El TNC obre la temporada amb un gran espectacle que ens parla de Barcelona i també del món. És La Rambla de les Floristes, de Josep Maria de Sagarra amb direcció de Jordi Prat i Coll, un home que ens ha donat grans alegries com ara Els Jocs Florals de Canprossa o Liceistas y Cruzados. L’espectacle és el primer que s’inscriu en el nou programa de recolzament a les gires de la Generalitat, en col·laboració amb FEDER (Fons Europeu per al Desenvolupament Regional). “A dia d’avui ja hi ha confirmades 21 funcions per 20 poblacions de Catalunya i Balears”, diu Xavier Albertí, director del TNC!
Albertí, ha explicat que és com un senyal perquè “aquesta obra es va fer ja pagada amb diner públic. L’estrena va ser al Teatre Català de la Comèdia, que és l’actual Poliorama, el 21 de març del 1935, quan Bonaventura Gassol era conseller de cultura de la Generalitat Republicana. Finalment, arribava a la Rambla una obra que parla de la Rambla!”
Compta amb un esplèndid planter d’actors i actrius, encapçalats per Rosa Boladeras en el paper d’Antonia. Parlem de Clara Altarriba, David Anguera, Albert Ausellé, Marina Gatell, Berta Giraut, Antònia Jaume, Davo Marín, Carme Milán, Albert Mora, Carol Muakuku, Albert Pérez, Xavier Ripoll i Jacob Torres. Es podrà veure del 10 d’octubre al 24 de novembre a la Sala Gran.
Jordi Prat i Coll ha volgut donar les gràcies a Xavier Albertí “per tot el que ha fet com a director per la continuïtat. Costa molt a un autor com jo trobar espais i continuïtat per treballar. Ha estat un luxe i un privilegi i, fins ara, no havia tingut oportunitat de dir-ho.”
UNA RAMBLA DE VIDA I DE MORT
El director ha explicat que li agrada molt l’obra perquè “com Liceistas y Cruzados o La Fortuna de Sílvia, són peces que et permeten dialogar amb el passat.” El motiu que l’hagi portat ara a escena arranca del 17 d’agost del 1917: “Jo visc al Raval i cada dia passo per la Rambla, com també aquell dia. L’endemà, no podia dormir i a 2/4 de 7 vaig sentir la necessitat de fer el mateix recorregut que la furgoneta. Quan vaig arribar al mosaic de Miró vaig pensar en l’obra i vaig dir-me: Ara si, ara la vull fer! I des de la passió vaig trucar la Rosa i li vaig dir: si tu dius si, jo la faig.” i va dir que si!
Pel que fa al text “no l’he tocat, potser algun verset però poca cosa. En canvi hem estat molt exigents en la posada en escena. Després de l’atemptat, vaig tenir la necessitat de mostrar una Rambla on hi conviuen espais de vida i espais de mort.” En aquest sentit, l’actor Xavier Ripoll, que interpreta Don Ramon, explica que “hi ha ànimes a la Rambla! Esperits que no hi són però que es veuen perquè són els personatges que, quan no parlen, són esperits. Hem fet molt treball amb el cos per moure les ànimes, som gent que no som ballarins.” Aquesta ha estat la manera que Prat i Coll ha trobat per parlar d’una Rambla on no només hi ha persones vives. Els morts també la transiten. “És molt interessant que un mateix director hagi fet dues obres tan grans i diferents com Els jocs florals de Canprosa i aquesta.”, continua Ripoll.
Sagarra la ubica a l’any 1868, abans la Revolució Gloriosa de l’any 1976, una època que propicia l’exili de Isabel II. “Fa referències a la monarquia i a la República. Però quan comences a rascar és inesgotable”, comenta Albertí. El passat és important perquè “si parles amb algú de la Rambla, sempre treu referències de les manis del franquisme, de l’Ocaña, de la Moños… d’un temps passat, ple de records i olors de flors, continua el director. I afegeix: “Té un personatge protagonista, l’Antonia, que és difícil d’explicar. Ella és la Rambla. Fins que fa un monòleg on renuncia a la seva llibertat perquè sense la Rambla no seria ella. Tot són dones actives que assimilen una realitat dominada per homes i volen aprofitar aquest l’espai que els ha donat la societat per canviar. L’Antonia decideix quedar-se fins que una escena recorda el cop de porta de la Nora!”
L’OBRA, EN TEMPS PRESENT
I la notícia és que, després de tot el que hem explicat, l’obra trascórre a l’actualitat: “Som la Royal Sagarra Company que té un repertori molt ampli i ara està assajant aquesta. El vestuari és d’època, però porten wambes perquè són més còmodes per assajar. A mi m’agrada jugar! També alguns homes fan de dona i al revés. Intentar mantenir la màgia del joc en una obra de Sagarra demostra que el material interessa. A mi m’agrada provar i la Rambla és un espai de llibertat.”
ES MANTÉ EL VERS
L’espectacle manté el vers de Sagarra: “Segarra va fer la majoria de les seves obres en vers, així justificava no parlar de la realitat del moment. Pensava que el teatre ha d’anar a llocs de suggerència, i davant d’un canvi d’època, els sentiments són diferents i al públic li encanta perquè està veient una ficció. En Sagarra ha fet molt poques obres que parlin de Barcelona!”, continua Prat i Coll.
L’actriu Rosa Boladeras, ara regidora de cultura de Terrassa, parla del personatge. I del vers!: “Hi ha i hi ha hagut grans magues del vers, com ara Rosa Maria Sardà o l’Àngels Poch. No és el meu cas. Hem hagut de fer un treball minuciós vers a vers. Has de tenir el text molt interioritzat ¡per poder moure’t.” I el personatge: “l’obra té moltes històries de la Rambla. la meva és la d’una dona que reivindica una nova manera d’estimar, sense renunciar a res.”
Xavi Ripoll també opina sobre el vers: “No hi ha gaire escola i has de treballar una mica a contratext per posar al dia les obres i acostar la nostra personalitat als versos de Sagarra.”
LA MÚSICA
A l’escenari hi ha un piano i els actors canten. “Però no és un musical!”, assegura el compositor Dani Espasa: “La composició principal arranca d’una ja existent de Miquel Porter Moix, quan era d’Els Setze Jutges, allà cap als 60. La va versionar Serrat al disc D’un temps, d’un país. És com un valset que ressona a Brassens.” I explica que: “No hi ha músics. Són els actors que canten i toquen el piano. Hi ha dos bons pianistes, David Anguera i Albert Mora. I dues bones cantants: Clara Altarriba i Clara Milán. Les meves composicions sonen als entreactes.”
Xavier Albertí tanca l’acte afirmant: “Tinc la sensació que el país i la tradició cultural nostra té molta feina a fer amb Sagarra. Se l’ha etiquetat de costumista i és molt més que això. Des del teatre vam veure molt clar que s’havia de fer després dels atemptats. Quan la tornes a fer t’adones de les moltes segones capes que no s’han fet.” I ha afegit: “Espero que la Royal Sagarra Company tingui molt d’èxit i no acabi aquí!
És un espectacle en tres actes. Comença a la Primavera i segueixen la Tardor i l’Hivern. I anem veien com canvia l’ambient i color de les flors.
Entrades aquí
|