Després de la seva bona acollida durant els mesos de juliol i agost, ‘Mercè Rodoreda en el Triangle de París’: es podrà tornar a veure del 9 de novembre al 30 de desembre a la Sala Petita del Teatre Gaudí. En els 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, la productora: Versus Teatre torna a apostar per un text de l’escriptora catalana, amb la direcció de Maria Casellas; i inspirada en la lectura de Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz, recentment guardonada amb el:Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. Els contes de “Nit i Boira” i “Paràlisi” que l’autora catalana va escriure a l’exili es representaran a l’escenari: amb la veu de tres intèrprets.

El triangle al que fa referència el títol el formen tres ubicacions reals que marcaran la vida de Rodoreda; durant la seva estada a París. En un vèrtex es troba una presó utilitzada per empresonar a la resistència durant la ocupació nazi; i als alemanys durant l’alliberament. En l’altre vèrtex, l’hotel Lutetia, que rebia als que tornaven dels camps de concentració i els familiars que els visitaven. Casa seva, al carrer Cherche-Midi, esdevé el tercer espai des d’on observarà la realitat posterior a la Segona Guerra Mundial; i des de l’exili que va emprendre el 1939 des de Barcelona i cap a França.

La funció neix de la lectura de Retrat de Mercè Rodoreda de Mercè Ibarz (Editorial Empúries, 2022);  que explora l’obra, les ciutats on va viure i els exilis, així com les aspiracions de la dona i l’escriptora. “És una dels grans autors de la literatura europea i occidental del segle XX; probablement la millors dels continuadors de William Faulkner i una dels més distingits dels de Virginia Woolf”, explica Ibarz.

Ever Blanchet, a càrrec de la dramatúrgia, afegeix que ‘Nit i Boira’ i ‘Paràlisi’ són dos contes “units pel dolor”. “Un conte situa a Rodoreda enmig d’una situació aliena que li provoca un dolor moral; a l’altre parla d’un dolor físic, d’una lesió mal curada.”. Ibarz puntualitza que ‘Paràlisi’, escrit a Ginebra, és “manifestament autobiogràfic. Una raresa en Rodoreda, en què va fer una catarsi del preu de l’exili”. “Tots dos contes tenen en comú l’exposició descarnada, no sempre tan evident en general en altres relats”, conclou.

Els dos contes seran interpretats per l’Òscar Castellví (Aprendre a Nedar, Edward II), la Maria Clausó (Karen, Diskòdrom 0.0), i el Rafa Delacroix / Joan Marmaneu (Tothom diu que està bé, Gossos salvatges / Romeu i julieta, Al final les visions), que, en escena, representaran els personatges que Rodoreda dibuixa en els seus relats. A ‘Nit i Boira’, els personatges sentiran l’angoixa de sobreviure en un camp de concentració;  i a ‘Paràlisi’, sentirem el dolor físic de Rodoreda (Maria Clausó), i els dos homes que l’acompanyen en aquest tràngol:  el metge i el marit, entre d’altres.

LA DIRECCIÓ

Maria Casellas dirigeix aquest text que tindrà lloc a la Sala Petita del Teatre Gaudí; una disposició que, segons explica, “va a favor” de la funció. “A Nit i Boira, els dos personatges lluiten per existir i significar. Veurem com el pes polític i històric deixarà petjada en la seva identitat, que s’està esborrant”. A Paràlisi, veurem com Rodoreda sent que té: “necessitat de ser observada i admirada pel món.”

Casellas troba un vincle entre els contes de Rodoreda, escrits als anys 40 després de la 2a. Guerra Mundial, i l’actualitat. “Estem tendint a una societat cada cop més individualitza i deshumanitzada on predomina el pensament únic; amb un auge important de l’extrema dreta, per això és important recordar el nostre passat; i no oblidar els temps foscos del feixisme que ha viscut Europa”, afegeix.

Versus Teatre i Mercè Rodoreda

En un any de commemoracions pel 40 aniversari de la mort de Mercè Rodoreda, la companyia Versus Teatre ha volgut recuperar el llegat de l’escriptora catalana i tornar a donar-li vida a l’escenari. Fa també 30 anys, Versus Teatre va representar el conte ‘En Veu Baixa’, i ara torna amb dos contes personals, mai representats abans a Catalunya i que mostren una cara de Rodoreda ben poc coneguda.

Teatre Gaudí: Creativitat, llibertat, proximitat

Nascut el 2008 entre l’Eixample i Gràcia, el Teatre Gaudí de Barcelona és un equipament cultural referent pel que fa a la llibertat creativa; l’esperit lúdic i de formació ètica i estètica de l’espectador. Des de les dues sales del teatre de proximitat, es fomenta la interacció entre les persones, que aporta creixement cultural en diferents aspectes: reflexió, ambició de superació personal, socialització, debat, confrontació i experiència creativa.