Lolita torna al teatre. I ho fa a Barcelona, la terra del seu pare i on va jugar de petita. Dimecres que ve, 9 de juny, s’estrena al Teatre Apolo Llevame hasta el cielo, interpretada per Lolita i Luis Mottola, al Teatre Apolo de Barcelona.
És una obra on dos personatges que es troben en un ascensor queden fortuïtament tancats. Durant unes hores, descobreixen l’existència d’un univers màgic on l’impossible es converteix en realitat i que impacta en les seves vides, canviant-per sempre.
Llevame hasta el cielo, un espectacle de Lerele Produccion, està escrita per Nacho A. Llorente, i dirigida per Juan Carlos Rubio, Es podrà veure entre el 9 de juny i el 11 de juliol. Trobareu més informació a www.teatroapolo.com
És un format de comèdia amb algun toc tràgic i també romàntic. La metàfora d’aquest tancament també desplega, sense voler-ho, tot el que cal perquè els personatges assoleixin una realitat llargament buscada: la seva llibertat. Potser, a primera vista, l’holograma no sigui massa evident. Però, darrere d’Ángela i de Marcelo, hi ha diverses reflexions complexes sobre el concepte de llibertat des de múltiples perspectives.
Les diferents imatges de la història, en superposició, faran que l’espectador pugui crear les seves pròpies imatges sobre una fantasia. En realitat, es troba en la rutina del nostre dia a dia, en els telenotícies i en les recerques personals. Per la naturalesa de la història, algunes parts de la trama són deliberadament anacròniques.
L’argument
Els personatges són Ángela (50), una elegant i caòtica dona madura; i Marcelo (40), un jove adult d’aspecte cansat i actitud derrotada.
Imagina que ho has perdut tot. Imagina que la teva vida ha quedat completament buida. Imagina que el món, les persones i el futur t’han abandonat per sempre. Imagina que no et queda res per viure. Res.
Marcelo està disposat a fer-ho. Va a matar la seva dona. Va a matar el seu amic de l’ànima. Va a pujar a aquest maleït àtic que frega el cel i va acribillarlos a trets. I, després, va saltar des de la terrassa per marxar d’aquest món i seguir perseguint al mateix infern. Però arribar al seu destí té i preu i Marcelo va haver de pagar-lo. En un asfixiant ascensor que s’atura, sense explicació, a centenars de metres sobre el buit.
Marceloi queda tancat en aquest ascensor amb una dona estranya i alterada que sembla saber massa coses sobre ell. I el temps corre i sembla que no hi ha sortida cap a la seva llibertat …