El Teatre Lliure de Gràcia acull a partir d’aquest octubre i durant tota la temporada l’exposició: que celebra els 30 anys de Pallassos Sense Fronteres. Amb el títol Una eina de construcció massiva, la mostra vol retre homenatge a les més de 500 expedicions que: des del 1993, ha dut a terme l’organització amb la voluntat de compartir somriures pels racons més necessitats del planeta; i de casa nostra.

L’exposició es divideix en dos espais que intenten copsar la paradoxa radical que envolta aquests 30 anys d’experiències: com en un mateix moment i espai poden conviure l’extrema deshumanització amb l’alegria més genuïna i universal del clown.

Aquest dos espais són la tristesa, una reinterpretació de la instal·lació Pluja de sang de Frederic Amat que domina l’escala principal, modificada per unes màscares expressament dissenyades per l’artista; i que el públic es podrà endur a casa; i l’alegria, una exposició fotogràfica al bar del teatre amb imatges de gran format de diferents expedicions. Aquest darrer espai vol recrear la situació habitual que es troben els artistes quan actuen pels infants: una rotllana de rostres de felicitat que els envolten.

L’exposició es complementa amb una tenda d’ACNUR on es pot veure un breu resum de l’activitat dels: 30 anys de Pallassos Sense Fronteres i una màquina expenedora de nassos de pallasso; els donatius de la qual es destinaran a l’ONG.

En 30 anys, Pallassos Sense Fronteres ha realitzat més de 500 expedicions i ha fet riure milions de criatures. Viatges arreu del món, sempre a llocs on calia despertar somriures i riures enmig de situacions de: dolor i de subsistència precària. Aquesta exposició té la doble voluntat de mostrar la feina extraordinària feta pels diversos equips expedicionaris; i la situació injusta en què s’obliga encara a sobreviure milions d’infants.

Els inicis de Pallassos Sense Fronteres

Com als millors contes, Pallassos Sense Fronteres va néixer amb una trucada en un dinar de Nadal de 1992. La trucada era d’uns infants de l’escola Projecte. Tenien una idea per al Tortell Poltrona (Jaume Mateu). La idea es va convertir en un viatge, el febrer de 1993, del Jaume, la seva companya Montserrat; i el seu fill Blai a un camp de refugiats a la península d’Ístria (Croàcia) per participar en una festa: per demanar la pau en la guerra dels Balcans. Mesos després, van emprendre un segon viatge a una Iugoslàvia trencada i va ser a la tornada quan va néixer: el nom i la coneguda màscara-logo de Pallassos Sense Fronteres.

Després d’aquests dos primers viatges, en aquests 30 anys s’han succeït més de 500 expedicions a més de 100 països: de quatre continents. Han trepitjat places, escoles, poliesportius, descampats i auditoris amb un exèrcit de construcció massiva de més de 1.000 artistes voluntaris que han participat en més de 7.500 espectacles. Sempre disposats a fer riure milions d’infants i d’adults en qualsevol punt del món on els desastres: naturals o provocats per la mà de l’home, hagin destrossat la vida que es mereix qualsevol criatura.

Pallassos a la plaça

A més de celebrar el trentè aniversari de Pallassos Sense Fronteres, l’exposició també deixa constància de l’estreta relació entre: el Teatre Lliure i l’ONG. El Lliure acull des de fa anys la seva oficina a la seu de Montjuïc; i inclou en la seva programació l’activitat Pallassos a la plaça: dos espectacles que se celebren a la tardor i a la primavera respectivament, a la plaça Margarida Xirgu.

Aquesta temporada, el primer espectacle serà Dúo Las Sureñitas i tindrà lloc el dissabte 2 de novembre. Protagonitzat per un duo format per dues artistes provinents del sud de les Amèriques –Amanda Wilson i Marina Benites–;  l’espectacle combina contorsions, suspensió capilar, malabars i roda de circ.

L’alegria transmesa en els espectacles de Pallassos Sense Fronteres ajuda a millorar la situació emocional de la infància i de la població adulta que ha patit guerres, catàstrofes naturals o altres situacions traumàtiques i d’extrema vulnerabilitat.