Després de les representacions al Teatre Nacional de Catalunya de El jardín de los cerezos, amb direcció de Ernesto Caballero, que ens va portar el Centro Dramático Nacional de Madrid, arriba ara a la Sala Gran la “rèplica d’intercanvi” de la Connexió amb Madrid del TNC: El Gran Mercado del Mundo, l’auto sacramental de Calderón de la Barca que “és la resposta de Calderón a la Contrareforma i que presentem llegida en clau contemporània. És d’una teatralitat agosarada!”, afirma Xavier Albertí, director del TNC, que n’ha fet una trencadora versió i ha dirigit l’espectacle. És una coproducció del TNC amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC).
Una atracció giratòria ocupa l’escenari de la Sala Gran. Autor: May Circus
Max Glaenzel ha fet una escenografia que ens situa plenament al Mercat (una atracció giratòria molt espectacular) per on hi desfilen “virtuts positives i negatives” com la Supèrbia, el Plaer, la Humilitat, la Innocència, la Penitència, la Humildad, el Placer, la Gula, la Culpa, la Lascívia… que es poden comprar. I com a personatges, hi són la Gràcia, El Mal Genio i el Buen Genio, i el Pater Families.
L’espectacle, en castellà, es farà aquí i a Madrid amb actors catalans i de Madrid de diferents procedències, alguns, especialitzats en el teatre del Segle XVII. Aquest divendres hem estat citats al TNC per a la presentació amb assistència dels intèrprets, que son: Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas, Elvira Quadrupani, Jordi Domènech, Rubén de Eguia, Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino, Mont Plans, Aina Sánchez i David Soto. També hi l’exdirectora de la CNTC, Helena Pimienta. El Gran Mercado del Mundo obrirà portes el dijous dia 15 i el podreu visitar i disfrutar fins al 22 de juny.
Em rendeixo a reproduir la magnífica presentació-conferència que ens ha fet Xavier Albertí sobre l’auto sacramental i la seva filosofia litúrgica, sobre el Segle d’Or… per posar-nos en antecedents, perquè és un autèntic Mestre. Us posaré, modestament, alguns frases que m’han semblat descriptives com ara “tenim la responsabilitat de reivindicar la riquesa filosòfica dels autos sacramentals i treure’ls de l’espessa boira amb flaires eucarístics on s’han situat.” O bé “Hem volgut empoderar-los amb una actualització del seu fons, amb un respecte absolut pel text”. O “És teatre polític per al poble, esperem poder entregar a l’espectador una nova mirada de l’auto sacramental per tal que els deixi de considerar peces arqueològiques.” O “És difícil veure el Teorema, de Passolini o El Ángel Experminador de Buñuel sense veure-hi també una relectura dels autos en un contemporani fascinant.”
L’ARGUMENT
Entrem, doncs, al Gran Mercat, un d’aquells francs on no es cobren impostos. El Pare de Famílies no sap quin dels seus dos fills, el Buen Genio o el Mal Genio mereixerà quedar-se amb la seva herència, ja que són bessons i no sap quin és el més gran. Els dóna un Talent a cada un per comprar “virtuts” i així, en funció de qui ha comprat bé o malament, podrà decidir. “La paraula Talent ve d’una moneda antiga. Calderón deia: tots som les dues cares d’una mateixa moneda que cal saber gastar en la vida, tot esperant el Judici final”, explica Albertí.
El Mercat està amenitzat amb música, i a banda de la clàssica, que sempre va bé, “hem agafat els ritmes cabareters del paral·lel, els cuplets… I un llarg etcètera de coses que semblen escrites per Calderón, com si es volgués adreçar als nostres conciutadans. Una gran festa amb cabaret i inspirada en la Commedia dell’Arte!” I hi deu haver molta dansa o moviment, tot i que no ens ho han desvetllat, perquè: “Tots ballen molt bé!”, ha assegurat Roberto G. Alonso.
EL MERCAT, ELS AUTOS SACRAMENTALS I LES VIRTUTS
Albertí diu que al segle XVII, la representació dels autos sacramentals “es podria comparar al que és ara un concert des Rollings o la celebració d’unes Olimpíades“, és a dir, tot un esdeveniment amb moltes energies posades en la preparació. Entre això i els cuplets, ja intuïm que serà tota una festa!
