Les germanes Ariadna i Clara Peya han presentat avui el seu espectacle de creació Harakiri. L’acte ha tingut lloc al TNC, on aquesta nova creació de Les Impuxibles es podrà veure: del 17 de març al 17 d’abril a la Sala Tallers.
Harakiri és un espectacle accessible, Totes les funcions compten amb subtitulació en català i amb visualització musical: (adaptació musical en imatges). A més, les funcions dels dies 2 i 9 d’abril també tindran interpretació en Llengua de Signes Catalana.
Harakiri és el treball més recent de la cia. És una coproducció de Les Impuxibles, el TNC i Dansa Metropolitana, amb el suport de: l’Institut Català d’Empreses Culturals – Departament de Cultura, l’Institut d’Estudis Baleàrics, l’INAEM i la Fundació Carulla (projecte guanyador de la beca SOS Cultura).
L’argument
El nou treball de Les Impuxibles promet trasbalsar-nos de nou.
Harakiri vol lliurar de tabús i estigmes tot el que envolta el suïcidi i cedir-li espai i escolta. L’espectacle posa en comú les preguntes generades pel dol. Ho fa a través de la presència d’una mare que s’explica a si mateixa després de morir. És possible que una mare ens ensenyi més morta que viva? És possible que el suïcidi d’algú ens faci més lliures?
Amb un llenguatge propi que combina música, dansa i text; i sempre amb la voluntat de fer activisme a través de l’art: Les Impuxibles també han parlat dels trastorns i la salut mental a Suite TOC núm 6. I de les violències sexuals a AÜC-el so de les esquerdes.
Fitxa artística
Harakiri, de Les Impuxibles
Direcció Les Impuxibles (Clara i Ariadna Peya)
Text María Velasco
Coreografia Ariadna Peya
Música original Clara Peya
Acompanyament artístic María Velasco i Judit Colomer Mascaró
Dramaturgisme i traducció Marc Villanueva Mir
Acompanyament a la creació electrònica Carles Delgado i Carles Bernal
Assistent de moviment i cover Olga Lladó Valls
Projeccions Carme Gomila
Intèrprets:
Sílvia Capell, Haley Diallo, Montse Esteve, Helena Gispert, Kiko López, Ariadna Peya, Clara Peya i Pau Vinyals
Intèrprets LSC Èlia Farrero i Berta Frigola Solé
Ajudant de direcció Xavi Buxeda
Marta Velasco, autora del text, ha escrit aquest text:
El suïcidi és el gran tabú als mitjans de comunicació, per la creença que parlar-ne en multiplica els casos.
En aquest cas no es tracta del suïcidi per raons d’honor japonès (harakiri); sinó del d’una mare que també té un tall al ventre: el de la cesària. Tatuatge indeleble de creadora. Un fill queda orfe. Un fill que, sabent que aquestes conductes es produeixen més sovint en la joventut, es diu a si mateix que: “aquesta mort era seva”; i que potser pertany més al món de la seva mare que al món dels vius.
La peça posa a escena diferents indagacions sobre el suïcidi a través d’un grup d’artistes de música, dansa i circ contemporani. Tot això, amb l’objectiu de teatralitzar una visió política del suïcidi; al mateix temps que una crítica a la vida administrada i al cos subjectat; al poder que s’exerceix per assegurar la vida però que alhora produeix alienació i infelicitat.
Maria Velasco, text d’Harakiri