Avui és un dia gran pel teatre a Barcelona i a Catalunya. Una de les millors comèdies de tots els tems, Pel davant i pel darrere, ha aconseguit fer 1.500 funcions des de l’any 1985 en que es va presentar per primer cop a la nostra ciutat. Des d’aleshores, s’han muntat quatre produccions més els anys 1996, 2002, 2010 i 2018….fent, algunes, més de dues temporades com la que s’està fent actualment al Teatre Borras després de l’ èxit obtingut la temporada passada.
El text de cada producció ha estat sempre adaptat als nous temps per Paco Mir i sempre ha estat també dirigida pel director anglès Alexander Herold.
I ahir divendres, dia 22 de novembre, la companyia i el públic van celebrar les 1.500 funcions!!!, el que vol dir que si s’haguessin fet totes seguides, Pel davant i pel darrere hauria estat més de quatre anys al teatre! És un espectacle del que han pogut gaudir més de tres generacions i que ha apreciat tant el públic teatral com el més popular. Això, en teatre, passa molt de tant en tant i cal celebrar-ho.
Una de les celebracions és mostrar l’agraïment a la llista dels actors que han defensat des de l’escenari aquesta gran comèdia, que és llarga: Mario Gas, Juanjo Puigcorbé, Montse Guallar, Albert Dueso, Fina Rius, Marta Padovan, Felip Peña, Àngels Aymar, Joaquín Cardona, Abel Folk, Mercè Comes, Joan Crosas, Maria Lanau, Roser Batalla, Joan Cusó, Marta Calvó, Jaume Mallofré, Josep Penyalver, Cesc Albiol, Pep Planas, Anna Briansó, Enric Majó, Mireia Portas, Albert Trifol, Mireia Villanueva, Santi Ibañez, Rosa Andreu, Alex Casanovas, Eduard Farelo, Jordi Díaz, Rosa Gamiz, Meritxell Huertas, Anna Barrachina, Mònica Pérez, Carles Martínez, Aleix Albareda, Enric Majó, Miquel Sitjar, Dafnis Balduz, Saida Lamas, Lloll Bertrán, Carme Pla, Agnès Busquets, Xavier Serrat, Bernat Cot, Lluna Pindado i Laia Alsina.
En un món complicat, incert, que ens preocupa i atemoreix, cal reivindicar el riure, l’ importància de riure, i aquest espectacle ho aconseguit cada cop amb escreix.
Aquest 22 de novembre de 2019 s’ha fet la representació 1.500 i s’ha celebrat fent la funció en companyia d’un públic nombrós i amb aquesta foto que us ensenyem, feta aquest cop des de l’ escenari.
QUE DIU NO L’HEU VIST?????
Si queda algú al món que no l’hagi vist, us recordem l’argument:
Un grup d’actors sense gaire possibilitats i un director amb poca paciència, intenten assajar per última vegada la representació M’ensenyes la sardina?, poques hores abans de l’estrena. Un assaig caòtic on un simple plat de sardines porta de corcoll els actors que no recorden el paper, s’equivoquen, es perden, no entenen les ordres del director…
A la segona part, el decorat gira i ens transporta a la part del darrera de l’escenari. Aquí encara s’embolica més el panorama. El mal rotllo, les picabaralles i malentesos traspassen la frontera que separa la ficció i la realitat teatral. Bufetades, crits, plors i petites venjances, que duen a terme els actors en els pocs segons que no els toca sortir a escena, compliquen cada vegada més la representació i les relacions entre els mateixos actors.
Finalment el decorat torna a girar per donar lloc al dia de l’estrena. La confusió i el desordre regnen a escena. Uns actors que s’inventen el paper, uns altres que cauen escales avall… Al final, fins i tot el director apareix a l’escenari. Però la funció ha de continuar, així que amb una mica d’imaginació i improvisació aconsegueixen acabar la representació sense que el públic sigui conscient dels desastres que s’han originat al darrera i que han sortit a la llum al davant.
ENTRADES AQUÍ