Xavier Albertí ens ha presentat els actors, i ells ens han anat explicant coses…
La Sílvia Marsó està pletòrica perquè “és la primera vegada que treballo al TNC i que em dirigeix l’Albertí. Quan m’ho va dir li vaig fer un petó! Poder ser-hi m’ha fet molt feliç, perquè visc a Madrid i em sento una mica apartada. Sempre he desitjat tornar però no he pogut, perquè allà estic treballant sempre i aquí no tinc gaires ofertes”, confessa. És el seu primer Calderón i interpreta la Culpa “una paràfrasi de l’Arlequí que canviarà de cares molts cops”, diu Albertí.
“Però la Culpa no té culpa! Ha dominat el món i l’ésser humà i ha conversat amb ells amb naturalitat. La Culpa és la llibertat, és compartir, és l’amor lliure, són les emocions, els desitjos… fins que es fa el Judici i s’enfronta amb la Gràcia, que és tot el contrari, la puresa absoluta”, explica la Sílvia. En realitat, qui va amb ella no és culpable però va a l’infern “i és més interessant!” També considera que “connectes amb l’espectador fàcilment ja que tots estem connectats amb alguna culpa. Calderón és més modern del que pensem!” I algú ha afegit que “és el Pare de la Modernitat!”
L’Oriol Genís és la Gula. “Amb la Lascívia som personatges al·legòrics que són com un món fronterer entre el Mercat i l’exterior. No són negatius, estan tractats des de la necessitat de menjar, d’estimar… ” Diu que li agrada perquè és el primer cop que interpreta un personatge al·legòric. Per a Albertí “és un personatge de la Commedia dell’arte!”
Aina Sánchez, la Gràcia, “una vídua que arriba al lloc dels fets i que representa la vídua de Crist”, diu que “t’has de desprendre del personatge i de tu mateix per saber què pensa de tu el Padre de Famílias. Però la Gràcia parla poquet.”
Cristina Arias és la Supèrbia, “un personatge del Mercat que té a veure amb les coses superficials. Ella intenta vendre un sentiment de perfecció a qui hi va a comprar. Intenta que la Supèrbia brilli i que no jutgin i demostrar que tots tenim necessitat d’ella.”
Jordi Domènech, l’Heretgia, “un contratenor que fa coses excepcionals a nivell glútic”, en paraules de l’Albertí, s’enfronta amb la Fe, que és Ruben d’Eguia. Aquest no ha pogut ser a la presentació i en Jordi parla per tots dos: “Si bé la Fe en demana creure en coses que són la carn i la sang de Crist, l’Heretgia és més científica. I tindria molts papers en una Gimcana musical!”
Alejandro Bordanove, el Buen Genio, explica que el seu personatge és un repte i n’està molt agraït perquè “sóc el més petitonet, fa poc que he sortit de l’Institut del Teatre i fer això tan gros i amb una companyia professional ha estat un immens aprenentatge.” Sobre personatge, diu que cal desprendre’s de judicis i això ha estat el més difícil. “Sóc el Bo però… què vol dir ser bo? Per què n’hi ha un de Bo i un de Dolent? Qui és el Pare per fer un judici i decidir-ho? I què implicarà separar-se? Són dues cares de la mateixa moneda i sense un no existeix l’altre.”
Mon Plans és la Malícia i està tan contenta que no li surten les paraules: “És meravellós treballar amb una companyia que ve d’Espanya i al TNC. Gràcies per tornar-me a cridar”, diu, de moment.
Jorge Merino interpreta dos personatges: el Padre de Famílias i el Mundo. “Sóc un Padre turmentat perquè quan ha d’anar al Gran Mercat ha de donar un Talent a cada fill per poder distingir-los.” I pel que fa a el Mundo: “és terrenal i va presentant les Virtuts per fer que es venguin.” Per a l’Albertí: “Per una banda és el Pare de la Humanitat i, com a Mundo… un gran contratenor!”
David Soto, el Mal Genio, explica que “primer vaig pensar que jo era el dolent, però en Xavier ha demostrat que el bo… no és tan bo! Hi ha unes reflexions que et fan decidir el que has de creure. Per què el desig sexual ha de ser condemnable, per posar un exemple? El que volem és que els espectadors se sentin relacionats amb tots dos.”
El ballarí, corògraf, actor i tants altres coses Roberto G. Alonso agraeix poder interpretar “un personatge anomenat Lascívia sense prejudicis. És un instint inevitable de l’ésser humà, que tots necessitem per a la supervivència i que hem intentat naturalitzar sense jutjar-la. Amb la Gula, són personatges a la frontera. Tots hem de menjar, també per sobreviure. I les dues coses es fan amb desig i amb plaer.” Albertí descriu la Lascívia com algú que es transforma en la bellesa humana.
