La gala dels XXI Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, organitzada per Recomana.cat des del seu retorn el 2010, va inaugurar les celebracions del Dia Mundial del Teatre el dia 25 al vespre al Teatre Poliorama. Com ja és habitual, va ser una festa reivindicativa en la que molts dels premiats no es van conformar en agrair el premi sinó van voler dir la seva. El temps que estem vivint, s’ho val i volem fer una petita crònica per recordar-ho amb les frases que ens han semblat curioses o interessants, que no serà llarga perquè, amb petites excepcions, tothom va fer cas a lo del minut. Abans, però, cal dir que la cerimònia es va dedicar a la memòria del company crític César López Rosell, que ens va deixar el passat mes de juliol. I que molts dels que van recollir el premi li van dedicar a la Cristina Cervià, que se’n va anar no fa ni un mes.
Més avall trobareu el Palmarès complet. Anem a la crònica.
Quan ja tots érem als nostres seients, unes divertidíssimes i forca sexi Glòries Cabareteres anaven entrant a la platea, interpel·lant tots els amics -o homes guapos- que trobaven. No cal dir que van tenir feina perquè hi era absolutament tothom de l’àmbit de les arts escèniques, nominats o bé amics solidaris que els anaven a aplaudir. Ens van fer riure una bona estona -no us les perdeu si les veieu per algun teatre!- i ja es van acomiadar dient que “a partir d’ara, caldrà anar més de pressa que nosaltres amb allò d’agrair a la família.” I efectivament, els presentadors de la Gala, els periodistes Anna Pérez Pagès i Toni Puntí, van donar un minut a cada un, recordant que a la passada edició “La Maña s’hi va estar 40 minuts!”
Començarem pel Premi Crítica Jove II o Novaveu, una secció de Recomana.Cat -l’organitzadora dels premis, eh! -molt interessant perquè convida les joves a fer la crítica. I ells mateixos van demostrar que estan a l’alçada i que no premien coses només per a la seva edat. Van donar el premi a El temps que estiguem junts.
Passem al Premi a la Sala, que es va endur la Sala Atrium “per provocar reflexió, intercanvi d’idees, una programació lluminosa…” I van destacar la qualitat humana i simpatia de la Patrícia Mendoza, codirectora artística de la Sala, atribuint-li el càrrec de Mare de la criatura. En recollir el premi, la Patricia va dir “no sóc mare d’una criatura, però si que que faig el que puc perquè la Sala creixi sana.” Va remarcar la gran presència de dones a la programació d’enguany i va demanar als polítics que “no ens abandoneu.”
Quan els presentadors van anunciar que el guanyador del premi al Millor actor de Repartiment era Quim Àvila, per El temps que estiguem junts, va passar una cosa estranya. Un home i una dona desconeguts però amb aspecte molt espavilat es van aixecar de la cadira i-aparentment- sense que ningú no els conegués, van pujar a l’escenari. I, en agafar el micro, van fer el contrari del que fa tothom: dedicar-lo “al nostre fill, Quim Àvila, que no ha pogut venir!” Naturalment van ser tan aplaudits -o més! que si hagués vingut el Quim.
Joan Yago, que va guanyar el premi a la Millor Adaptació / Dramatúrgia per Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner, va comentar que “expliquem una mentida que conté moltes veritats. I que, amb la desaparició de les Caixes, avui no en queden prou per aixoplugar tots els que han de dormir al carrer.”
La Clàudia Cedó, en recollir el Premi al Millor Text -el primer dels molts que va guanyar Una gossa en un descampat“- va explicar que era una història real, que havia perdut el seu fill feia dues tardors i que tenia la necessitat de parlar-ne. Va dedicar el Premia la Cristina Cervià “allà on siguis” i al seu marit i “al nostre fill.”
El sempre gran Pavlovsqui, envara que vagi vestit d’home amb el crític Ramon Oliver
I va arribar l’hora de l’entrega del Premi Especial a l’Ángel Pavlovsky, que no va arribar -per poc- als 24 minuts de La Maña… Però va ser tot un plaer escoltar-lo, sempre delirant, sempre punyent. I anava vestit d’home, fet que va remarcar com un error. Entre la pila de coses que va dir, hem seleccionat “És bonic ser vell, estar com una chota i que et donin un premi. Vol dir que ets un resistent.” Va tenir un record per molta de la gent que ha treballat amb ell, des de la Bàrbara Granados que l’ha acompanyat sovint al piano, fins als tètcnics; per a les seves neboda i neboda néta, que eren entre el públic. I va dedicar el Premi… “als que manen i decideixen i que sempre s’han oblidat de mi. Als ‘altres’ que no m’han donat ni una oportunitat. I els hi ho dedico perquè mai m’han donat cap subvenció però jo he tirat endavant com artista independent!”
