L’escenari del Goya s’ha convertit en un Escape Room on hi passen coses extranyes

11.10.2018

Author

Una imatge de Escape Room, de Joel Joan i Héctor Claramunt

Si encara no heu estat mai a un Escape Room, ara teniu l’ocasió de fer-ho. Passareu la mateixa por o més, però no us en sentireu tan protagonistes. I és que el Teatre Goya ja és, a partir d’avui mateix, un Escape Room. Comencen les funcions prèvies del que descriuen com una comèdia d’intriga i “potser també de terror“, que es diu Escape Room i que, per tal de situar-vos en una història de proximitat, passa a un local del Barri d’Hostafrancs. Els autors són Joel Joan i Héctor Claramunt, un tàndem que ja ens va donar moltes alegries a la sèrie El Crac. Compta amb tot un luxe de intèrprets: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives i amb la col·laboració (misteriosa) de Ferran Carvajal. Els mateixos autors s’han ocupat de dirigir l’espectacle, que s’estrenarà oficialment el 19 de novembre i es podrà veure fins al 3 de febrer.

A la presentació, Josep M. Pou, director artístic del Goya, ha manifestat la seva satisfacció per diversos motius: “L’obra és una de les escollides per celebrar el 10 aniversari del Goya, on el 75% dels espectacles que hem ofert són d’autoria pròpia. Hi participa en  Joel Joan, que és amb nosaltres des del principi I a més, és una obra màgica, en el sentit dels trucs, perquè té enginy i engany, dues paraules gairebé bessones però diferents. La primera té a veure amb la intel·ligència i la segona amb el teatre i el seu sentit més noble, que és fer creure el que passa amb una veritat absoluta. Planteja situacions límit i és… trepidant. Quan la vaig llegir vaig riure molt!” assegura.

També ha constatat que Joel Joan, Héctor Claramunt i Oriol Vila ja havien actuat al Goya, mentre que Àgata Roca i Paula Vives entraran a formar part de la família Goya amb aquest espectacle. Joel Joan torna al Goya després d’èxits com El nom (2012) i Venus in fur (2013).  I Hèctor Claramunt, ha remarcat que la van escriure “pensant en ser representada al Teatre Goya.” Abans de la presentació ens han ofert un petit tast de al voltant de cinc minuts per situar-nos “ja que no us podem explicar res del que hi passa.”

L’escenari mostra l’entrada a un edifici força auster “situat en un carrer concret de Hostafrancs” on dues parelles queden per entrar a viure les aventures d’un Escape Room que els dóna 60 minuts per trobar la sortida. La porta és estranyament tancada i comenten sobre aquest fet. I prou. La resta, al teatre!

“Després dels 24 capítols d’El Crac, necessitàvem una mica d’aire fresc i fer una nova joguina que fes riure la gent, però a més d’altres coses. És una mica més frívola que la sèrie, -que era força cruel, eh!-, i està plantejada com un joc també per a l’espectador.”, diu Joel Joan, que ens ha explicat com van tenir aquesta idea: “Un dia vam anar tots dos a un Escape Room i vam veure que tot passa en un escenari teatral absolut. No enteníem com encara ningú n’ha fet cap obra de teatre! És curiós que siguem els primers.” I van decidir fer-la ells. L’acció passa al moment actual “època de Escape Rooms  a Barcelona, la capital europea d’aquest joc, que compta amb més de 100 sales, que ofereixen diferents proves i misteris per resoldre.”

L’ESPECTACLE
Transcorre a temps real. Dura, per tant, els 60 minuts, més el pròleg i l’epíleg. De l’argument no en sabem gran cosa, nomes que “En Joel té una novia nova. Fins ara eren tres que anaven junts a tot arreu i en Joel era una mena d’espelma, ja fixa.” Aquests  tres amics de tota la vida queden per passar la tarda a un Escape i així, conèixer la novia nova. En realitat, ella distorsiona una mica el grup, “perquè estaven acostumats a ser dos i l’espelma! Quan entren dins es trobaran amb una situació límit”, exposa Claramunt, amb cara d’advertir que no explicarà res més. Joel Joan remarca que“els Escape Room tenen la característica que per un costat són com un Túnel del Terror i per l’altre, no estan regulats, Tothom pot muntar-ne un a casa seva o a un local. No és com Port Aventura que, en ocasions pot fer por però hi ha unes normatives.”

Això, és clar, estimula la imaginació dels autors, que asseguren que “hem jugat a la comèdia com si estiguéssim fent suspens. És una comèdia de terror!” Segurament ens veuen la cara de pòquer i acaben explicant alguna cosa: “Hi ha un assassí al barri que fa coses estranyes. I hi ha quatre amics innocents que volen passar-ho bé i entren tranquils… i també els passen coses estranyes.  La funció es vehicula en dos eixos: la comèdia i la intriga. Volíem personatges que fossin creïbles fàcilment i que cada un tingués alguna cosa per amagar”, expliquen.

PARLEN ELS ACTORS
Asseguren que al final de l’espectacle “el públic entendrà que també parlem d’una altra cosa, perquè són joves actuals que viuen envoltats de temes candents que inciten al debat.” Per a l’Oriol Vila “els personatges tenen diferents nivells i ens proposen una sorpresa cada un. Els posen al límit i aquí es veu clar que no és una comèdia perquè les passen putes.” Sobre la direcció: “Són molt exigents i volen que s’entengui el que passa i que tingui molta veritat.” Aquí, en Joel afegeix que “els actors han de descriure el drama dels personatges amb molta veritat i sense oblidar que han de fer riure. El públic riu de les seves desgràcies i això cal fer-ho bé. Ells són molt bons.”

Agata Roca confessa que “hem viscut un procés boníssim, hem pogut assajar amb escenografia que és bàsic i no sol passar. I he de dir que els dos directors tenen una complicitat fantàstica!”.

Claramunt destaca a favor dels actors que “han estat flexibles i els hi ho agraïm, perquè nosaltres, en ser els autors, estem canviant coses constantment. Han tingut molta paciència!”

En Pou assegura que el text té “totes les eines perquè un públic jove s’ho passi bé i perquè els adults disfrutin de la comèdia, que té personatges complexos però també joves. “ I els directors afegeixen: “Qui no hagi estat mai en una ‘escape room’ segurament al veure l’espectacle li farà gràcia provar-ho. Qui hi hagi estat en reconeixerà algunes dinàmiques.”

Escape Room és una coproducció d’Arriska i Focus

Author