El reconegut tenor Antoni Comas és la Innocència “Només tinc gana i ganes de cervesa…”, diu. Li preguntem per la seva participació musical, i l’Abertí contesta: “No ens conformem en poc! I és l’únic que té la virtut de trencar la quarta paret.”
Lara Grube és La Fama
Arribem a la Fama, que interpreta Lara Grube, “una autèntica acròbata” que diu que “l’obra em sembla una bogeria meravellosa. I significa, per a mi, el primer cop de moltes coses. Estic desitjant saber com ho veurà el públic!”
Elvira Quadrupani fa la Penitència i la Humilitat i ens explica que “ha estat un procés sorprenent on hem jugat molt. Ens hem aturat, hem pensat, ens hem preguntat com es fa això… Hem fet un treball potent de lectura per aprofundir-hi bé. Jo ja havia fet teatre clàssic, però aquesta obra és especial. Crec que sorprendrà molt tothom!”
Acabades les presentacions, Xavier Albertí manifesta que “no només hi ha la idea d’apropar-ho al públic. N’hem fet una lectura honesta perquè penso que l’auto sacramental és lluny del que es pensa. Hi ha la voluntat de Calderón d’arribar a tota la gent del seu temps. Calderón és un home cosmogònic, hauríem de fer un llibre sobre Calderón! Per a mi el gran repte ha estat entregar a l’espectador una mirada nova de l’auto sacramental, tenim aquesta responsabilitat i n’acceptem el risc. Però… és un espectacle de Commedia dell’Arte!”
La directora Helena Pimenta ha tancat la trobada amb aquestes paraules: “Des del Teatro Clásico compartim tot el que s’ha dit i lloem el que s’ha fet. Em fa molta il·lusió haver viatjat a textos carregats de ideologies conservadores. Fugir-ne seria una bogeria! La meva feina ha estat buscar què hi ha a sota. I us dic que això serà una delícia. Són un equip que ha fet un viatge contemporani meravellós.”
Per a viatjar amb ells: aquí mateix
Text de l’obra publicat per Arola Editors i TNC. L’espectador podrà adquirir el llibret d’estrena a un preu de 3 €, en venda al personal de sala i mentre l’espectacle estigui en cartell.
Text inclòs a les lectures del projecte Club de lectura Llegir el teatre TNC/Biblioteques públiques de Catalunya. https://www.tnc.cat/clubs-de-lectura_llegir-el-teatre
Esplèndida imatge de ‘El Gran Mercado del Mundo’ per si encara no us hem convençut!
I AL VOLTANT DE L’ESPECTACLE…
El Teatre Nacional de Catalunya no vol ser només un espai d’exhibició d’espectacles, sinó sobretot un espai de reflexió i articulació de les arts escèniques catalanes. Per això, es dedica un gran esforç al llarg de la temporada a totes les activitats complementàries, entre les quals hi ha projectes de llarg recorregut amb algunes de les principals institucions culturals públiques catalanes.
Conversa de Xavier Albertí amb Albert Lladó
Biblioteca Vila de Gràcia 23/05/19, a les 19 h
Entrada gratuïta
El periodista Albert Lladó dialoga amb Xavier Albertí per aprofundir en la seva lectura sobre el muntatge que presentarà al TNC. Cicle organitzat amb les Biblioteques de Barcelona, que té lloc a diferents biblioteques de la ciutat.
Col·loqui amb Joana Masó
Sala Gran 24/05/19
Després de la funció Entrada gratuïta
Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d’una persona destacada de la nostra cultura i els membres de la companyia. Una ocasió única per aprofundir en cada proposta escènica amb la mirada particular d’un espectador privilegiat. Joana Masó és professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures. Ha traduït textos de crítica i filosofia francesa contemporània i ha publicat articles i edicions.
Introducció a l’obra: El gran mercado del mundo
Xerrada Vestíbul principal (darrera de les taquilles) 24/5/2019, a les 19 h
Per ampliar i millorar la visió de l’espectacle als espectadors, el TNC ofereix una introducció a l’obra abans de la representació a càrrec d’un membre de l’equip artístic. La reserva d’aquesta activitat va lligada a l’assistència a la funció.