Marta Buchaca és l’autora i directora i productora de Rita, la proposta que inaugura la nova productora La Pocket, impulsada per la dramaturga: “La Marta ha creat una productora per tirar endavant els seus projectes. He de dir que aquí estem molt orgullosos perquè bona part de la seva obra s’ha gestat a La Beckett, que ja és una sala per als projectes. Però tot no ho podem fer! I la Marta ha agafat un camí propi per crear produccions. Li donem l’enhorabona i ja li diem que ara li tocarà arremangar-se!”, ha exposat Toni Casares, director de La Beckett, a la presentació d’aquesta Rita, que la Sala de Dalt acollirà del 29 d’octubre al 17 de novembre.
Marta Buchaca ens ho explica així: “Jo ja m’havia produït una obra, però ara he decidit crear la productora perquè, malgrat no sóc ja cap jove promesa, t’adones que és molt difícil que algú et posi diners. I, com que ja em toca per edat, he fet aquesta entitat legal que em permetrà estrenar.” I aquest dimarts l’ha presentat als mitjans en ocasió de l’estrena de Rita, amb la presència dels seus intèrprets: David Bagés i Anna Moliner.
L’espectacle forma part del cicle d’enguany que sota el títol de Memento Mori parla de la mort de moltes maneres. En aquest cas ho fa d’una forma “molt lúcida i divertida, tot i que parla d’un tema sensible: l’eutanàsia”, continua Casares. Alguns potser ja el vareu veure la passada temporada a Terrats en Cultura interpretat per Sara Espígul, que no ha pogut continuar i ho ha passat a l’Anna Moliner.
Tot i que el seu nom està força lligat a La Beckett, per a Marta Buchaca ha significat un retorn a casa perquè feia ja 10 anys que no hi estrenava “des de Plastilina!”, diu. Per altra banda, el canvi d’actriu ha estat com una estrena perquè “en ser totes dues grans actrius, jo no volia que fos una substitució sinó una nova creació. Hem canviat poca cosa, però ara la veureu des de una nova Rita.”
L’ARGUMENT
A partir de que la mare de la Marta li va demanar que l’acompanyés a sacrificar la seva gossa, molt malalta, l’autora va pensar que això podria ser l’inici d’una obra de teatre: “D’una manera natural vaig fer un paral·lelisme amb la meva àvia, que és a una Residència en estat vegetatiu, perquè no rep cap estímul, a causa de patir la malaltia d’Alzheimer. Per què tenim clar que un gos no ha de patir i permetem que una persona en estat vegetal o que pateixi continuï? Doncs perquè acabar amb aquests patiments seria un assassinat!”, reflexiona.
A l’espectacle veiem dos germans que porten la gossa Rita al veterinari. Ell és empresari i ella, una oncòloga a qui sempre li han solucionat tot. “Volia posar algú que pogués opinar des del punt de vista mèdic. I ens ha sortit una comèdia que et fa acabar emocionat!”, diu l’autora.
Per a l’Anna Moliner: “La Marta escriu des del cor i parla de coses que ha viscut, facin riure o plorar. I ho fa sempre d’una manera honesta. Toca al cor. A Rita parla de coses tan vitals com afrontar una pèrdua, de la relació materno-filial i la que hi ha entre els dos germans que es posen davant del comiat. I ho fa des de l’amor i amb sentit de l’humor.” Aquí, la Marta confessa que “jo sempre parlo de mi, de la meva família, dels amics… Parlo de coses que he viscut encara que no les personalitzi. No ho sé fer d’una altra manera. I pel que fa a la mort, em fa molta ràbia, no l’admeto… i ho trec escrivint. Ho porto molt malament.”
David Bagés se sent feliç a la Beckett, amb una obra de la Marta: “M’interessa molt la dramatúrgia friki! Jo tinc molta complicitat a nivell personal amb la Sara Espígul i la primera part va anar molt bé. Però el més sorprenent és que ara, amb l’Anna, que ens coneixem poc, ens ha sortit com una obra nova. Hem creat un altre personatge sense que hagi canviat l’estructura temàtica. Amb una oportunitat així, t’ho passes molt bé als assaigs! L’obra se centra molt en la relació entre els germans. La Rita és la gossa.
Arribat el torn de preguntes, ha sortit la inevitable: què penseu del fet d’estrenar ara, amb el que estem vivint? En David respon: “Em costa molt concentrar-me i molt poc desconcentrar-me. Ho visc molt malament i amb molta preocupació. I no ho pots introduir a l’obra, no hi té res a veure! Però és un tema que s’hauria de tractar des del teatre, amb profunditat. Espero que no ens veiem obligats a suspendre. Dissabte hi havia un passi a la tarda però, com que hi ha la mani, l’hem passat al matí.”
La Marta apunta que la ficció ens salvarà: “Hem d’apagar les notícies de la ràdio o la tele i hem d’anar al teatre, que almenys la cultura no hagi de patir. Posem les sagetes a un altre lloc.”
UN HOMENATGE AL T6
Durant la trobada s’ha recordat el T6 i el que va significar per al teatre i per als joves autors de l’època. Va ser un projecte tan interessant que li hem volgut fer també el nostre petit homenatge, recordant-lo.
Marta Buchaca n’ha parlat a propòsit la presència de l’Anna Moliner: “Amb l’Anna ens vam conèixer fa 9 anys, a l’enyorat Projecte T6, una gran proposta que va generar patrimoni per a l’autoria catalana. Ara toca lluitar, però és molt complicat si ningú hi posa remei.” L’Anna ha contestat que efectivament “ens vam conèixer fa anys al T6 i ara… ja hem crescut, tot i que no hem parat de fer coses! A la Beckett és un lloc on no podem fer més que disfrutar.”
El T6 va ser un Projecte impulsat per Sergi Belbel al TNC i en complicitat amb la SGAE. A cada edició s’escollia sis autors residents al TNC que treballaven els textos en col·laboració amb el director, els actors i els tècnics del muntatge. L’objectiu era donar suport als dramaturgs autòctons i oferir un cert espai d’experimentació. D’aquest projecte han sortit obres tan exitoses com El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, o Uuuuh!, de Ricard Gázquez. I han participat al T6 autors avui consagrats com Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Carles Mallol, Josep Maria Miró, Pere Riera…
Uns anys més tard es va crear la Companyia T6 per tirar endavant els muntatges. La primera Companyia T6 la van formar Àngels Poch, Jordi Banacolocha, Míriam Iscla, Rosa Boladeras, Joan Negrié, Lluís Villanueva, David Vert, Anna Moliner i Òscar Castellví, convertint-se així en una companyia estable al TNC, amb un contracte de dos anys.