Annabel Totusaus i Mont Plans, dues grans actrius, carismàtiques i estimades són al teatre Poliorama amb l’espectacle De mares i filles, el format gran de I deien que plouria, l’obra que va quedar finalista als combats teatrals del Temporada Alta del 2013, en el format curt de menys de mitja hora. Com altres obres finalistes, I deien que plouria tenia el potencial per convertir-se en una funció de durada convencional sense perjudicar la trama original. I Paco Mir, director i adaptador de l’espectacle, ha fet que la durada actual sigui d’una hora i vint minuts.
La temàtica del concurs de Temporada Alta era molt clara: a un dels dos personatges protagonistes havia de passar-li alguna cosa que li canviés la vida, un requisit que en el cas de De Mares i filles es compleix rigorosament. Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Emprenen una conversa forçada en la qual la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i, sobretot de la seva família. Molts aspectes, molts. La voluntat de Paco Mir ha estat aconseguir una mena de muntanya russa d’emocions, un pujar i baixar emocional que porti a l’espectador a riure i plorar des del primer moment.
L’obra estarà al Poliorama fins al 24 de juliol, però anoteu una novetat: aquest cop, es representarà els dilluns, dimarts i dimecres. Entrades, aquí
UNA COMÈDIA PLOROSA
De mares i filles inspira a la vegada riures i llàgrimes, la combinació més buscada i més rara de trobar en un espectacle. La posada en escena necessita de dues actrius que tinguin, per descomptat, el do de la comèdia, i que al mateix temps puguin arribar al fons del cor de l’espectador per obtenir la barreja de riures i llàgrimes. Mont Plans i Annabel Totusaus, mare i filla són dues actrius que des del primer moment ens atrapen dins de les teranyines del seu passat, un Dragon Khan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.
SOBRE ELS PROTAGONISTES
MONT PLANS. Es podrien dir moltes coses de la Mont Plans però segurament la que més la defineix és ser una mítica Teresina, el personatge televisiu que va fer amb La Cubana i que l’acompanyarà sempre. Això està bé perquè la converteix en un personatge popular i estimat per tothom, però potser no està tan bé perquè amaga la immensa i brillant feina teatral que porta fent des de principis dels anys vuitanta en companyies com la mateixa la Cubana, Dagoll Dagom o en espectacles musicals creats per ella mateixa. Mont Plans va treballar en la primera direcció de Paco Mir al teatre barceloní amb Políticament incorrecte que va estar dos anys en cartell. Tornar a treballar junts era una assignatura pendent.
ANNABEL TOTUSAUS. Diu Paco Mir que no pot haver-hi millor actriu per interpretar a la filla de Mont Plans. El seus currículums semblen calcats amb la lògica diferència d’anys. Totes dues han nascut professionalment a La Cubana i són actrius també Dagoll Dagom.
A l’Annabel l’hem vista amb obres com Sik, sik, y otros, Dos familias, Fang i setge, Confesiones de mujeres de 30, Per sobre de totes les coses i Campanades de boda amb La Cubana; Nit de Sant Joan amb Dagoll Dagom quan va aconseguir el premi Butaca a la millor actriu de musical. Aloma (coproducció TNC i Dagoll Dagom); Boscos endins amb Dagoll Dagom: Mummy i wanna be famous i Homenaje al Parelelo amb La Cubana.
PACO MIR. És un Tricicle i això està molt bé perquè arriba a tothom i és molt popular. Però Paco Mir és un Tricicle, dit amb orgull, però també és molt més que un Tricicle. Paco Mir té una gran carrera com a dramaturg i director. Ha escrit tretze obres teatrals, amb premis Max inclosos, ha adaptat més de cinquanta obres i gairebé n’ha dirigit la meitat. El seu mitjà natural és la comèdia però navega amb tranquil·litat entre els clàssics, com demostra les seves adaptacions de Molière, Shakespeare, Rodoreda i Calders. En el terreny musical ha creat sarsueles, òperes i direccions escèniques de concerts simfònics. Com a director ha col·laborat en produccions alternatives, comercials i monumentals com les que ha fet pel Teatro de la Zarzuela on és el director català amb més produccions fetes, una d’elles Los sobrinos del Capitán Grant, l’única obra que s’ha reestrenat cinc vegades a aquesta institució.
DE MARES I FILLES
Autor i director: Paco Mir
Ajudant de direcció: Queralt Riera
Actrius: Mont Plans i Annabel Totusaus
Vestuari: Cristina Muñoz
Música: Jaume Vilaseca