Núria Espert, esplèndida com actriu i com a persona, tona emocionada al Teatre Romea on va començar la seva carrera quan tenia 13 anys. Dirigida per Lluís Pasqual, és la protagonista de Romancero Gitano, de Federico Garcia Lorca, un seguit de poemes “parlats i actuats” que té els gitanos com a protagonistes amb Andalusia al fons. Josep Maria Pou, director del teatre, ha confessat aquest matí, a la presentació: “Per a mi era un somni pendent seure al seu costat, presentar-la en aquest teatre, on va debutar. No és només una actuació: la Núria torna a casa i aquest es converteix en un moment important de la història del Romea. Hi va estar per última vegada fa 35 anys, amb La Tempestad, dirigida per Jorge Lavelli. No sé què esperem en fer-li un reconeixement com a la figura cultural més important del nostre país!”
L’espectacle es va estrenar el 2018 al Teatro de la Abadia de Madrid, després del reconeixement a Espert amb el Premi Especial Europa de teatre i, després d’una exitosa gira per l’Estat, Argentina i Uruguai, ha vingut a Catalunya on s’ha estrenat al Temporada Alta. Ara, amb unes 70 actuacions al cabàs, el podrem disfrutar a Barcelona del 8 al 26 de gener.
L’emoció feia brillar els ulls a l’actriu quan ens ha explicat que “li vaig dir a la Julieta Serrano que el primer que faria en arribar aquí seria anar a buscar el camerino del segon pis, el que ocupàvem la Julieta i jo, dues nenes felices que vàrem aprendre a fer teatre des d’allà. Vam entrar-hi com aficionades i en vam sortir ja actrius. Aquí, al Romea vaig començar a ser el que volia ser. Jo anava més per la dansa, però estaven buscant un nena per interpretar un conte. Em vaig presentar, em van la prova i em van agafar. Hi havia en Josep Maria Segarra! I va canviar la meva vida.”
Tot seguit ha passat a l’obra puntualitzant que “no és un recital de Federico ni les seves memòries. Ho és tot, a més del valor d’aquest versos immortals publicats el 1928. Fins i tot s’hi explica la meva pròpia vida!” També es parla de Margarida Xirgu, la gran musa lorquiana, i de les seves interpretacions a Yerma, Mariana Pineda, Doña Rosita, la soltera o a Bodas de sangre. Com a espectacle, Espert assegura que “és el resultat de tot l’amor que en Lluís Pasqual i jo sentim per Lorca. En Lluís se sent més proper al Lorca espiritual i jo vaig més al de carn i ossos.” I assegura que “quan agafo el text sento que Lorca hi està d’acord, només cal buscar el duende. Crec que cada vers té prou entitat per convertir-se en una obra de teatre. Però és tan intens i intel·ligent que, per més que ens esforcem, mai som capaços de portar-ho tot a la llum.” El text incorpora les explicacions amb què el poeta i dramaturg acostumava a presentar les seves obres.
El poemari, que consta de 18 romanços, engega amb el Romance de la luna, luna, “on vaig començar la relació amb ell.” A la pregunta de quin és el que més agrada, li costa apostar per un però explica que “quan acaba la Muerte de Antoñito el Camborio, el públic esclata. També al sempre conegut Sonámbulo, se sent un silenci diferent…” Ella mateixa no en té cap de preferit: “tots han estat escollits per algun motiu. Però m’agrada recordar que, quan era petita, existien uns cafès on anaven les famílies els diumenges i hi havia un petit teatret amb piano en directe. La gent tenia dret a pujar a l’escenari i jo recitava allà el Romance de la luna, luna. Em transportava a un lloc que jo encara no coneixia de Federico i per això dic que allà vaig començar la relació amb ell. També Grito hacia Roma dóna una empenta extraordinària al final de la funció, ja que denúncia les coses que el feien sentir tan desgraciat i violent.”
El mateix Lorca parlava així del Romancero Gitano:
“El llibre en el seu conjunt, encara que es digui gitano, és el poema d’Andalusia. I en dic gitano perquè el gitano és el més elevat, el més profund, el més aristocràtic del meu país, el més representatiu de la seva manera de ser i el que guarda el calor, la sang i l’alfabet de la veritat andalusa i universal.” Ho proclamava en una conferència recital el 1935 amb la qual procurava allunyar el llibre dels tòpics i el costumisme que poguessin evocar el seu títol, allunyant-se així de les crítiques: “Un llibre anti pintoresc, anti folklòric, anti flamenc, on no hi ha una jaqueta curta, ni un vestit de torero, ni un barret cordovès, ni una pandereta.”
