El Teatre Lliure obre la temporada de l’Espai Lliure amb Travy, l’òpera prima com a director de l’Oriol Pla, que ha compartit la dramatúrgia amb Pau Matas “un amic que ens coneix bé.” L’obra explica una història fictícia sobre la seva pròpia família, i està interpretada pel mateix Oriol, la seva germana Diana Pla, i els seus pares, la Núria Solina i en Quimet Pla. L’espectacle, que s’estrenarà el 3 d’octubre, compta amb l’escenografia i vestuari dissenyats per Sílvia Delagneau, so de Pau Matas i il•luminació de Raimon Rius. En Jordi Oriol també ha col•laborat en la dramatúrgia. Es podrà veure fins al 28 d’octubre.
La gènesi del projecte arranca fa un parell d’anys, quan el Teatre Lliure va voler crear un espectacle per a joves, fet per joves i amb alguna persona gran al repartiment. Li van oferir a l‘Oriol Pla, -molt glossat per tothom per la seva gran actuació a Ragazzo,- amb carta blanca per a la creació: “De seguida vaig pensar que parlaria de la meva família, que és el més honest que puc explicar, i que ho volia fer a l’Espai Lliure. Però no sabia que hi estaríem tan bé! Cobrem per assajar, tenim aire acondicionat… A casa van flipar!”, va dir aquest divendres, a la presentació de l’espectacle als mitjans. Es va “donar un temps per fer-ho bé” i ara fa un any van començar a crear.
“Vam fer un conte sobre nosaltres mateixos però amb un guió fictici.” Els protagonistes són una família de circ. Els pares són uns clowns vells que ja no recorden bé el text i voldrien que el fills continuessin la seva professió. Però els fills volen volar, la noia no vol fer més de pallassa i el fill, que és a l’estranger estudiant, arriba i proposa fer un espectacle entre tots. És una curiositat que els sembla una bona idea, però estan perduts i es busquen desesperadament… o van a la seva bola. I endavant!
“Vam fer un primer esbós del que seria l’argument i vam deixar que evolucionés. Jo mai havia dirigit i he après a acompanyar. Vaig deixar que les coses anessin sorgint i amb el material anava marcant un camí, que no vol dir desviar. Si la gent està còmoda, tot emergeix millor. I ara el text és de tothom. Però, curiosament, ha sortit molt semblant al que jo havia pensat al principi!”, explica l’Oriol.
UNA FAMÍLIA D’ARTISTES
Recordem que l’Oriol és fill de la Núria Solina, actriu, clown, que va ser membre de la companyia Germans Poltrona i forma part de l’equip creatiu del Circ Cric. El seu pare, en Quimet Pla, actor i també pallasso, és un dels fundadors de Comediants una companyia formada als anys 70 que vivien en comuna -tot i que cadascú al seu espai- a Canet de Mar. “Vam créixer en un ambient absolutament teatral. Sempre fèiem bromes, jugàvem… era un caos. I així hem crescut, amb amor i llibertat”, continua l’Oriol. La Diana Pla s’ha decantat per la interpretació, la música, la dansa i, sobretot, el circ.
L’obra és, doncs, un homenatge a la vida i a les arts escèniques. “Jo pensava fer una obra de teatre jove, de puta mare, en plan blega… i ells van començar a fer coses rotllo teatre popular, perquè la gent disfruti. Doncs ha estat molt fort a nivell personal veure’m emmirallat en els seus tics! Ha estat un procés per exorcitzar, provar, experimentar… I els agraeixo molt haver-se deixat portar per dos nois de 25 anys!” Dit això, en Quimet ha contestat: “Si els serveix per tirar endavant, per agafar força i seguretat, fantàstic! Nosaltres ja hem gaudit molt, ja tenim la Creu Sant Jordi. L’únic que volem és anar treballant. En canvi, ells estan per fer, tenen un objectiu que complir i una vida per recórrer.”
UNA CREACIÓ COM LES D’ABANS ALS TEATRES DE COMPANYIES
Sobre el procés, la Núria fa broma -o no- i diu: “A veure, jo li tenia confiança però també una certa por. Ell m’aconsellava coses i jo li deia: però què m’estàs dient, si de tot això no en saps! Però vaig optar per recolzar-lo…” I en Quimet, si fa no fa: “Ha estat curiós perquè nosaltres els hem estat aconsellant i ara, de cop i volta, estem a les seves ordres! Ara diu que n’ha après i m’explica com ho he de fer!” Però, en definitiva: “Nosaltres hem aportat el que teníem i ell ho ha aprofitat per parlar de generacions, del teatre independent… Això, de fet, s’assembla molt al que fèiem al teatre de companyies. Avui hi ha actors i actrius, però companyies que s’ajunten per expressar-se col•lectivament, cada cop en queden menys. Ha estat tot un plaer participar al seu primer muntatge.”
Per a la Diana “tot ha anat súper bé. El procés ens ha portar a saber trobar un altre lloc dins del nucli familiar. Hem vist com una idea pot viatjar per formes diferents i com l’obra reuneix les coses artísticament importants de cadascú. I això es nota!” Destaca que “en Pau Matas ens coneix molt! Ha estat increïble llegir el seu text i veure-hi coses de la meva infantesa! Com ho sap?, pensava jo. I és que amb l’Uri s’han anat alimentant. Han sabut tocar les coses que ens passen per dins, d’una altra manera. Hem viscut moments radiants, molt emocionants”
En Quimet és un apassionat del teatre: “Si no tenim el teatre per aixecar-nos cada dia, la vida no té sentit. Quan no actues no saps què fer. I fer-ho tot junts ha fet que ens coneguéssim més que en una conversa de taula.” I pel que fa a la vida hippie de Comediants: “És una manera d’entendre la vida que els hem traspassat i això és una satisfacció. Als 6 o 7 anys ja feien espectacles amb nosaltres!” Amb tot, sempre els diu que “el teatre no us l’heu de prendre seriosament. És una màgia natural per provar i transformar les coses.”
Pel que fa al títol de l’espectacle, Travy ve d’un cognom familiar per part de la mare. “També és un carrer de la Cerdanya però no vol dir res, no ho situem a cap lloc concret. Quan sortíem els quatre a actuar, ens deien Mira, són els Travy!”, conclouen.
NOTA: Aquest espectacle forma part del grup AUTOEPLORADORS
Més info a: http://www.teatrelliure.com/ca/recorreguts/autoexploradors