Aquest matí estàvem citats a l’Escenari Joan Brossa per a la presentació de #ParateatralsBrossa. Abans de començar, el director artístic de la sala, Marc Chornet, ens ha passat una petit filmació en la que Joan Brossa, el poeta fundador de la sala i que li dóna el nom, defensava el concepte ‘revista’ o ‘cabaret’ com a gèneres “especialment útils a l’hora de connectar amb el públic.” Una deliciosa projecció plena de records, on hem vist Christa Leem, Pep Bou, el Mag Selvin, el Mag Hausson… que ha estat la introducció a un petit cicle que, sota el nom genèric de #ParateatralsBrossa – #SomBrossa, la sala anirà acollint aquesta tardor. Els protagonistes són el Mag Hausoon, el Mag Selvin, la pallassa Pepa Plana i els ‘mandataris’ del Bildelberg. Vol ser una reivindicació dels textos que sovint s’anomenen menors, en front dels literaris. “A en Joan Brossa li agradaven les arts parateatrals i per això tenen un pes important dins la nostra programació”, diu Chornet.
Els dos mags han començat la trobada explicant-nos que, quan eren molt joves, van actuar junts sota el nom de Hausson & Selvin. “Vam guanyar el 1er Premi Nacional i Juvenil de Magia de TVE, l’any 1968!” han dit. Aquest cop, però, no actuen junts. Cada un ens porta el seu espectacle que us el passem a explicar.
EL SALÓ DE LES MERAVELLES, de Hausson
Del 7 al 24 de novembre.
Sala Palau i Fabre
Hausson comença situant-nos al gènere: “Els americans es van inventar la Màgia de Saló, que estava entre la Màgia d’Aprop i la d’Escena. La de Saló estava restringida als ambients privats i poques vegades mantenia un llenguatge teatral. Però aquí si que hem volgut que el públic gaudeixi de la proximitat i faig com si fos a casa meva i rebés uns convidats. He preparat un nou repertori entre el que hi ha números que parteixen de la Cartomància a Cegues, on el mag roman uns 20 minuts amb els ulls tapats.” Ha comentat que, tot i que és una tècnica que data dels anys 50 “avui no crec que ningú la faci. I aporta molt més que una sessió de màgia convencional!”
Aquesta serà la primera part de l’espectacle. La segona part farà diferents números també nous que acabaran amb una ‘predicció’ que farà amb el públic. Un joc que ja començarà a l’entrada a la sala i que s’acompanyarà amb números visuals, números que requereixen participació del públic. Avança que el Joc de les Prediccions conté un sorteig d’entrades. Però la resta, s’ha d’anar a veure!
—————————————–
NI SI, NI-NOTS, del Mag Selvin
Del 19 de desembre al 5 de gener
Sala Palau i Fabre
Selvin vindrà a celebrar el Nadal tot reivindicant la ventriloquia “que començo a fer-ne ara, ja que el que he fet tota la vida no portava l’accent i sonava molt diferent!”, bromeja… o no! Explica que “sempre he combinat la ventrilòquia amb la màgia fins i tot quan vam començar amb en Hausson a Ràdio Maymo!” Ha recordat que el primer ventríloc de la ràdio va ser Toresky i que la ventrilòquia no és fàcil perquè requereix “un nino especial, avui ja difícil de trobar.”
Selvin ha continuat repassant la història, amb una certa melangia per la falta de ventrílocs: “N’hem tingut dos de molt grans. La Mari Carmen y sus Muñecos i José Luís Moreno. La Mari Carmen, en aquella època ja cobrava 1 milió de pessetes, el mateix que Camilo Sesto o Raphael. Era una verdadera estrella. I quan tots dos es van retirar, la ventrilòquia va anar desapareixent fins al punt que quan trec el meu nino tothom es quedat parat, perquè molts ni ho coneixen.”
Així, doncs, un espectacle de ventrilòquia, dels que ja no se solen veure, excepte per per fer parlar ninos de terror… El Mag Selvin explica que: “en Hausson i jo tenim l’orgull d’haver conegut i mantingut amistat amb en Joan Brossa, i a ell li agradava molt la ventrilòquia, l’espectacle és com un homenatge!” Assegura que ha pràcticament desaparegut del nostre país, “mentre a Las Vegas continua triomfant.”
—————————————–
Veus que no veus. Cia. Pepa Plana
Del 18 de desembre al de gener
Sala Joan Brossa
Pepa Plana torna també per Nadal a la Sala Joan Brossa on ja va fer temporada amb aquest espectacle, que ens ha permès descobrir una altra pallassa: la Noël Olivé. Si no les vareu veure, aprofiteu aquesta segona oportunitat, que val la pena. L’espectacle proposa una mirada femenina a les entrades clàssiques dels pallassos: l’August i el Cara Blanca.
La Pepa explica que fer-ho va ser un repte gens fàcil, “perquè encara que facis la teva història, els personatges hi són, no te’ls pots inventar.” I ha lloat la Nöel; “Que xulo és trobar complicitat i encara més amb una persona que no fa de pallassa, que generosa ha estat i que fàcil m’ho ha posat! Normalment és actriu, però veureu una gran pallassa!”
La Pepa diu confessa que ja des de que estudiava a l’Institut del Teatre sentia una fascinació pe les arts parateatrals: “Jo vaig estudiar per ser actriu, però en Brossa era el meu autor de capçalera, la meva inspiració…” I va canviar de camí! Va ser la Sala Muntaner la que la va acollir perquè desenvolupés els seus primers números com a pallassa, i ja sempre ha volgut estrenar allà. Avui ja no és possible…. “És molt trist perquè no hi ha sales que arrisquin i costa ser visible.”
—————————————–
Les Variacions Bildelberg, de Joan Maria Segura
Del 20 de desembre al 6 de gener
Sala Joan Brossa
Albert Mora “un noi de Banyoles que representa la Sala Trono de Tarragona”, diu Chornet, ens ve a explicar Les Variacions Bildelberg, la continuació o 2a part d’aquell Bildelberg Club Cabaret que la mateixa companyia va estrenar fa anys. L’interpreten Oriol Grau, Alexandra Palomo i l’Albert, dirigits per Joan Maria Segura. “És un espectacle que, a partir de tots els recursos del cabaret, t’explica el comportament dels que dominen el món”, diu l’Albert. I continua: “A través de les cançons anem criticant com ens utilitzen els poders.”
La nova “trobada” comença amb una crisi per la pèrdua del control mundial, ja que no tenien previst el Brexit ni la possible sortida de Trump… “Hi ha una reunió en la que el públic són els poderosos i l Generala, l’Oriol Grau. Una reunió gamberra i absurda on es parla de la situació política.” Remarca que no és una 2a part del Bildelberg Club, en el sentit que ningú pensi que cal haver-la vist per veure aquesta. Aquí, els mandataris s’han de reorganitzar perquè estan passant moltes coses. “Hem de tirar de la intel·ligència artificial i hem convocat una cimera extraordinària. Toca fer canvis, toca fer variacions!” Hi ha màgia, humor, cantem, ballem…” L’Oriol és la Mestressa de Cerimònies i fa participar al públic… una mica. “Juguem mol amb projeccions i la música és de l’Enric Grau.” Així com a la primera versió, Joan Negrié, director de la Trono, sortia filmat fet de telefonista, aquest cop i ha un record per al Fermí Fernández i la Paloma Ayza, que també intervenen filmats.
Més informació a:http://escenaribrossa.cat/