Aquest matí, mentre baixava cap al Liceu per la Rambla amb la ràdio posada, per assistir a la roda de premsa de l’estrena mundial de la producció Lohengrin, de Richard Wagner, dirigida per la besnéta del compositor Katharina Wagner, he sentit que el comentari que el president Torra es retrassava una mica a comparèixer en roda de premsa per explicar les noves resolucions sobre el Coronavirus. Doncs ha estat el temps d’arribar i d’engegar la roda de premsa que ja ho hem sabut: el Liceu es veu obligat a suspendre almenys les primeres representacions de l’espectacle, perquè a partir d’avui mateix, a Catalunya estan prohibits tota mena d’actes que concentrin més de 1000 persones en espais tancats o oberts. Com que el Liceu té un aforament de 2.292, doncs haurà d’ajornar o suspendre les funcions. De moment l’ordre és per a dues setmanes: “Ara estem en fase d’alerta i suspensió de totes les activitats durant 15 dies, prorrogables en funció de l’evolució del Coronavirus”, ha dit el president Torra, pel que encara hi hauria temps de fer quatre representacions de les 18 previstes…
Ho explico d’aquesta manera perquè cal lloar la rapidesa en què tot l’equip del Liceu ha informat la premsa. “No hem tingut temps ni de reunir-nos per parlar-ne, però ara mateix, l’urgent és que ho sapigueu vosaltres”, ha dit Valentí Oviedo, director general de l’equipament, en una trobada al passadís, engalanat amb uns quadres preciosos. Amb tot, ha anunciat que la presentació de l’espectacle es farà igualment “perquè val la pena que sabeu com s’ha treballat i perquè, potser, es podria reprendre.” També ha dit que el projecte col·laboratiu amb estudiants El monstre al laberint es posposa i que es planteja la possibilitat de reubicar-lo en el calendari. “De moment l’hem d’aturar. En funció de com vagi tot, veurem si el podem reubicar.”
Oviedo ha ressaltat que “el Liceu aplica protocols del Departament de Salut. Fins ara, hem seguit fil per randa les recomanacions, tant pel que fa als nostres treballadors com per a les empreses externes que han col·laborat, que s’ho han agafat molt seriosament. Seguirem explicant com va tot. No fem més que aplicar el que se’ns ha dit. Encara no hem tingut temps de valorar les conseqüències, res no estava previst. Ara som aquí i aprofitarem tanmateix l’oportunitat de presentar-vos aquesta producció nova, que compta amb la direcció de Katharina Wagner.”
El director ha explicat que el 28% de les entrades s’han venut fora de l’estat. I és que “es tracta d’un esdeveniment rellevant! La notícia és d’ara mateix i no hem tingut temps de pensar encara què farem. Ara ens posarem a treballar i veurem si es podria recol·locar…” Com sigui que és una coproducció del Gran Teatre del Liceu amb l’Òpera de Leipzig “la podrem recuperar sempre que vulguem.” De moment, el 80% de les entrades estan venudes: “Més de 4.000 persones venen de fora de l’Estat, donada l’excepcional direcció de Katharina Wagner. La situació supera la capacitat de maniobra de la Institució, perquè, a més, molts venien en format pack. No podem fer més que tenir resignació i un gran dol intern.” Però ha dit una frase d’esperança: “Segur que ens en sortim!”
CONCURS DE PINTURA LOHENGRIN
La trobada al passadís no era casual. “Avui inaugurarem l’exposició resultant del Concurs de Pintura Lohengrin, que organitzen l Club Wagner, el MEAM i la Fundació de les Arts i els Artistes.” I efectivament, hem pogut disfrutar de les 21 peces més ben seleccionades, a banda i banda del passadís circular. Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, ha agafat la paraula per explicar-nos que “farem un acte performàntic. Presentarem l’exposició, que mostra una selecció d’obres del concurs que es va organitzar, a partir d’una crida internacional a la que es van presentar 150 peces. Ha estat molt més que una crida temàtica! Van quedar seleccionades 21 obres i 50 fotos. No hi ha hagut un guanyador, perquè n’hi ha hagut quatre exaquo. Curiosament, tots són espanyols!”
Els guanyadors són:
- DeAngel, per la seva obra ‘El embrujo de Ostrud i el somni d’Elsa’
- Joan Gil, per la seva obra ‘Pensament per a l’estudi d’un quadrat’
- Carlos Saura, per la seva obra ‘Lohengrin’
- Mikel Olazábal, per la seva obra ‘Lohengrin i Elsa’
Les obres guanyadores s’exposaran al Gran Teatre del Liceu i al Festival de Bayreuth aquest estiu.
En aquest sentit, José Manuel Infiesta, president del Meam ha dit: “Siguem positius. Disfrutem de la pintura ja que no podrem veure l’òpera. Som una ciutat privilegiada: Barcelona va acollir el Festival de Bayreuth l’any 1955, que sortia per primer cop d’Alemanya!
Així, el recorregut de la Mostra és aquest: es podrà veure també al mes de maig al MEAM ”d’on van sortir 40 preseleccionats.” Al juliol anirà a Bayreuth i a l’octubre, a Leipzig. ”Voltarà tot l’any. Wagner ja va dir que l’òpera havia d’unir totes les arts. Ara s’hi afegeix la pintura!”
I ara, amb l’esperança que puguem veure Lohengrin un dels últims quatre dies, us expliquem la presentació de l’espectacle. Cas que fos així, us ho tornarem a explicar al seu moment.
