A partir del 25 d’abril, el gran Luigi Pirandello entrarà al Teatre Biblioteca de Catalunya a través del seu últim text Un, ningú i cent mil, escrit el 1927. El protagonitzen Laura Aubert i Marc Rodríguez, en un duel interpretatiu de grans dimensions. L’espectacle, que es podrà veure fins al 19 de maig, està dirigit per Ferran Utzet, que n’ha fet una adaptació a partir de la traducció de Marina Laboreo (Edicions de l’ Ela Geminada, 2017).
Comencem amb unes paraules de l’Oriol Broggi:
“L’any 2017 en el marc del Festival: Escenes de Filosofia i Teatre, el Ferran Utzet va dirigir una posada en escena d’un fragment del text. Va agradar molt i va suscitar molt interès la iniciativa, de manera que vam decidir fer créixer l’obra i aixecar-la sencera. Amb els mateixos actors i amb la mateixa idea com a punt de partida.
Una temporada més tard, us presentem el resultat d’aquest treball. D’aquesta reflexió pirandelliana de base filosòfica i explicada a través de l’humor, un binomi especial i únic.”
Oriol Broggi, director de La Perla 29
Teatre Biblioteca de Catalunya
I ara unes de Pirandello…
“Al teatre no s’hi ha de portar la vida mateixa. La vida no és veritat, perquè la veritat no existeix. El que cal és recrear la vida i presentar-la com una veritat creïble.”
Luigi Pirandello
L’ESPECTACLE
Sempre és suggeridor que un teatre ofereixi l’oportunitat de veure un Pirandello. I encara més si ho fa la Biblioteca de Catalunya, que ja porta intrínsec un estil i una signatura pròpia, sigui quin sigui el director. Però encara per a l’autor, Un, ningú i cent mil va ser una obra de llarga i difícil gestació: “és la síntesi completa de tot el que he fet i la font de tot el que faré – havia dit. “Serà com el meu testament literari. Després de la publicació del text hauria de callar per sempre.” I gairebé va ser així!
L’obra té un punt metafísic i una mica irreal. Ens presenta un home que pateix una crisi d’identitat a causa d’una banal observació sobre el seu nas que li havia fet la seva dona mentre es mirava al mirall. A partir d’aquest moment, el mirall li retornarà la imatge de “l’altre”, d’aquell l’home que no és, però que sembla ser. Pertant, l’individu que no és “un” sinó “cent mil”, algú amb tantes personalitats com els altres puguin atribuir-li: “Tenia trenta-set anys i fins llavors sempre havia considerat que el meu nas, encara que no fos especialment bonic, era com a mínim decent, així com ho eren les altres parts del meu cos. És per això que la descoberta imprevista i inesperada d’aquell defecte em va irritar com si es tractés d’un càstig immerescut…”, rumia el protagonista.
A partir d’aquestes reflexions, l’home considera que passa a ser “ningú”, perquè no li queda més possibilitat que veure’s com els altres el veuen, és a dir, en les seves cent mil diverses personalitats.
Ferrat Utzet amb els pritagonistes Laura Aubert i Marc Rodríguez
Ferran Utzet, director i adaptador, ens envia aquestes paraules sobre l’espectacle, del qual no s’ha pogut fer presentació a causa de la Setmana Santa.
“Qui soc jo en realitat? Poques preguntes tan senzilles de formular com aquesta han desencadenat més crisis d’identitat. Potser perquè la resposta, l’autèntica resposta, pot fer-ho trontollar tot… ” Aquest és l’abisme on, de forma inesperada, es veu abocat Vitangelo Moscarda (Marc Rodríguez), el protagonista de Un, ningú i cent mil.
Tot comença el dia que la Dida (Laura Aubert), la seva esposa, li diu que té el nas tort. Aquesta observació aparentment banal precipita una reacció cada cop més desmesurada de Vitangelo, que comença obsessionant-se amb la imatge que els altres que tenen d’ell i, posteriorment, s’enfronta a la colossal tasca de descobrir quin és el seu autèntic jo. Si és que n’hi ha només un…
“La profunditat, minuciositat i humor amb què Pirandello descriu l’odissea de Vitangelo Moscarda ens fa seguir-lo sense dubtar pels camins cada cop més delirants i lúcids de l’autoconeixement. No només això: la confusió de Moscarda pren una dimensió inesperada en la modernitat híper-connectada en què vivim. Perquè en l’època de la virtualitat, de les xarxes, dels perfils… Qui soc jo en realitat?”
Un ningú i cent mil és un espectacle que adapta la novel·la homònima de Luigi Pirandello, escrita el 1925. Una primera versió de l’espectacle es va estrenar durant la primera edició del festival Escenes de Filosofia i Teatre. Les Nits de la Maleta a la Perla, celebrat a la Biblioteca de Catalunya a l’octubre de 2017.
