Aquest matí, La Villarroel ha acollit la presentació dels espectacles que tancaran la temporada de L’OffLaVillarroel: Dopaland. La tiranía de la felicidad, una obra escrita i dirigida per Eu Manzanares; Dirrrty Boys, una obra de Gerard Guix dirigida per Àgata Casanovas i A fuego, una obra de Pablo Macho Otero i dirigida per Emma Arquillué i Pablo Macho Otero. 

Tania Brenlle ha donat les gràcies als presents i a les companyies en una presentació que ha reunit tres espectacles; completament diferents entre sí, però que tenen en comú diversos punts fonamentals. Per una part, són dramatúrgies d’autoria catalana, escrites per veus de casa nostra i que surten de sales de proximitat. D’altra banda, estan, totes tres, dirigides per dones. Aquestes característiques, juntament amb el públic objectiu; fan que els muntatges quadrin perfectament amb la programació de L’OffLaVillarroel:

“El sentit de representar-les aquí – explica la directora artística de La Villarroel – és donar visibilitat a aquests projectes, que no es quedin a les sales de proximitat; i que puguin ser coneguts per una audiència més àmplia. Jo crec que aquestes propostes connecten molt amb un públic més jove i és, precisament: la voluntat de la sala i de L’OffLaVillarroel atreure aquest públic, una audiència que, a mé:  ja ha baixat considerablement la seva mitjana d’edat.”

En efecte, la programació de L’OffLaVillarroel està dissenyada per impulsar la creació més actual i multidisciplinària: amb un públic objectiu clarament jove, alhora que afavoreix l’accés de les veus i companyies teatrals emergent; o amb petites produccions als cercles i espais amb aforaments més elevats, propiciant-ne la difusió a un màxim d’espectadors.

«Aquesta programació – continua Brenlle –manté el mateix tipus de públic, pel que fa a les seves característiques essencials, que el de La Villarroel;  però es mou en una franja encara més jove, establint-se en una mitjana d’edat: d’entre els 25 i els 55 anys. També implantem, com a horaris de representació, la franja de dissabte i diumenge al migdia, un horari molt habitual a Europa: i que no només pot ser compatible amb la vida de cap de setmana, sinó que, a més: permet l’accés a les funcions de la gent de la professió.”

Pel què fa als espectacles, Tania Brenlle ha destacat que es tracta de 3 muntatges de qualitat; i molt diferents entre sí, assegurant una diversitat molt pròpia de la programació de L’OffLaVillarroel. Dopaland de Eu Manzanares és una ferotge crítica al consumisme que, no de bades, complementa el seu títol amb: «la tirania de la felicitat». Gerard Guix presenta amb Dirrrty Boys un true crime amb una escriptura molt particular i una estructura poc habitual. Per últim, Pablo Macho Otero signa el text de A fuego, obra en forma de monòleg teatral en vers:  que també interpreta.

Els tres espectacles s’estaran pocs dies en cartellera, efectuant Dopaland 16 representacions, Dirrrty Boys 11 representacions i A Fuego 18 representacions.

DOPALAND. LA TIRANÍA DE LA FELICIDAD

Dopaland. La tiranía de la felicidad de Eu Manzanares aborda el tema del capitalisme i la societat de consum en la que vivim i que, inevitablement: condiciona el nostre comportament fins a convertir en inadequada o quasi subversiva qualsevol queixa o rebuig contra els preceptes que la composen. Protagonitzada per Felipe Cabezas i Adriana Segurado, l’espectacle parteix d’un encàrrec fet a la dramaturga per part de la Sala Fènix i la productora Suika:

“Em van dir que volien fer una comèdia sobre el desig – afirma l’autora – i, a mi, tot això em porta cap al consum, la vida laboral; i com tota la nostra vida està estructurada al voltant d’aquests conceptes i com, en moltes feines: et venen una realitat edulcorada amb la qual has d’estar d’acord sí o sí. Tibant del fil, vaig parlar amb en Felipe que havia treballat de mascota en un parc d’atraccions, una experiència compartida per diversos coneguts meus;  i es tracta d’una feina en la qual no pots sortir del personatge, has d’estar sempre feliç i això és, simplement, insostenible. L’obra arrenca amb una persona que treballa de Pandy-Pandy en un parc que es diu Dopaland.  Li ha passat una cosa molt greu amb un nen que anirem sabent a mesura que avança la historia, i està amb una mena de coach que intenta ajudar-lo. O això sembla.”

El muntatge, originalment, amb direcció escènica deSergi Pompermayer que, per motius d’agenda, va heretar la pròpia Eu Manzanares, té prevista una gira per Llatinoamèrica, destacant-ne l’exhibició al Centro Nacional de las Artes de Colòmbia.

 

Sinopsi
Un home disfressat d’ós panda intenta superar una crisi amb l’ajuda d’una terapeuta de l’empresa. Ell és Pandy-Pandy, mascota de DOPALAND, un parc d’atraccions que té com a objectiu la felicitat dels seus clients. Pandy-Pandy està desesperat. I és que ha passat una cosa gravíssima. Una cosa totalment inadmissible, que li pot fer perdre la feina al meravellós món de DOPALAND.

