina”.
L’ARGUMENT
La Júlia i en Pau esperen un nen. Ella està de cinc mesos quan l’embaràs es complica. Arriben a l’hospital esperant que els diguin que el mal de panxa és normal, però se’ls queden ingressats. En una setmana hauran de fer-se a la idea que perden el seu fill. Passaran per moments difícils, intensos, feliços, dramàtics i còmics, tot alhora, tot un garbuix.
Una gossa en un descampat explica la història de superació d’aquesta parella que, com tantes d’altres, haurà d’enfrontar-se al fet de parir una criatura morta. Aprendre alguna cosa de tot això. Plantar cara al monstre de les pròpies pors. Descobrir que tens uns recursos amagats en un racó del teu soterrani que surten quan els necessites, quan els invoques.
|