Ferran Utzet, director.
LUIGI PIRANDELLO, UN DELS GRANS AUTORS DELS SEGLES XIX i XX
Luigi Pirandello va néixer a Agrigent, Sicília, l’any 1867 i va morir a Roma l’any 1936. Reconegut dramaturg, novel·lista i escriptor de relats curts italià, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1934. És considerat un dels autors teatrals més rellevants de l’Europa d’entreguerres.
Pirandello va rebre la seva formació bàsica a casa i amb 12 anys ja va escriure la seua primera tragèdia. A insistència de son pare, es va inscriure en una escola tècnica, educació que va complementar amb l’estudi d’humanitats, per les quals sentia una major afinitat.
El jove Pirandello es va capficar en la lectura de poesia italiana del segle XIX, especialment d’escriptors com Giosuè Carducci i Arturo Graf; va començar a escriure els primers poemes i es va enamorar de la seva cosina Lina. Durant aquest període, comencen els primers signes del seriós contrast que el separaria de son pare: el jove Pirandello va començar a acostar-se emocionalment a la seva mare, relació que es transformaria en una vertadera veneració, com va quedar plasmat a les pregones pàgines de la novel·la Colloqui con i personaggi, del 1915.
L’any 1886 Luigi va visitar les mines de sofre de Porto Empedocle i va començar a treballar amb son pare. Aquesta experiència va resultar essencial per a la seva obra, i les seves impressions es reflectirien en relats com Il Fume, Ciàula scopre la Luna i I Vecchi e I Giovani. Pirandello es va inscriure a la Universitat de Palerm en els departaments de lleis i lletres. En el campus de la universitat, va cultivar l’amistat de joves ideòlegs com Enrico La Loggia, Giusseppe de Felice Giuffrida i Francesco de Lucca.
L’any 1887 es va traslladar a Bonn, on es graduà el 1891 amb una tesi en alemany sobre la llengua siciliana. Tornar a Itàlia i el 1897 fou nomenat professor de literatura italiana a l’Institut Superior de Magisteri. Un terratrèmol va provocar danys irreparables en la mina de sofre en què son pare tenia invertits els béns i el dot de Maria Antonietta, la qual cosa li va causar greus dificultats econòmiques i a una forta depressió. El 1904, va publicar la seua novel·la Il Fu Mattia Pascal (El difunt Maties Pascal), possiblement basada en aquesta traumàtica experiència, que es va constituir en un enorme èxit, i fou traduïda ràpidament a diversos idiomes.
Pirandello va morir el 10 de desembre del 1936 a la seva residència de Roma.
PIRANDELLO I EL TEATRE
Pirandello transforma per sempre la concepció teatral. Tant pel que fa a la representació clàssica de la vida quotidiana, com a la progressiva dissolució de la quarta paret. En concret, els sis personatges en cerca d’autor esdevenen gairebé més rellevants que els mateixos actors que els interpreten. Tant és així que, davant la necessitat d’arrodonir el perfil d’aquests personatges mig creats, el públic acaba participant activament en l’espectacle.
Sens dubte, Pirandello situa el teatre més enllà dels cànons fins aleshores establerts, fins al punt de donar un nou sentit al concepte d’innovació teatral. Tal com s’esdevé, per exemple, amb el “teatre dins el teatre” “Aquesta nit improvisem. Així, doncs, no és pas estrany que l’empremta d’aquest premi Nobel, considerat l’autor teatral més important de la Itàlia d’entreguerres, hagi marcat profundament el teatre català del darrer segle.”
Helena Moliné Rodes, dins de http://in.directe.larepublica.cat/orioljunqueras/blog/2449/pirandello-i-catalunya
ACTIVITATS PARAL·LELES.
Organitza: #AsSocPerla
www.assocperla.cat
#AsSocTalks
*Conversa amb Ferran Utzet i Anna Pérez Pagès sobre el procés de muntatge.
Dilluns 1 d’abril a les 19h al Teatre Biblioteca de Catalunya.
*Xerrada sobre Pirandello amb el novel·lista, traductor, rapsode i editor Oriol Ponsatí, Director de la Institució de les Lletres Catalanes i editor fundador d’Ela Geminada
Dilluns 29 d’abril a les 19h al Teatre Biblioteca de Catalunya.
*Col·loqui postfunció
Xerrada amb Ferran Utzet i la companyia sobre el procés de muntatge de l’espectacle.
Divendres 10 de maig després de la funció
.INFO PRÀCTICA
Funcions a partir del 25 d’abril
Durada aproximada 1:40 h
De dimecres a divendres a les 20:30h
Dissabte a les 18h i 21h. Diumenge a les 18h
Últims dies d’entrades a preu d’anticipada (16€) AQUÍ
Teatre Biblioteca de Catalunya
Aparcament: pàrquing BSM de La
Boqueria/Plaça de la Gardunya