Del 30 de gener al 9 de març del 2025 la Sala Gran del TNC acull L’aranya; una obra d’Àngel Guimerà amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll. L’espectacle és una producció pròpia del TNC; i en acabar les funcions a la Sala Gran sortirà de gira per arreu del territori de parla catalana.

Jordi Prat i Coll és un bon coneixedor de la Sala Gran del TNC i, com a director i dramaturg; hi ha estrenat peces com: Els criminals, de Ferdinand Bruckner (temporada 2023-2024), La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra (temporada 2019-2020); i Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (temporada 2018-2019).  Ara, L’aranya es troba en ple període d’assajos al TNC i en aquesta producció l’acompanyen: Albert Ausellé, Jan D. Casablancas, Berta Giraut, Estel Ibars, Paula Malia, Jordi Rico, Mima Riera, Ferran Soler, Jordi Vidal i Meritxell Yanes.

El retrat d’una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social:

L’aranya és una tragèdia romàntica que retrata les il·lusions i els desenganys, els amors i desamors, les fidelitats i traïcions d’una parella amb la incapacitat d’engendrar un fill. Una obra incòmoda carregada de tensions en què una botiga de queviures és l’escenari on conviuen els desitjos més ocults; i les pressions socials d’una societat tancada.

L’obra, una de les darreres peces per descobrir del teatre de Guimerà, arriba per primera vegada al TNC: amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll, el qual s’aproxima al clàssic des d’una mirada molt personal.

Jordi Prat i Coll, dramatúrgia i direcció de l’obra

Àngel Guimerà era homosexual. No sé per què ens costa tant encara avui dia d’admetre-ho públicament. I és també sota aquesta circumstància que escriu L’aranya, una obra que parla d’infertilitat. No en va, un altre homosexual a qui va costar força treure de l’armari escriuria anys més tard Yerma. És sota la pressió social i l’obsessió dels qui no poden tenir fills que Guimerà vertebra L’aranya; i deixarà que, sota una forta asfíxia de desig i necessitat de descendència, es desenvolupi el seu drama costumista.

“L’original passa a Barcelona el 1908 però, per motius personals, l’he reescrit i s’esdevé a Girona el 1968: per visibilitzar gent normal, com els meus pares que, des d’una botiga i lluny de la Gauche Divine: van compartir l’ofec d’un franquisme que els feia difícil emprendre actes de llibertat.