El premi Premi Gonzalo Pérez de Olaguer per a Arola Editors també va merèixer unes paraules boniques de part de l’Aleix Arola, que el va recollir: M’enorgulleix aquest premi perquè porta el nom de la persona que més s’ha preocupat de la Memòria Històrica del Teatre, notablement en els anys difícils per al català.”
L’Àngel Llàcer, guanyador del Premi al Millor Actor de Musical per La jaula de las locas no hi era. Però si que hi era l’Ivan Labanda, coprotagonista a l’obra i gran amic seu. Va dir: “L’Àngel no ha vingut perquè els Premis de la Crítica no li fan gaire gràcia. A mi si!” I va assegurar que lÀngel és una de les persones “que donen més ànima a l’espectacle i de les que porten més gent al teatre.” Sobre lo de que no li fan il·lusió… cadascú és lliure de creure-ho o no!
Pere Arquillué, el millor actor per Àngels a Amèrica, estava content perquè “jo vaig actuar a l’obra quan va venir per primer cop a Barcelona i llavors no vàrem poder fer la segona part. Aquest cop, si. Era un deute amb la ciutat, estic content! I el va compartir amb la gent que lluita contra la homofòbia i contra la SIDA.
Quan la Maria Rodríguez i la Vicky Luengo van pujar a rebre el premi Ex aequo per Una gossa en un descampat van donar les gràcies a la Claudia Cedó per “haver posat tanta llum a tant de dolor.” I es van abraçar!
La frase de Jordi Prat i Coll, Millor director d’escena per a Els Jocs Florals de Canprosa, va ser: “Si un home cau i els altres no riuen, malament pel que ha caigut!” I és que va pujar a recollir el premi amb crosses per culpa d’una caiguda! Pel que fa a l’espectacle, va dir que “vaig decidir que seria feliç i que la gent seria feliç” I és que, efectivament, ens va fer partícips a tots dels Jocs Florals! I no va marxar calladet, no: “Si els jutges fossin jutjats, després del jutjament més d’un aniria a la presó.”
La Família Travi o la Família Pla, Premi al Millor Espectacle de Petit Format per Travi, van ser divertits i emotius. L’Oriol Pla va agrair l’ajut i va compartir el premi amb tothom: compays, tècnics, família, amics, Silvia Delagneau, Jordi Samper, al Rai Rius de les llums, als seus pares pel suport familiar que sempre ha rebut, a la gent que té un malalt a la família… I una frase per al Quimet: “Gràcies, pare, per haver-ho superat, i poder seguir fent teatre amb tu.” I en Quimet va contestar: “El millor premi és que, després de tants anys d’ofici, puguis veure que continua amb els teus fills!” I la Núria Solina es va acomiadar dedicant-lo a la Mare Travi, tot senyalant al cel.
Daniel Anglès, que va recollir el premi al Millor Musical per Fun Home, va assegurar que muntar-ho “ha estat el millor procés de la meva vida.” Ho va agrair a les autores i ens va confessar que, malgrat les bones crítiques que el Premi ho confirma “no vam vendre prou entrades. Però després de passar molts nits difícils, vull dir que el Premi em serveix de molt.”
Tot l’equip de ‘Una gossa amb un descampat’
I acabem amb les frases de Toni Casares, director de la Beckett, molt emocionat pel Premi al Millor Espectacle per Una gossa en un descampat: “Vull constatar que s’ha endut aquest premi una dona, autora catalana i jove. I pel que fa a l’obra, us puc assegurar que mai ens ha costat tant treure la gent del teatre! A la Claudia li va dir que “només per la necessitat d’escriure-ho ja mereixes el Premi de la Crítica.” I es va acomiadar donant les “Gràcies a la penya de la Beckett!”
Doncs fins aquí les xafarderies. Ara us deixo amb el Palmarès.
