Hem rebut aquesta bonica nota de La Perla 29 sobre la Filumena Marturano, que us reproduïm pel seu interès:

Que bonic que és plorar!

Per a què serveix la bellesa si no és per consolar-nos, alliberar-nos dels nostres mals i de les nostres pors? Per què escoltem una cançó, o anem al teatre, o mirem un quadre o ballem en un concert;  si no és perquè ens assaltin les emocions com enrampades que pugen qui sap d’on? La busquem com una amiga que només ens visita de tant en tant, la bellesa. I quan la trobem, llavors plorem. Plorem d’alegria, de desconsol, de nostàlgia… o simplement plorem de bellesa.

Aquests dies veient la Filumena ens adonem que el teatre posa el dit a la llaga de les nostres ferides; ens convida a entrar-hi, a burxar-les una estona, sentir-les i assumir-les, per després bressolar-les, curar-les una mica més i, potser:  riure’ns de nosaltres mateixos. Perquè a la Filumena riem, riem molt, i també plorem.

Segurament el teatre no té l’antídot definitiu de res;  però potser per això pot curar-nos més del que ens puguem imaginar. Ho necessitem com a societat, això d’anar a un escenari on ens expliquen una història i on connectem amb: emocions universals, tràgiques, còmiques, i sempre, sempre, reals.

De tant en tant va bé que un amic et pregunti per allò que et fa mal; i que t’ajudi a explicar-ho. I que t’abraci i que, en el fons, et sentis una mica ridícul quan la preocupació comença a allunyar-se. I llavors riem i plorem de riure, de descans, de treure’ns pes i de treure’ns importància; perquè sentim que no estem sols ara que el dolor i l’alegria són compartits. També busquem tot això en el teatre i en els personatges d’una història, i en la sensació tan palpable de: formar part d’una gran expedició col·lectiva en busca de la bellesa i l’emoció. “Només plora qui ha conegut la felicitat”, diu la Filumena. Que bonic que és riure i, en el fons, que bonic que és plorar!

FILUMENA MARTURANO
D’Eduardo De Filippo
Direcció d’Oriol Broggi 
Amb Clara Segura, Enrico Ianniello, Jordi Coromina, Marissa Josa, Jordi Llovet, Lluís Oliver, Xavier Ruano, Josep Sobrevals, Montse Vellvehí i Carla Vilaró