El Gremi d’Editors de Catalunya va celebrar aquest dilluns al Teatre Goya la seva 33 Nit de l’Edició, una festa literària molt especial, amable i propera, que permet que un cop l’any s’ajuntin totes les persones vinculades al món de la literatura i al seu creixement. Pel tipus de feina que he anat fent, confesso que mai havia tingut l’ocasió d’assistir a cap. Certament tots escrivim, però les Arts Escèniques tenen un altre espai. Per això necessito explicar les meves sensacions, perquè va ser preciós sentir-los, als premiats i als presentadors, a tots. Parlen com en clau de poesia, amb paraules boniques que emocionen, gens pujades intel·lectualment… Una meravella!
El motiu que m’haguéssin convidat és que hi havia una vinculació d’alta volada amb les arts escèniques: Lluís Pasqual va ser reconegut amb el premi Atlàntida, un guardó diferent, que es lliura a “una personalitat de reconegut prestigi, que s’hagi distingit per la seva contribució al foment de la lectura, pel seu destacat amor al llibre, i també pel seu compromís en la promoció i defensa del valor de la cultura i de la propietat intel·lectual.” En altres ‘Nits’ s’ha premiat gent provinent de mons tan diferents con Václav Havel, Pasqual Maragall, Fabià Estapé, Jordi Savall, Joan Manuel Serrat, Isabel Coixet… A banda, cal esmentar que Lluís Pasqual acaba de publicar el llibre De la mano de Federico, sobre la seva passió per Lorca.
Lluís Pasqual Carme Riera i Patrici Tixis
Patrici Tixis, president del Gremi de Llibreters, va obrir l’acte amb un record per a l’editor Martí Soler, que va morir ahir a Mèxic on vivía des des del seu exili motivat per la Guerra Civil. I va dir una cosa molt interessant per a tothom: “El llibre de paper és avui una referència internacional. Malgrat els mals auguris d’ara fa 10 anys, quan va esclatar la crisi dels Lehman Brothers, que es va dir que en 10 anys el paper desapareixeria, avui podem dir amb orgull que el paper ha sobreviscut gràcies a l’esforç dels llibreters i editorials.” I es va passar a l’entrega de premis, de diferent contingut. Anem al nostre!
LLUÍS PASQUAL RECORDA TOTS ELS SEUS MESTRES
Quan va arribar el moment de l’entrega del Premi Atlàntida, la figura de Lluís Pasqual va ser glossada per dues dones: l’escriptora i periodista Montse Barderi, que va parlar dels seus sentiments com a espectadora i Emma Vilarasau, que ho va fer des de la visió d’actriu, dirigida recentment per Pasqual a Medea. Tots dos parlaments van ser commovedors, un acte d’amor al Mestre. Són, però, dels que no es poden reproduir prenent notes, perquè parlaven ràpid i hi havia el risc de perdre’ns alguna cosa. En destacaré algunes frases.
Emma Vilarasau i MOntse Barderi
El discurs de Barderi va ser d’agraïment a un director que fa que li canviï la vida quan entra al teatre a veure una obra seva: “Gràcies per respectar-me amb obres que valen la pena, per no enganyar-me ni donar-me gat per llebre. Per presentar-me grans autors de la literatura universal, per deixar de banda la frivolitat. I també perquè mai has oblidat els personatges femenins als teus espectacles. Com a públic, he començat amb tu Lluís, un camí des de fa molts anys, sóc
la que aplaudeixo i miro l’obra que has fet amb ulls expressius i la boca tancada, però avui m’has volgut donar veu. Gràcies per tot.” I li va desitjar sort amb el seu nou llibre.
Emma Vilarasau va agafar el relleu i va parlar els sentiments que li havia inspirat Pasqual amb el seu “talent, i llarga i exquisida experiència”; també de la Sala d’Assaigs “on del no res en fa un Univers, on crea un mon nou, amb regles noves, que fan créixer el text. On és molt feliç!” Va dir que quan li van preguntar per què va posar Medea en un escenari tan gran, va contestar: “perquè hi càpiguen les paraules.” I diu l’Emma: “Ell és extremadament curós amb les paraules, que són les que, finalment, dialoguen amb el públic.” També va dir que “en Lluís acompanya l’actor, t’agafa la mà, no et sents sola.” I encara ens va assegurar que, malgrat alguns diuen que és gran: “Segueix essent un director “jove” perquè lluny de deixar-se arrossegar per modes i corrents, lluny de repetir-se i recórrer a la formula del èxit ell prova de reinventar-se, sense abandonar la seva essència teatral, cerca terrenys desconeguts i nous perquè el teatre avança en paral·lel amb la vida i el que serveix avui no servirà demà, com totes
les arts, d’altra banda”
Lluís Pasqual rep el Premi Atlàntida
I va arribar el torn de Lluís Pasqual, que ens va parlar de la seva infància, del seu avi republicà, del seu pare forner, de Reus, de la seva mare, de com tots llegien el diari de paper, del seu company, l’editor Gonzalo Canedo, que li va ensenyar tot l’argot dels editors. “Sóc un lector apassionat, llegeix-ho qualsevol full publicitari, els reclams dels aparadors… I llibres és clar. Des de petit que tinc la obsessió per tenir-los, més forta de vegades encara que la passió per llegir-los, com ens ha passat a tots, perquè els llibres, fins i tot sense obrir-los, també fan companyia.” I els agraïments: “Una persona és el resultat de la vocació que rep. Algú t’obre la porta i et dóna la mà. Parlo de tots els Mestres, els de tota la vida, els de l’escola de Reus, com ara la senyoreta Llàtzer, la professora de Literatura, que deien
que era comunista, em va posar a les mans un text que es deia La cantant calba…” “I com els llibres no existirien
sense la puta tossuderia que hi ha a l’arrel de la vocació de l’Editor, també els envio el seu bocinet de premi. I de passada el comparteixen amb el mític editor Torrell de Reus que es jugava la vida i no és una metàfora, per editar llibres en català als anys 40, o el poeta Xavier Amorós que l’ajudava.” I ho deixo aquí perquè acabo de tenir un cop de sort: m’han enviat els tres parlaments sencers, que estan més complerts i exactes que el que us dic i que us recomano amb una passió semblant a la que han sentit l’Emma, la Montse o en LLuís en escriure’ls.
Lluís Pasqual saluda la consellera Laura Borràs
En resum, vam viure una vetllada plena de paraules, que a més eren molt boniques. Ningú en va dir ni una sobre allò conegut com ‘el cas Pasqual.’
Enllaços:
Montse Barderí: Lluisbarderi
Emma Vilarasau: luísemma:
LLuís Pasqual: discurs_lluis_pasqual l