A partir de dimecres 19 de febrer, l’Escenari Joan Brossa recupera l’espectacle Vespres de la Beata Verge, un text d’Antonio Tarantino que es va estrenar amb gran èxit a La Beckett l’any 2012 i que, des de llavors, no s’ha parat de representar arreu de Catalunya. Precisament, el passat cap de setmana, va pujar a l’escenari de la Sala Trono Armanyà, de Tarragona. Us reproduïm el text que vàrem publicar a la seva estrena.
Tarantino és molt conegut a Itàlia i ha format part de les antologies d’autors europeus de finals der segle XX. És un autor ambiciós que treballa una literatura arriscada i allunyada dels clàssics però molt pensada per a actors. Aquest muntatge n’és una prova ja que tot el pes de l’obra cau sobre un únic intèrpret: Oriol Genís. I el text no és fàcil: la conversa d’un pare amb el seu fill mort –o amb ell mateix- mentre espera l’autòpsia del noi i, després, al depòsit, al seu costat. Roger Vila interpreta el difunt, “un paper gens fàcil.” La direcció és a càrrec de Jordi Prat i Coll.
Arranca de les ganes que tenia Genís de fer un monòleg. Albert Arribas, coneixedor del teatre italià, li va proposar Vespres de la Beata Verge “una bomba de intensitat extraordinària per disfrutar-la interpretant”. Jordi Prat Coll explica que “Van venir tots dos molt il·lusionats amb la bomba, a veure si m’explotava a les mans! I és que és una obra sense personatges clars, sense acotacions… Primer vaig pensar que no sabia com es muntava! A més, planteja una situació molt forta però que no evoluciona. Hi ha un fill suïcidat, una autòpsia…” , recorda Prat i Coll, del dia que la va descobrir.
Però les coses van sortint i estan més tranquils. Oriol Genís continua molt il·lusionat: “M’agrada perquè jo volia fer un monòleg i aquí, no sé si ho és ben bé, però no paro de xerrar. M’he estat entrenant parlant molt arreu, ja que és una obra d’una gran riquesa que convida a fer-la bé”, diu. Abans de continuar, Prat i Coll té la necessitat de dir que “Parla perquè no troba silencis per reflexionar, o no té respostes. Però tot i el drama, el meu repte és que l’espectador surti feliç, reconfortat d’alguna cosa”. L’explicació que Genís fa del seu personatge deixa aquest repte sense dubtes: “Ell és un putero que té una dona que s’està emborratxant tot el dia. És a dir que ell juga a cartes i va de putes mentre ella beu i parla per telèfon. Tenen dos fills. Un travestorro que fa la carrera i una filla, una noia ben casada que porta diners a casa, però que coneix un napolità i fuig amb ell. La mare es tira al riu i el noi se suïcida!”.
Tot un drama. Però li posa un to només en explicar-ho que neutralitza el dolor que desprèn. I aquest és el mateix to que ha trobat per l’obra: “M’estic mirant moltes comèdies italianes per fer un còmic italià!”, al que Prat i Coll puntualitza que “Bé, vol fer un còmic perquè fa tres personatges! Fa una feina de gran intensitat i diversitat”.
L’espectacle es podrà veure fins al 8 de març. Per a les entrades, premeu aquí