La Sala Àtic 22 del Teatre Tantarantana estrena aquest dijous El Millor per als nostres fills, de la companyia La Cítrica, un espectacle basat en la història dels nens d’una secta new age que va existir a Austràlia entre els anys 60 i 90 coneguda popularment com a The family.
AVÍS: Des del Tantarantana ens adherim a la vaga convocada per aquest divendres davant la sentència del Judici emesa pel Tribunal Suprem. Volem expressar el nostre malestar davant aquesta injustícia i cancel·lem les funcions de divendres per CANCIÓN DULCE Y AMARGA i EL MILLOR PER ALS NOSTRES FILLS.
I anem a l’espectacle! Des del teatre, la companyia ens parla del procés de creació, de l’origen del text i del muntatge El millor per als nostres fills.
Elisenda Coll explica que “Em vaig animar després de documentar-me sobre el cas: em va semblar surrealista la capacitat que tenia Anne Hamilton Byrne de convèncer gent amb un cert posicionament social i nivell intel·lectual: eren metges, arquitectes, advocats… a formar part d’aquella secta, que entre altres coses, proclamava que ella era la reencarnació de Jesucrist, feien rituals d’iniciació per “netejar” els membres, i també “educaven” els nens que “havien de guiar la civilització d’un món post-apocalíptic”, afirma l’autora. I encara afegeix: “A l’obra ens centrem en l’educació d’aquests nens, molts dels quals han tingut fortes seqüeles arrel de com els maltractaven en nom de l’educació, de la seva missió a la terra. El text intenta respondre fins a quin punt l’Anne es creia el seu deliri de grandesa o era conscient de la mentida. Si, com a educadora, se la podia compadir o se l’havia de culpar.”
El millor per als nostres fills explora la manera com els adults, inevitablement, en nom d’ideals i visions, modelen per sempre més la identitat dels nens. “I em sembla interessant veure com això s’accentua en el cas d’una secta, la base de la qual sempre és no acceptar l’alteritat, i imposar només un punt de vista, una manera de ser. Hi ha famílies normals, que sense ser sectes, també funcionen així. Volia parlar de l’educació i l’autoritarisme, com a dos coses antagonistes, que en realitat no poden coexistir.”
La directora de l’espectacle, Simona Quartucci, ens explica la proposta de muntatge: “Mi propuesta en El millor per als nostres fills es una invitación a cantar y bailar a la vida, a la resiliencia y la gratitud por haber nacido y querer vivir a pesar de todo. Una historia de tal envergadura con todo lo que conlleva – educación brutalmente violenta – Amor enfermizo – me ha inspirado a crear un viaje catártico y apolíneo donde los diálogos abren puertas a gestos repetidos, rotos y líricos que nos catapultan en el mundo subliminal, en los espacios de lo “no dicho”, en los silencios y en la violencia sufrida como un exorcismo festivo para liberar el cuerpo de recuerdos pesados como lastres.
Una vorágine de palabras, música y gestos confluyen para dar vida a un final de ambiente grotesco que nos induce a todos nosotros (público – testigo) con humor y convicción a asumir la responsabilidad como seres integrantes de la sociedad: Construir un mundo mejor comenzando por cambiar la educación y el sentir del Amor… Porque todos apestamos hasta que la última persona se haya bañado.”
Rebeca Font, responsable de l’escenografia i el vestuari ens parla del concepte de l’espai.
Un lugar no construido, espejo de la percepción personal de los que lo habitan. Para unos pocos es universal, total, único, infinito. Para el resto, una pequeña porción de terreno aislada, limitada, que priva de libertad. En esta dualidad se dibuja un espacio en el que se funde vivencia, sueño y convicción, un espacio al mismo tiempo real e irreal, perenne y caduco, que acompaña el ritmo trepidante de una historia de pasados, presentes y futuros. Un espacio en el que se presenta y se abriga aquello que no vemos, que nos conduce al epicentro de la historia.
EL MILLOR PER ALS NOSTRES FILLS estarà en cartell del 17 d’octubre al 3 de novembre a la sala Àtic22 del Teatre Tantarantana, excepte el dia 18 d’octubre per adhesió a la Vaga General.