Del 6 al 17 de novembre diversos espais acolliran el Festival IF Barcelona, una proposta que ja ha estrenat 35 espectacles i 14 produccions pròpies, que estan circulant o ho han estat per diferents països. L’IF va néixer fa cinc anys amb la voluntat de reivindicar i fer visible a casa nostra el teatre visual, d’objectes, figures i titelles, llenguatges considerats dels més rellevants a nivell internacional per la seva creativitat. “Més que un Festival es una Plataforma que es presenta amb caràcter biennal, separant els anys parells dels senars. Si bé els parells tenen un programa enfocat a la recerca, laboratoris, desenvolupament, suport a la producció… els senars, com aquest 2019, se centren en l’exhibició”, ens explica el seu director, Jordi Alomar. Enguany presenta 19 activitats.
La programació, que l’any 2017 es va orientar al teatre d’objectes, enguany gira al voltant de l’eix Figura i Cos i els espectacles, procedents de les Residències que han desenvolupat als diferents espais l’any anterior, mostren tota la riquesa de definicions que poden tenir les paraules figura i cos. “Hem volgut anar a l’arrel“, apunta Alomar. L’IF Barcelona s’ha presentat avui a la Sala Hiroshima, que els recolza i es cuidarà de l’espectacle de cloenda.
La trobada no podia començar millor. Ens han ofert un fragment de la peça El lloc? De ser nosaltres, creada pel performer Pep Aymerich i la seva filla Sira, ballarina. El fragment que hem vist ha estat hipnòtic: primer en Pep i després la Sira han reconstruït una marioneta de mida natural articulada, amb uns moviments plens de sensibilitat i poesia. Pep Aymerich, que combina la dansa, el moviment i l’acció amb les rèpliques en fusta del seu cos i del de la seva filla, ha senyalat que l’espectacle és estrena absoluta i que encara està en construcció.
Pep Aymerich a’ El lloc? De ser nosaltres’
“És una creació conjunta, l’estrenarem, acabada, el desembre a Celrà. Vull agrair el suport del Festival IF Barcelona, que ens ha acompanyat en el treball,” diu l’artista.
Hem d’afegir que del 6 al 30 de novembre, a Can Sisteré –Centra d’Art Contemporani de Santa Coloma, es podrà veure la Mostra de videoarts i accions de Pep Aymerich que porta el títol de Assajar de ser al llarg camí.
L’IF 2019 s’exhibirà a la Sala Hiroshima, l’Arts Santa Mònica, l’Institut del Teatre, l’Antic Teatre i, fora de Barcelona, a L’Estruch de Sabadell i als espais Teatre Segarra, Auditori Can Roig i Torres i Can Sisteré – Centre d’Art Contemporani, de Santa Coloma de Gramenet.
QUATRE PROJECTES EN RESIDÈNCIA
Després del tast, el director de l’IF ha explicat que enguany presentaran 4 espectacles creats en Residència al llarg dels dos últims anys, que dialogaran amb propostes vingudes de l’Estat i també d’Europa. Són El lloc? De ser nosaltres, de Pep Aymerich, que el 6 de novembre obrirà el festival a l’Ars Santa Mònica; Las Hermanas Verán, d’Andrea Cruz, que presenta el moviment des de la fotografia contemporània, les coreografies estàtiques i els jocs de performance, un treball també inacabat que es podrà veure a l’Estruch de Sabadell el dia 9; Human Form II – Puppets de Minako Seki, una proposta que ultrapassa els límits de les formes humanes amb titelles a escala real, i que es presenta el dia 12 a l’Antic Teatre; I Ride, de Carine Gualdaroni i la Cie Juste Après, que anirà a l’Ars Santa Mònica el dia 16.
Els Bonecos de Santo Aleixo
Pel que fa als espectacles internacionals, destaca els Bonecos de Santo Aleixo, declarats Patrimoni de la Humanitat que “són una mostra viva del teatre de figures més antic d’Europa (1792). Fa 25 anys que no actuen a Catalunya i ens els porta el Centro Dramático de Évora, Portugal. Són uns titelles molt petits… un luxe!”, explica Alomar, que posa èmfasi en el sentit que té “facilitar el diàleg entre les formes avantguardistes i les més arcaiques.”
………………………….
PROGRAMA A BARCELONA
ARTS SANTA MÒNICA
6 de novembre
18h. Inauguració del festival amb la mostra de projectes en residència realitzats i també dels treballs realitzats entre el 2015 i el 2019 a l’IF, amb imatges i vídeos.
A les 19h, estrena de El lloc? De ser nosaltres de Pep Aymerich.
7 de novembre
18h. Mostra i debat de fragments de la performance SOMA espectacle catalano-gallec amb Javier Martín, Joaquín Jara i Artur M.Puga, en conversa amb Roberto Fratini.
15 de novembre
18h. Ride de Carine Gualdaroni.
——————————————-
SALA HIROSHIMA
17 de novembre
19h. ¡Ay! ¡Ya! de Macarena Recuerda Shepherd.