Dopaland. La tiranía de la felicidad és una comèdia crítica i àcida, que relaciona la precarietat laboral amb la imposició de la felicitat. Aquest «bonrollisme» superficial que adopten cada cop més empreses. De portes cap a fora, per netejar-ne la imatge; de portes cap a dins, per desactivar els brots de rebel·lia davant dels descontents laborals del personal. Un positivisme tòxic al servei d’un sistema que ens vol obedients i complaents tant sí com no.
———————————————————————————–

DIRRRTY BOYS

Construida al voltant d’un fet real, aquesta obra parteix d’una idea embrionària encarregada al dramaturg Gerard Guix. Segons explica, l’autor va haver d’investigar el cas a fons, adonant-se’n que, per poder-lo adaptar a un format teatral, havia d’apropar-lo al gènere del true crime, a la manera d’altres obres com L’adversari d’Emmanuel Carrère o la novel·la A sang freda de Truman Capote.

Efectuar una adaptació dramatúrgica d’un material real implica, tal i com han compartit tant el dramaturg com Àgata Casanova, directora de l’espectacle, prendre una sèrie de decisions.
En referència a la dramatúrgia, Guix explica que: «decidir l’estructura del text era una part molt important del procés i vaig veure que explicar la història mitjançant flashbacks funcionava molt bé.»
A nivell de la direcció escènica, Casanova comparteix que: «en Gerard ens va presentar el text nu, sense acotacions per oferir-nos la llibertat d’aixecar-lo i escenificar-lo com creiéssim millor. Vaig optar per un espai conformat amb matalassos, entenent el matalàs com un espai d’initimitat personal que ens permetrà abocar-nos a l’interior més personal i soterrat dels personatges.»
L’espectacle ha guanyat ja diversos premis com els Premis Butaca a Millor muntatge de petit format, Millor text, Millor actor revelació per Martí Cordero i Millor disseny de llums i el Premi Especial Teatre Barcelona.

Sinopsi

Aquesta és la història d’en Jon i en Robert, dos nens de deu anys que, un dia de febrer de 1993, fan una malifeta de tal abast que, a partir d’aquell moment, ja no poden avançar, atrapats donant voltes sobre aquest acció, en un loop infinit, una vegada i una altra, tornant sempre a la casella de sortida.

Ara, d’adults, viuen en un salt al buit continu entre les seqüeles del passat i la possibilitat de redempció d’un futur que no arriba. Les conseqüències els acompanyen en forma de remordiments, de culpa, i els altera la vida, la modifica, la condiciona.

A un d’ells, aparentment, les coses li van prou bé tenint en compte el pes que porta sobre les espatlles. A l’altre, les coses li van malament, però no tan malament com voldria molta gent que creu que es mereix un futur pitjor pel què van fer, que no és una malifeta, sinó un acte terrible amb seqüeles devastadores.
———————————————————————————–

A FUEGO

Quart espectacle de la companyia, A fuego parteix de l’eterna problemàtica sobre l’oblit, l’anonimat i la necessitat de validació;  i de sobreviure a la mort passant a la posteritat. Pablo Macho Otero, autor i intèrpret del monòleg, explica:
«Abans d’endinsar-me en el teatre, vaig començar amb la poesia i sempre havia tingut ganes d’escriure un text en vers. M’interessava molt el tema de la notorietat. Tothom té ganes de ser vist pels altres i de ser recordat, i ho connecto molt amb la por a la mort, sobretot quan ets ateu. I, aleshores, vaig començar a escriure aquest text amb aquesta barreja del vers i del desig i ho vaig fonamentar amb el personatge d’Heròstrat, que va cremar un temple d’Artemisa només per poder passar a la història. Vaig trobar aquesta persona fascinant i, per mí, representa la figura del tik toker, molt representativa de la meva generació. A fuego és un monòleg que barreja la figura de l’autor, la figura d’Heròstrat i, també, elements de la meva pròpia vida.»

Emma Arquillué, directora de l’espectacle, parla de com, dins la seva companyia, La Bella Otero, es practica una fluidesa de rols que busca  la formació que més afavoreix a cada muntatge, una dinàmica cada vegada més estesa entre les companyies emergents: «Hem anat provant diferents fórmules. Jo em reconec més com a actriu i estic explorant també la producció. Però, amb cada proposta, anem reformulant els nostres rols. En aquest cas, vam veure amb en Pablo que ens tocava que ell ho interpretés i jo m’encarregués de la direcció.»


SINOPSI

Heròstrat, un pastor de l’Antiga Grècia, va incendiar el temple d’Àrtemis d’Efes, considerat una de les set meravelles del món antic. Després de ser detingut, interrogat i torturat, va acabar confessant la veritable raó que ho havia portat a cometre aquell acte: passar a la posteritat.

En aquest monòleg íntegrament en vers, ple de sàtira, jocs de paraules i metateatralitat, veurem com la fascinació del protagonista per la figura d’Heròstrat es converteix progressivament en una obsessió, fins a fer-li cometre un crim a l’altura del seu ídol infame.

Saltant d’un personatge a un altre, l’autor-intèrpret riu de la seva pròpia megalomania, convidant-nos a reflexionar sobre el narcisisme imperant de la nostra època i el desig intrínsec a l’ésser humà de deixar empremta; ja sigui a través d’una expressió artística, un ofici, una revolució o un acte criminal.

Dopaland. La tiranía de la felicidad es representarà a partir del 4 de març.
Dirrrty Boys es representarà a partir del 27 d’abril.
A fuego es representarà a partir del 10 de juny.

Author