Avui Cesc Casadesús i Carme Portaceli han presentat un dels espectacles més esperats d’aquest estiu: La Casa del Diamant. Carme Portaceli, directora del TNC, que ens ha parlat des d’Avinyó, n’estava molt cofoia: “És la 1a.producció grossa entre el Grec i el TNC! S’assaja al TNC, s’estrenarà al Grec i després tornarà al cartell del TNC. Em fa molta il·lusió formar part del Grec, perquè crec que és un dels Festivals més importants d’Europa. I  estic molt contenta de ser al costat del Cesc en aquesta aventura. És una producció immensa que fem entre els dos espais, i la primera que fem junts, Des del primer dia en què vam parlar d’una col·laboració, ja va sortir aquest títol! Ja he dit sempre que l’interès prioritari d’aquest teatre és revisar el nostre patrimoni. Jo voldria que aquest patrimoni travessés fronteres!”  Hi ha assistit la directora Carlota Subirós i els protagonistes.

Va encarregar la direcció a Carlota Subirós amb la idea que en fes un producte del s. XXI. perquè un interès és revisitar el patrimoni TNC “ i jo voldria que aquest patrimoni travesses fronteres. Una grandíssima responsabilitat!”

Portaceli ens explica el recorregut emocional de la protagonista, la Natalia, “que camina des de les esperances de la República fins l’horror d’una Guerra seguida del silenci i la foscor d’una dictadura. Una proiposta molt interessant, Amb en Cesc ens havíem preguntat com despertar l’emoció de la gent i hem vist que l’obra és tota emoció. Amb en Ceesc hem aconseguit un dels nostres somnis.” En Cesc Casadesús ha recordat que “feia anys que ens buscàvem, des de que jo feia dansa i tu no en feies!”

Carlota Subirós també havia pensat en fer aquesta obra. Ja havien fet, amb alguns dels protagonistes actuals, una peça sobre la Rodoreda en el centenari del seu naixement. “Va ser una gran descoberta i per això vam fer Rodoreda un retrat imaginari sobre el seu perible. La que més em va impressionar va ser La Plaça del diamant. una de les obres més importants de la literatura europea.”

L’ARGUMENT

Parla d’una noia humil, que treballa en una pastisseria i a la que la vida li cau a sobre. I és que moltes coses s’han transformat i s’han perdut. Es van estroncar esperances amb la Guerra Civil i els anys que van seguir del franquisme de submissió.

Subirós ha recordat el nom imaginari de La Colometa que va interpretar Silvia Munt l’any 1983 al cinema. I ha explicat que des del primer moment han optat per una visió contemporània. Ara no és la Colometa sintó la Natalia; i es una veu que pot ressonar a moltes histories i biografies diferents.

L’obra compta amb un equip potent de 10 actrius. I en cadascuna ressona la veu de la Natalia d’una manera diferent. Veiem moltes possibles imatges de la Natalia, com un mirall trencat.

Ferran Dordal explica que: “Llegint La Plaça del Diamant veus que tota la veu és la de la Natalia. No volíem entrar en una veu dramàtica; som conscients que hi ha hagut moltes versions. La decisió més clara era pensar en la Natalia. La dramatúrgia és un treball sobre la novel·la, no ens hem inventat res. Expliquem el que explica la novel·la peiró amb menys detalls. Hem anat reduint amb un respecte total pel que és l’obra. Una dramatúrgia que em fet amb tot l’equip.”

Carlota descriu els fils que lliguen l’obra: “Hi ha la paraula i el text; després la polifonia de les actrius, que se’n va més enllà de la paraula, cap a la veu i la musicalitat. I hi la musica en directa, és present tota l’estona. Estem treballant en equip amb en Damiel Bazin.” Ha destacat que la plàstica és molt significativa i que està carregada de valor dramatúrgic. Deixen clar que les protagonistes no són les Natàlies: “Tot el que passa es el que genera la pròpia escena. Anem a explicar la vida de la Natalia entre un grup de dones.”

CELEBRACIÓ DE L’ANY RODOREDA

El TNC inaugura l’Any Rodoreda, doncs, amb un autèntic plat fort, ja que ens presenta l’adaptació teatral, signada per Josep M. Benet i Jornet de la seva novel·la més cèlebre. La plaça del Diamant ens parla de la Natàlia, coneguda universalment com a Colometa, envoltada  amb una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la Segona República Espanyola. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser Colometa.

Benet i Jornet, autor de l’adaptació, afirma que “mentre que a la novel·la sentim la veu interior de Colometa, a l’escenari hi veiem la seva mirada. Aquesta és la diferència que hem hagut d’acceptar, assumir i desenrotllar. I ho fem amb tota la passió i exasperació que ens desperta un llibre inabastable en la seva totalitat.” Una meravellosa història d’amor, com afirma Mercè Rodoreda, sense sentimentalisme. Però, això sí, ben plena d’emocions.

La plaça del Diamant

Adaptació Josep M. Benet i Jornet Direcció Toni Casares Escenografia Jordi Roig

Amb Míriam Alamany Mercè Arànega Georgina Avellaneda Mònica Aybar David Bagés Manel Bartomeus Sílvia Bel Paula Blanco Miquel Bordoy Imma Colomer Carles Cruces Joan Farreras Queralt Farreras Oriol Gonzàlez Marc Homs Leandre Lopes Vicente Llorente Miquel Àngel Maestro Martí Malla Marc Martínez Carles Martínez Mar Monton Alejandro Navarro Blai Navarro Marc Oró Quimet Pla Anna Sahun Conxita Sesé Ernest Villegas.

 Agraïments Casa Roig de Lleida, Josep Castells, ESMUC, Lazzigags Aula de Teatre, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Sala Beckett Muntatge, assaigs i representacions Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció Teatre Nacional de Catalunya.

La funció del dia 16 de juliol, a les 22.00 h, disposarà d’un servei d’audiodescripció i acompanyament per a persones amb discapacitat visual.

• TEATRE GREC
• 13 i 16 de juliol, a las 22.00 h