La comèdia 53 diumenges, de Cesc Gay, torna avui a Barcelona, després d’una exitosa gira per Catalunya; Balears i el País Valencià, on ha visitat 30 teatres. L’han pogut veure 40.000 espectadors (entre la primera temporada al Romea i la gira) i ara s’instal·la altre cop al  Romea durant 8 setmanes, a partir del 28 de desembre. El 31 de desembre farà una funció especial de Cap d’Any amb raïm i cotilló. En el repartiment compta amb Pere Arquillué, Cristina Plazas, Àgata Roca i Lluís Villanueva.

53 diumenges és una història costumista i hilarant sobre les relacions fraternals que ha aconseguit connectar amb els espectadors. Ha comptat també amb una excel·lent acollida de la crítica, que ha definit l’espectacle com: “un reconfortant exercici de talent, ofici i inspiració”.

L’obra se centra en la relació entre tres germans. Si tots tres es troben en una reunió familiar, la vetllada es pot convertir en una bomba de rellotgeria: pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna.

53 diumenges, la 2a. incursió del cineasta català Cesc Gay en les arts escèniques, farà una 2a. temporada a Barcelona de 8 setmanes per acomiadar l’espectacle després de la gira per Catalunya; Balears i el País Valencià i de la primera temporada al Romea.  S’hi estarà entre el 28 de desembre i el 20 de febrer.

Un exitàs de crítica i públic

53 diumenges ha estat un veritable èxit de crítica i públic. Pere Arquillué ha estat coronat com a “rei de la comèdia”: diversos crítics han ressaltat a Cesc Gay pel seu “talent especial a l’hora d’abordar els conflictes de la classe mitjana”. Els actors i actrius han estat elogiats pel: “joc de complicitats sense enveges on cada actor ajuda a l’èxit dels seus col·legues sense rebaixar el seu triomf personal” i pel director, a qui li ha caigut una pluja de crítiques positives: “És bo que cadascú faci el que sap fer. I Cesc Gay ha demostrat tant al cinema com al teatre que sap fer comèdia”.

53 diumenges se centra en la relació entre tres germans que han quedat per parlar sobre el seu pare. L’home ja és gran i hi ha qui opina que no pot continuar vivint sol. Sovint es perd, s’oblida de les coses i darrerament ha agafat el mal costum d’ensenyar el penis a la veïna. Quan els tres germans es troben en una reunió familiar, la vetllada pot esdevenir una bomba de rellotgeria:  pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna. Així que, tot i l’aparent normalitat, aquest sopar acabarà en un gran embolic, fruit d’una relació tempestuosa però irrompible. 

Unes paraules de l’autor i director

Tot pot passar, entre germans. Sovint el present i el passat són una mateixa cosa. I tots els colors de les emocions estan presents en la seva relació. El seu vincle és com una bomba de rellotgeria que pot explotar per la més insignificant de les raons. 

I com ens diu un dels personatges d’aquesta comèdia familiar: “la mateixa sang els corre per les venes. Estan irremeiablement units, condemnats a ser uns part dels altres malgrat totes les baralles i les discussions sense fi. Perquè, encara que no ho vulguin: comparteixen un sentiment profund i antic que té a veure amb el misteri de la vida. I del qual no es poden alliberar”.
Cesc Gay

SOBRE CESC GAY (Barcelona, 1967)

Cineasta, guionista, dramaturg i director teatral que destaca per un llenguatge cinematogràfic i teatral molt personal. I una profunda mirada sobre els personatges que retrata. És considerat un dels cronistes més aguts de les classes mitjanes urbanes. Debuta com a director el 1998, al costat de l’argentí Daniel Gimelberg, amb Hotel Room. Alguns dels seus projectes cinematogràfics més destacats són l’adaptació al cinema de l’obra de teatre Krámpack (2000); Ficció (2006), V.O.S (2009) o la guardonada Truman (2015), amb cinc premis Goya i gran reconeixement internacional. També ha dirigit sèries com Félix per a Movistar+ o Jet Lag a TV3. En el món del teatre va estrenar-se amb Els veïns de dalt. Va tornar per segon cop als escenaris amb 53 diumenges.