——————————————-
INSTITUT DEL TEATRE
Han preparat la part formativa que es desenvoluparà a càrrec de diversos intèrprets i professors, I estan molt contents d’acollir a l’IF ja que senten que “la programació ve una mica del ja desaparegut Festival de Titelles que impulsava l’IT i que es va deixar de fer per falta de pressupost. Per a nosaltres ha estat omplir un buit!”, diu un representant de l’Entitat. I ha afegit: “Estem molt feliços de col·laborar, sobretot a la vesant formativa adreçada a tota la comunitat creativa però també al públic extern.” I avança que “l’any que ve acollirem una simposi. “
De l’11 al 15 de novembre
De 9 a 14h. El cos dramàtic. Mim i figures corporals. Laboratori a càrrec d’Inés Pasic
11 de novembre
De 10 a 14:30h. Cos i vibració. Laboratori a càrrec Javier Martín.
Del 12 al 14 de novembre
De 17:30h a 19:30h. El cos i el seu doble. Laboratori a càrrec de la Compangine Juste Après – Carine Gualdaroni i Alice Masson.
——————————————-
ANTIC TEATRE
12 de novembre
20h. Human Form II – Puppets de Minako Seki.
——————————————-
ESTRUCH SABADELL
8 de novembre
20h. Las Hermanas Verán d’Andrea Cruz.
9 de novembre
18h. El lloc? De ser nosaltres de Pep Aymerich.
20h. SOMA de Javier Martín i Joaquín Jara
——————————————-
SANTA COLOMA DE GRAMENET
Del 6 al 30 de novembre a Can Sisteré
Assajar de ser al llarg del camí. Mostra de videoarts de Pep Aymerich.
10 de novembre a l’Auditori Can Roig i Torres
18h. Fulla blanca de Marina i Joan Baixas. Aquest espectacle es representarà amb el públic dalt l’escenari. També han explicat que Joan Baixas i la seva filla s’estaran 10 dies en Residència al teatre.
16 de novembre al Teatre Josep Maria de Sagarra
19:30h. Desde el azul de l’artista peruana nascuda a Bòsnia, Inés Pasic. Aquest espectacle també es farà dalt l’escenari.
16 i 17 de novembre al Teatre Josep Maria de Sagarra
21h dissabte i 12h diumenge. Bonecos de Santo Aleixo. Centre Dramàtic d’Évora (Portugal)
——————————————-
MÉS SOBRE L’IF BARCELONA
IF Barcelona va començar l’any 2015 amb un simposi acadèmic a l’Institut del Teatre, l’edició del llibre Figures del Desdoblament, una gran exposició i un programa d’espectacles internacionals al centre Arts Santa Mònica de Barcelona, al qual continua vinculat. Des de 2016, IF Barcelona passa a tenir una estructura biennal.
Està adreçat a “un públic heterogeni, eclèctic, inquiet i fidel, que ens segueix. I també un altre de sectorial, notablement del teatre visual i Noves Tendències. És un festival petit que és conscient de les dimensions que té i vol fer una cosa molt específica. Podem assumir riscos ja que disposem de 2 anys de risc”, exposa Alomar, que també explica que “existeixen Plataformes similars a França i a Berlín i que compartim socis que ens acullen! Com que no estem subjectes a la paraula, les nostres propostes faciliten la circulació. És fàcil fins i tot que es vegin a festivals no exclusius del cos.”
Un representant de Ca l’Estruch de Sabadell explica que l’entrada allà és de franc “perquè el que ens interessa és que hi hagi públic i escollim els que més s’adiuen amb la programació que tenim allà.”
El festival ha costat 30.000 € i compten amb aportacions de l’ICUB, del Departament de Cultura de la Generalitat, Ministerio de Cultura, el Consolat de Portugal, Institut Ramon Llull, Institut d’Estudis Baleàrics, Fundació Baleària i els ajuntaments de Santa Coloma i Sabadell. I amb alguns patrocinadors que els han ajudat als viatges. Un pressupost insuficient que reforça el fet que sigui un Festival seguit en xarxa, ja que “és part de la idiosincràsia i de la dificultat!”
Alomar també ha afegit que, pel que fa a algunes de les subvencions, no són segures ja que cal “tornar a formular les peticions cada any.” Malgrat tot, afirma que L’IF és un festival petit perquè ho vol ser: “és conscient de les seves dimensions. I probablement per això és capdavanter d’un seguit de festivals que poden assumir propostes que encara no existeixen, com ara l’impuls a les residències i a la creació.”
Gascon Core, director artístic de la Sala Hiroshima, ha tancat l’acte agraint l’IF perquè “gràcies a ells hem tirat endavant part de la nostra programació, com és l’espectacle ¡Ay! ¡Ya!, de Macarena Recuerda Shepherd. És molt necessari com a Festival! A mi em toca la fibra la defensa de projectes petits que fan. És un festival que té objectius clars. Les institucions l’han de recolzar i fer-lo créixer!”