UNA MIQUETA DE TERTÚLIA
Fa anys que no veiem a Núria Espert i arriba en un moment polític transcendent. Li hem preguntat què en pensa: “Doncs com tothom: estem sense respirar! Estan passant coses importantíssimes, canvis grandíssims que fan una mica de por. Però tots tenim moltes ganes de tornar a conviure en pau i els canvis són necessaris. Són el resultat de centenars de milers de canvis que provenen d’altres generacions i que, les que venen, potser ho trobaran natural i seguiran canviant coses. Si no és així, no hi ha solució. S’ha de perdre la por viure el millor possible. I si tens la sort que he tingut jo, de viure treballant encara als 84 anys, t’adones que la vida és un regal, un privilegi que ens dóna la felicitat.”
Pel que fa als projectes “encara no en tinc, tenim encara unes 50 funcions per endavant. Fins que acabem, no pensaré res, ara estic amb això i ho vull fer concentrada i relaxada. Jo faig com la Margarida Xirgu: em relaxo uns 10 minuts després de la funció, però de seguida penso que a l’endemà cal tornar-hi!”
Explica que els poemes es diuen molt seguits, per evitar els aplaudiments entre un i altre. L’espectacle té una durada de 1 h “intensa i canviant. Puc assegurar que el públic entra d’una manera i en surt d’una altra. I se sent mol com diuen Gràcies, gràcies. És emocionant!”
L’espectacle és en castella “menys quan parlo de mi, que ho faig en català.” Pascal Merat és el responsable de la il·uminació i
Roc Mateu signa el disseny de so.
NÚRIA ESPERT I LLUÍS PASQUAL
L’obra de Lorca ha estat àmpliament tractada en la trajectòria d’Espert i Pasqual. Amb Romancero gitano, aquests artistes, amics i col·laboradors al llarg de dues dècades amb nou projectes en comú, tornen a la paraula de Lorca, autor que ha ocupat un lloc destacat a la carrera professional de tots dos i que ja els va unir anteriorment a Haciendo Lorca (1996), La oscura raíz (1997) i La casa de Bernarda Alba (2009).
Us reproduïm unes paraules de Lluís Pasqual sobre el muntatge:
“A Federico García Lorca li agradava llegir i dir els seus poemes en públic, generalment a un grup d’amics… Més que agradar-li, necessitava sentir l’efecte que produïa en els altres aquell quelcom inexplicable, fins i tot per a ell mateix, que era la seva poesia. Les bales que van acabar amb ell no van poder fer-ho amb la seva obra. I hem conservat molts tresors. Un d’ells és el text que va escriure per a una lectura de Romancero gitano, al qual ell mateix introduïa i comentava les seves poesies.
Romancero gitano és el primer gran llibre de Federico, al qual ell es descobreix i es reconeix com a poeta. Un llibre de poesies, tan aparentment fàcils, com insondables. Per això ens quedem encara fascinats en escoltar aquest imant de les paraules que enclouen el misteri. A través de les dones va expressar Federico moltes vegades els seus sentiments més profunds. I les actrius van encarnar a aquestes dones, amb els seus cossos i les seves veus. Nuria Espert és una de les actrius que des d’algun lloc va triar Federico per a encarnar-lo una vegada més, seguint la llum de Josefina Artigas, de Lola Membrives, de Margarita Xirgu… I Nuria ha respirat Federico durant molts anys. Per això a vegades, com un llampec, apareix enmig de la lectura el record d’alguna cosa compartida per l’actriu i el poeta més enllà del temps i de les seves normes.
Lluís Pasqual
Després del Temporada Alta, la Crítica ha dit:
– “Bendecidos por el Duende: Nuria Espert y Lluís Pasqual sirven un incandescente Romancero gitano, de Federico García Lorca.” Marcos Ordóñez – El País, Babelia
– “La voz de Nuria Espert parece haberse adueñado de la del poeta. Su emoción, su intensidad, su color, su pasión, sus matices y sus inflexiones esparcen la palabra y el sentimiento más hondo de Lorca y lo proyectan por toda la sala hasta penetrar en el alma de cualquiera que la escuche.” José Miguel Vila – Diario Crítico
– “Federico se confesa ante el público y lo hace con el aliento de Nuria Espert. Es un lujo que ahora García Lorca y su Romancero gitano hagan su aparición en escena de la mano de Lluís Pasqual y de Nuria Espert y que hagan levantar a los espectadores
de sus asientos.” Diego Doncel – ABC
– “Els versos triats són de dones, que proven de revoltar-se. Espert levita i entusiasma.”
Jordi Bordes – El Punt Avui
– “Espert se convierte en Homero en el último espectáculo de Lluís Pasqual. Y todos salimos en estado de contenido orgullo, de expiación y éxtasis, conla máxima creencia: yo lo he vivido.” Montse Barderi – Catorze.cat
Eiiiii: les entrades aquí eh!