L’actor, director i força més coses Pep Pla, que ha estat 12 anys al capdavant del CAET i del Festival TNT, torna al teatre. És una molt bona notícia perquè feia anys que s’havia de concentrar en aquests càrrecs i una mica l’havíem perdut en la proximitat. I no ha tardar gens: a finals de febrer ens arribava la notícia i aquest dimarts ja ens presentava fet i acabat l’espectacle Abans que es faci fosc, una producció del Grec, Velvet Events i el mateix CAET, que s’instal·larà a l’Espai Lliure del 19 al 22 de juliol. Ben retrobat, Pep!
Abans que es faci fosc, és una proposta escènica de Míriam Iscla: “Sovint busco textos i vaig trobar aquest en anglès, de l’autora Hattie Naylor. Me’n vaig enamorar! És un monòleg sobre un home malalt que parla amb el seu fill. N’estava tan impressionada que vaig anar a trobar l’autora per demanar-li els drets, i permís per canviar el sexe, per poder-lo interpretar jo mateixa. Ara ja em costa imaginar que en altres muntatges pugui ser un home!” L’actriu explica que “per tirar-ho endavant necessitava una persona amb creativitat i amb qui tingués complicitat. I era el Pep! Ja vam fer junts Leonci i Lena per al Grec del 2007 i vam coincidir molt en la posada en escena. I ara, ha portat un equip que són un perles!”
L’ARGUMENT
Parla de l’Anna, una astrònoma que basa la seva vida en observar l’Univers. Però va perdent visió a causa d’una Retinosi Pigmentària, una malaltia degenerativa de la vista que li canvia la vida. Va perdent la visió en forma de túnel i la persona que la pateix acaba quedant cega. “Ara haurà d’aprendre a mirar cap endins en comptes de cap amunt. És com el sentiment d’un dol, una pèrdua. No és un monòleg a l’ús, hi ha 29 escenes diferents,” continua explicant la Míriam.
És, doncs, un viatge de la llum a la foscor, que passa d’un món sobretot visual al sonor. Però la foscor també té coses importants, que l’Anna haurà d’aprendre a valorar: ” La foscor té una certa lluminositat molt bonica i els universos interiors tenen tanta bellesa com els exteriors“, exposa el director. I continua: “El text proposa un intent fallit de retorn a la infantesa però per a l’Anna, la seva professió és estar en un Planetari i és on es queda. Això fa que l’obra tingui moltes capes, no només la malaltia. En comptes del retorn a la infantessa, escorcolla als orígens i sorgeix la pregunta de què havia abans del Big Bang.”
Pel que fa al muntatge: ” Hi ha una barreja de tecnologies, vídeo, 14 enviaments de àudio… El públic tindrà la sensació de viatjar. El convidem a que tingui la sensació d’un Planetari. L’escenografia, una mena d’olla al mig, ajuda força. Crec que anem bé, ja hem fet proves… un es va marejar!”, conclou en Pep.