PRESENTACIÓ ALS MITJANS DE ‘LOHENGRIN’
Com ja havien anunciat prèviament, després d’aquestes notícies la direcció del Liceu ha volgut mantenir la presentació de l’espectacle. Hem canviat de lloc i ja semblava que la vida havia tornat a la normalitat! A la taula hi havia el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Pomar; el Mestre Josep Pons, l’esplèndida directora Katharina Wagner, impulsora i directora del prestigiós Festival de Bayreuth, i els cantants Klaus Florian Vogt, Lohengrin; Evelyn Herlitzius, Ortrud.
Garcia de Pomar ha dit: “Fins que hem rebut aquest Comunicat oficial, hem estat fent vida normal. L’òpera presenta un cast fantàstic que ha fet un molt bon treball i ens ve molt de gust parlar de la seva i la nostra feina.” I sobretot perquè es tracta d’una obra catalogada com a Obra d’art Universal, “que són aquelles que ho contenen tot i poden ser explicades de moltes maneres.” Ha dit que l’espectacle ha tingut un cost de 310.000 euros per al Liceu, més el que han aportat per a l’equip de vestuari, artistes i elements escènics, des de Leipzig.
Katharina Wagner, que ve al Liceu per primera vegada, ha exposat el seu estat: “Estem molt tristos per haver de postposar les representacions. Ens afecta molt per la il·lusió i per tota la feina que hi ha al darrere. Però no hem treballat per res: tinc l’esperança que encara ho podrem fer els últims quatre dies. Per tant, deixem de plorar i parlem de Lohengrin!”
PARLEM DEL MUNTATGE
La directora ens explica que s’ha eliminat tot el rerefons de conte de fades de l’obra. I ha posat èmfasi en el cigne “que apareix i que jo he vist tants cops a la meva vida i n’he parlat també a tantes trobades. Qui és en realitat? Què significa? Us diré que en tenim dos i el que veureu és el ‘doble’. Esperem que els agradi la solució a la que hem arribat!” I afefeix: “Aquí al Liceu és molt fàcil treballar, sobretot amb el Mestre Pons i amb tots els companys!”
El Mestre Josep Pons també ha agraït a Katherina el treball extraordinari que ha fet amb la seva direcció: “Ës un plaer trobar cantants que et fan la vida fàcil! No és el mateix el Wagner dels inicis que el del 1882. El Wagner del 1850 és el del primer romanticisme i aquí ja apunta com serà el Wagner posterior. Sempre m’ha fet pensar que s’anticipa a l’expressionisme alemany!” Pel que fa a la interpretació musical: “Procurem fer tempos lleugers, no fer aturades a cada compàs. La funció de l’Orquestra ha de ser subratllar el teatre musical.”
Evelyn Herlitzius, que la recordareu perquè va venir al Liceu el 2016 i va triomfar molt notablement amb Elektra, se sent molt feliç de tornar al teatre i considera “una alegria i tot un privilegi treballar amb el Mestre Pons. Ens fa tenir ganes de fer música junts i escoltar-nos els uns als altres! I també estic contenta de treballar amb Katherina, perquè ha donat una altra visió al meu personatge. Espero que ho pogueu veure, finalment!”
El tenor Klaus Florian ens diu que “per a mi és un plaer cantar un dels meus papers preferits. És un personatge que necessita suport musical, que l’orquestra l’ajudi. I em sento molt, molt acompanyat!” També destaca el fet que “Hem incorporat un punt de vista diferent al que es coneixia de l’obra fins ara. Ha quedat molt bonic, té molta harmonia… Espero poder-ho mostrar!” I expressa que, malgrat els canvis “Tenim clar qui són els dolents i els bons. Hem treballat amb la idea de preguntar-nos el per què ve Lohengrin. Porta bones intencions? O no… ? Però no puc explicar més. Ho deixo així: hi ha tot un qüestionament al darrere sobre el ser bon i el ser dolent en cada un dels personatges.” Pero apunta una miqueta: “Som al bosc de Bravant on s’havien amagat per la guerra. Fa una mica de por com hem arribat a identificar-nos amb un cigne negre i la seva simbologia…” Però insisteix en què no vol explicar més. Tanmateix: “Jo només hi veig avantatges. Wagner és un univers que mai pots esgotar. Interpretar-lo és una oportunitat per representar molts valors diferents. No m’avorreix gens, no!”
Josep Pons, el veu tan entusiasmat que diu: “El paper de Lohengrin sembla escrit expressament per a ell! Crec que Wagner se sentiria molt feliç si pogués escoltar-lo!”
Katherina Wagner ens parla del seu besavi: “Wagner és un compositor que ho situa tot en l’atemporalitat, per tant, és atemporal en si mateix. Hem optat per una escenografia de caire natural perquè doni aquesta aremporalitat i es pugui mostrar molt de temps.” Li preguntem si veu la possibilitat de transmetre l’estrena per Internet, ja que s’han suspès les funcions: “Encara no hem tingut temps de parlar-ne. Hem de valorar l’impacte econòmic. Fer un enregistrament de qualitat és molt difícil. A Alemanya en fem un cada any i costa Déu i ajut! En Víctor té la última paraula però són temps diferents. Jo, passi el que passi, v7ull dir que estic molt contenta amb aquest casdt i m’agradaria que es pogués mostrar el que hem estat treballant. Però entenc que les mesures s’han pres per protegir i hem d’obeir.”
I com que encara queda alguna esperança, Josep Pons tanca l’acte dient: “Anem a assajar. No ens deixem portar per la depressió que el cigne ens espera!” I encara ha agfegit: “No oblideu que Lohengrin és una òpera ‘monserratina!”, fent referència a la llegenda quer diu que el Sant Grial està amagat a Montsalvat, que és un homònim de Montserrat.