Si penseu que les coses no van bé, que hi ha molta, massa gent que pels seus interessos està destruint el Planeta… Si creieu que el món hauria de canviar però esteu convençuts que no tirant tovelloletes a water, per posar un exemple, no n’hi ha ni per començar… crec que heu de deixar de llegir ara mateix i comprar les entrades aquí, per anar a veure Mateix Dia, Mateixa Hora, Mateix lloc al TNC (Sala Tallers). Ho dic perquè només està programat quatre dies (del 21 al 24 de novembre) i és… meravellós. Aquest matí ens han convidat als mitjans a assistir a una sessió extra escolar i, de debò, ens hem emocionat tots, joves i no tant. És un espectacle conscienciat, implicat i molt emotiu, amb una posada en escena diferent. Bé, si ja heu tornat de comprar, anem a parlar-ne!
Mateix Dia. Mateixa Hora. Mateix lloc és el resultat d’un projecte de creació comunitària de Lali Álvarez i l’Agrupació Hui Basa, de la que n’és directora artística. La Lali és dramaturga, directora d’escena i escriptora, una creadora total que ens ha donat alegries de la talla de Ragazzo o Barcelona (contra a paret), entre d’altres. Aquest cop, la inspiració la porta el món que ens envolta, però concretament es fa al·lusió a dues situacions concretes:
*El primer dissabte de l’octubre de 2008, a Reykjavík, Hördur Torfason decideix plantar-se davant del Parlament islandès amb una cassola i cinquanta amics. Volia crear un parlament al carrer per denunciar la corrupció del govern i proposar idees de gestió. La seva revolta era clara i senzilla: es trobarien cada dissabte, a la mateixa hora i al mateix lloc. Després de gairebé quatre mesos de resistència, el 24 de gener de 2009 hi havia més de 7.000 persones a la plaça, i pocs dies després van aconseguir que el govern dimitís.
*Greta Thunberg, als 15 anys, va decidir manifestar-se davant del parlament del seu país cada divendres. Era la metxa dels Fridays for future, el moviment que ha portat centenars de milers de joves europeus a declarar-se en vaga cada divendres per protestar contra la immobilitat dels governs i de la gent davant de l’emergència del canvi climàtic. I no pensen aturar-se, perquè els hi va la vida.
I d’aquí ve el títol. Però no només: la Lali volia expressar la revolta dels que ja han viscut i la dels que tenen molta vida al davant, unes generacions que ens demostren que estan molt unides davant de fets tan greus. “Els que estem al mig, que creiem que som els millors, des d’aquesta supèrbia pensàvem que sorgirien bronques entre ells, que s’enfrontarien. I res més lluny: només veiem agraïments i ganes d’encoratjar-se. Els joves agafaven el relleu i els grans, els donaven forces!”, expliquen de Hui Basa.
LA CREACIÓ
Residents a la Nau Ivanow, l’Agrupació va obrir convocatòria a traves de casals de gent gran (de més de 65 anys) i escoles o instituts (gent jove d’entre 16 i 18 anys) i que viuen majoritàriament als barris de Fort Pienc i la Sagrera, perquè s’unissin i, entre tots, es confeccionés l’espectacle. “No vam haver de fer càsting. Els que es van presentar, eren tots benvinguts.” I comenta: “Casualment, els adolescents són majoritàriament dones. Hem arribat per quedar-nos!”
Durant vora tres mesos (14 sessions de divendres i dissabtes, a la mateixa hora, excepte dos dies de vaga) s’han preguntat què es podria fer per canviar el món. I l’obra és el resultat d’aquestes trobades, que ens descriuen com “assaigs amb preguntes i respostes tipus: què és canviar el mon? I salvar-lo? Fer accions petites i continuades? Parlar amb polítics? Què necessitem, què volem reivindicar… ? I a partir d’aquí i jocs teatrals, hem anat fent. Només ens hi ha cabut el 10% del que ha sortit!”
Una creació compartida durant la que s’ha parlat de molts temes i, sobretot s’ha parlat molt. Però on, a més, no s’ha deixat de banda una posada en escena senzilla i atractiva, amb projeccions, moviment, il·luminacions… una meravella.
L’argument ens presenta uns filòlegs de l’any 2039 que ens expliquen uns moviments de l’any 2019. Situació per situació, ens ho van representant en diferents formes: “Era important que es transmetés el que hem viscut i encara estem vivint tots nosaltres!”, diu la Lali.
I en conseqüència, la companyia ha posat en pràctica un decàleg per a un teatre sostenible, que pretén reduir el consum en l’escenografia i l’energia necessària per dur a terme el projecte, així com afavorir l’ús del transport públic entre l’equip.
No crec que sigui spoiler dir que acaben amb el preciós tema de David Bowie Five Years, en una època en que deia que a la Terra li quedaven només cinc anys de vida. I afegiré que veure com pensen aquests joves que són el futur, la seva força, el seu convenciment… et deixa tocat. No se si és el que pretenien però us puc assegurar que se surt amb esperança!
L’espectacle és una coproducció de Hui Basa, Teatre Nacional de Catalunya i ‘La Caixa’, en el marc dels programes Art for Change i CaixaEscena. Amb la col·laboració de la Nau Ivanow.
De moment no hi ha continuïtat, encara que mereixerien que tots els programadors de Catalunya els anessin a veure. Per si ho fessin i no hi cabeu, el que si que sabem és que la Temporada que ve es tornarà a fer 10 dies!