La Beckett recupera el Cicle Memento Mori, aturat durant el període nadalenc i que protagonitza aquesta temporada amb motiu dels 30 anys de la mort de Samuel Beckett. El cicle el conformen espectacles de diversos registres que tenen la mort com a eix central. Aquest matí ens n’han presentat dos de ben diferents: Celebraré mi muerte: l’eutanàsia a judici, sobre el cirurgià Marcos Hourmann, que va ajudar a morir una pacient terminal i Herència abandonada, de la dramaturga i actriu Lara Díez Quintanilla. Els espectacles compartiran calendari, a les dues sales de La Beckett.
Per tal de donar-los més visibilitat, els expliquem en dues notícies per separat. Trobareu Celebraré mi muerte aquí.
HERÈNCIA ABANDONADA
De Lara Díez Quintanilla
Intèrprets: Ramon Bonvehí i Francesca Vadell
Del 16 de gener al 2 de febrer
Sala de Dalt
‘Herència abandonada’
Lara Díez Quintanilla, actriu i dramaturga i una de les cares conegudes de Polònia, és l’autora de Herència abandonada. Toni Casares, director de La Beckett, està molt content de presentar-la perquè “la Lara va ser membre activa del nostre Laboratori de Peripècies, on Sergi Belbel barrejava actors i dramaturgs. Estem cofois de que torni! Tenia una espineta clavada, perquè tenia moltes ganes de presentar-la. I encara em sento en deute perquè no és una producció nostra. Però ens fa molta il·lusió que continuï vinculada a la casa.” Confessa que “estic enamoradíssim de l’obra i de la interpretació magistral que en fan tots dos actors. És una comèdia dramàtica aparentment senzilla però que requereix molta dedicació.”
Herència abandonada va sorgir l’any 2013, de l’interès de l’autora per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. No només dels objectes sinó també del llegat emocional. “Vaig fer una peça curta per a la Cesca i en Ramon, que parlés de què ens queda dels nostres quan marxen. Tots venim fets, de la família, d’una posició, i tota aquesta idiosincràsia forma part de la nostra herència. Es va arribar a estrenar al Bar de la Beckett, de Gràcia i ara tornar aquí, és com un tancament de cicle! Com que va tenir èxit la vam refer i la vam convertir en una obra de teatre de llargada normal. Es va estrenar a l’Atic 22 del Tantarantana i va obtenir el Premi de la Crítica de Serra d’Or. “
La Lara explica que quan la Beckett els van donar data d’estrena, la Cesca estava embarassada i ja sortia de comptes. “Vam explicar-ho i hem d’agrair al Toni que tot i lo difícil que estan les coses, va canviar la programació i ens va posar una data que el nen ja hauria nascut i ja tindria uns mesos.”
L’obra parla de tots nosaltres, sota el títol descriptiu de Mort Catàrtica en referència al cicle Memento Mori. Parla del que som, de la família… I de la nostra herència no econòmica. Tots som hereus d’un gran llegat: què en fem? Els rols familiars són una herència que moltes vegades ens marca de manera definitiva. Si fem el que es diu que s’ha de fer, és com una depressió que pot fer emmalaltir la societat i crear situacions límits.
Explica la història de quatre germans als que se’ls ha mort el pare. La mare pateix Alzheimer. Van a veure l’advocat però els tres germans homes discuteixen i deixen la noia sola amb l’advocat. A partir de la seva conversa en aquests moments d’incertesa i espera, es precipitaran un seguit de confessions i empentes per veure si es possible abandonar aquesta herència que ens tortura i ens fa mal. I també si és possible abandonar la família com fan els nois. Una mica fa pensar en el fet insòlit que està passant a Anglaterra amb el fill de la Ladi Di, que volen renunciar a formar part de la família real, però versió… no monàrquica.
“La lara diu que la va escriure per a nosaltres i, quan la faig penso: malament!“, expressa, bromejant, en Ramon. I és que es coneixen molt: “Portem junts des de l’Institut del Teatre! Ens fa una il·lusió molt especial poder presentar un espectacle tots tres!
Per a la Cesca ha estat un luxe perquè “amb el nen, l’hem assajat al menjador de casa la Lara perquè m’era més fàcil. Venir aquí els últims dies ha estat un gran salt qualitatiu perquè hi ha més espai, però cal dir que hem pogut assajar molts més cops que el que és normal, els dies que volíem… Hem pogut arreglar-la i depurar-la al mil·límetre. Ha estat un luxe!
La Lara apunta que parla també de l’oblit. “Si els pares tenen Alzheimer s’obiden de que has estat tota la vida amb ells. És un tema que m’obsessiona, crec que prefereixo la mort que l’oblit,” conclou.
Per a les entrades, premeu aquí
Memento mori. Recordem-nos de morir
30 anys després de la inauguració de la sala i 30 anys després de la mort de l’autor que li va donar nom, sota el títol genèric de Memento mori. Recordem-nos de morir, la temporada 2019-20 de la Sala Beckett és una invitació a mirar-nos la mort de cara i a reconèixer en ella una condició immanent de vida.