L’actor, director i força més coses Pep Pla, que ha estat 12 anys al capdavant del CAET i del Festival TNT, torna al teatre. És una molt bona notícia perquè feia anys que s’havia de concentrar en aquests càrrecs i una mica l’havíem perdut en la proximitat. I no ha tardat gens: aquest estiu ja s’ha estrenat al Grec Abans que es faci fosc, una producció del Festival, Velvet Events i el mateix CAET. A l’estrena ha obtingut un èxit notable i ara, i com ens havien promès, torna a l’Espai Lliure de Montjuïc- el mateix lloc on es va allotjar aquest estiu- del 2 al 20 d’octubre.
Abans que es faci fosc, és una proposta escènica de Míriam Iscla: “Sovint busco textos i vaig trobar aquest en anglès, de l’autora Hattie Naylor. Me’n vaig enamorar! És un monòleg sobre un home malalt que parla amb el seu fill. N’estava tan impressionada que vaig anar a trobar l’autora per demanar-li els drets, i permís per canviar el sexe, per poder-lo interpretar jo mateixa. Ara ja em costa imaginar que en altres muntatges pugui ser un home!” L’actriu explica que “per tirar-ho endavant necessitava una persona amb creativitat i amb qui tingués complicitat. I era el Pep! Ja vam fer junts Leonci i Lena per al Grec del 2007 i vam coincidir molt en la posada en escena. I ara, ha portat un equip que són un perles!”
L’ARGUMENT
Parla de l’Anna, una astrònoma que basa la seva vida en observar l’Univers. Però va perdent visió a causa d’una Retinosi Pigmentària, una malaltia degenerativa de la vista que li canvia la vida. Va perdent la visió en forma de túnel i la persona que la pateix acaba quedant cega. “Ara haurà d’aprendre a mirar cap endins en comptes de cap amunt. És com el sentiment d’un dol, una pèrdua. No és un monòleg a l’ús, hi ha 29 escenes diferents,” continua explicant la Míriam.
Per tirar-ho endavant, l’actriu també ha emprès un procés de recerca i de preparació sobretot per interpretar aquest rol: “vaig informar-me a nivell teòric, vaig entrevistar-me amb cecs i, finalment, l’ONCE em va posar en contacte amb una reeducadora que ajuda pacients a preparar-se pel que vindrà.” Un coneixement necessari, ja que durant l’espectacle la protagonista passa per totes les fases del dol: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació.
És, doncs, un viatge de la llum a la foscor, que passa d’un món sobretot visual al sonor. Però la foscor també té coses importants, que l’Anna haurà d’aprendre a valorar: “L’espectacle parla tant de la ceguesa física, com de la ceguesa metafòrica. No sabem què hi havia abans del Big Bang ni ens coneixem del tot. És una recerca de l’origen d’un mateix i com a espècie“, ha dit el director, avui a la presentació. I encara ha afegit: “El text proposa un intent fallit de retorn a la infantesa però per a l’Anna, la seva professió és estar en un Planetari i és on es queda. Això fa que l’obra tingui moltes capes, no només la malaltia. En comptes del retorn a la infantessa, escorcolla als orígens i sorgeix la pregunta de què havia abans del Big Bang.”
Però “Abans que es faci fosc no és un melodrama”, ha volgut deixar clar Míriam Iscla. Inclou moments còmics, a més d’un final que, en paraules de director, està “ple de llum i d’impuls absolutament positiu”. L’obra de Hattie Naylor, autora també d’Ivan i els gossos, vol recordar-nos que som insignificants dins la immensitat de l’Univers i que hem d’aprendre a relativitzar i acceptar allò que ens passa. “L’espectacle és un moment d’aturada i de reflexió sobre el què de tot plegat”, ha afegit Pep Pla.
Pel que fa al muntatge: ” Hi ha una barreja de tecnologies, vídeo, 14 enviaments de àudio… El públic tindrà la sensació de viatjar. El convidem a que tingui la sensació d’un Planetari. L’escenografia es una mena d’olla al mig, ajuda força”, diu en Pep. Recrea un planetari i la idea que tot està en moviment. Les referències científiques són constants a l’obra. “La ciència fa respecte al teatre. Ara bé, si s’explica des de la passió i l’emoció, es fa interessant a l’espectador”, conclou Iscla.