PALMARÈS DE LA XXI EDICIÓ DELS PREMIS DE LA CRÍTICA
Premi Gonzalo Pérez de Olaguer
Arola Editors
Premi Especial
Ángel Pavlovsky
Espectacle
Una gossa en un descampat, de Sala Beckett i Grec Festival de Barcelona 2018
Espectacle internacional
La reprise – Histoire(s) du Théâtre I, d’International Institute of Political Murder, Théâtre national Wallonie-Bruxelles
Noves tendències
La Plaza, d’El Conde de Torrefiel
Petit Format
Travy de Teatre Lliure
Musical
Fun Home, de Not Day But Today
Direcció d’escena
Jordi Prat i Coll per Els Jocs Florals de Canprosa
Actriu Principal
Ex aequo Vicky Luengo / Maria Rodríguez per Una gossa en un descampat
Actor Principal
Pere Arquillué per Àngels a Amèrica
Actriu de Repartiment
Júlia Truyol per El temps que estiguem junts
Actor de Repartiment
Quim Àvila per El temps que estiguem junts
Actriu de Musical
Anna Moliner per Els Jocs Florals de Canprosa
Actor de Musical
Àngel Llàcer per La jaula de las locas
Text
Clàudia Cedó per Una gossa en un descampat
Adaptació / Dramatúrgia
Joan Yago per Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner
Música Original / Adaptada
Paula Jornet per La importància de ser Frank
Espai escènic
Lluc Castells per Temps salvatge
Il·luminació
Carlos Marquerie per Sol Solet
Vestuari
Montse Amenós per Els Jocs Florals de Canprosa
Eines digitals
Vicenç Viaplana i David Muñoz per Kingdom
Espai Sonor
Clara Aguilar per Pool (No Water)
Sala
Sala Atrium
Revelació
Albert Salazar per A.KA. (Also Known As)
Jurat: Jordi Bordes (El Punt/Avui), Elisa Díez (Butaques i somnis), Sergi Doria (ABC), Imma Fernández (El Periódico), Teresa Ferré (NacióDigital), Santi Fondevila (Ara/Time Out Barcelona), Andreu Gomila (Time Out Barcelona), Iolanda G. Madariaga (Recomana), Gema Moraleda (Somnis de teatre), Juan Carlos Olivares (La Vanguardia/Time Out Barcelona), Ramon Oliver (La Vanguardia – Qué fem), Marcos Ordóñez (El País), Xavi Pardo (RAC 1), Maria Josep Ragué (El Mundo), Núria Sabat (Recomana), José Carlos Sorribes (El Periódico), Andreu Sotorra (Clip de Teatre) i Pep Vila (Entre Caixes – Catalunya Ràdio)
Teatre familiar V
Laika de Xirriquiteula Teatre
Jurat: Ferran Baile (Recomana), Montse Barcon (Oxitocina), Jordi Bordes (El Punt/Avui), Núria Cañamares (Recomana), Francesc Esteve (Inquietuds culturals), Iolanda G Madariaga (Recomana), Marc Sabater (Petit Sabadell/ Petit Terrassa) i Andeu Sotorra (Clip de Teatre).
Premi Crítica Jove II
El temps que estiguem junts de Teatre Lliure
Jurat: Novaveu
Dansa V
Espectacle
Set of Sets de Guy Nader i Maria Campos
Espectacle internacional
20 ballarins pel segle XX, de Boris Charmatz
Ballarina
Alba Barral per Closer
Ballarí
Pol Jiméne per La oscilante
Coreografia
Set of Sets, de Guy Nader i Maria Campos
Solo
Núria Guiu per Likes
*Menció especial a Explica Dansa per la difusió, amena i rigorosa, en diversos formats, de la dansa contemporània
*Menció especial a Espai escènic de MAIO, estudi d’arquitextura, per Èpica, d’Aimar Pérez.
Jurat: Clàudia Brufau (Revista Musical Catalana), Carmen del Val (El País), Sara Esteller (El Hype), Montse Otzet (Recomana), Oriol Puig (Núvol), Bàrbara Raubert (Time Out Barcelona) i Jordi Sora (Escena de la Memòria)
Arts de carrer IV
Espectacle
#moneyforfree de John Fisherman
*Menció especial a la trilogia Le nid, L’envol i Issue de Secours, de la companyia Adhok
Jurat: Núria Cañamares (Recomana), Imma Fernández (El Periódico), Aída Pallarès (Entreacte), Xavi Pardo (Rac 1), Manuel Pérez i Muñoz (Entreacte) i Oriol Puig Taulé (Núvol)
Presentada, com cada any, pels periodistes Toni Puntí i Anna Pérez Pagès, la gala de lliurament dels XXI Premis de la Crítica de les Arts Escèniques ha estat organitzada per Recomana amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de Teatre Poliorama, Mercat de les Flors, Institut del Teatre, Estrella Damm, ACN, Teatralnet, Núvol, TR3SC, Teatre Barcelona, Comèdia, Muma, Plataforma Arts de Carrer, TTP, i APdC. I forma part dels actes del Dia Mundial del Teatre, organitzats per Adetca, AADPC, Teatre Públics i Ciatre.
Recomana, organitzadora dels XX Premis de la Crítica
L’Associació per a la Promoció de les Arts Escèniques Recomana, organitzadora des de 2015 dels Premis de la Crítica, va néixer el juny del 2013 com a plataforma virtual que aglutina 40 crítics a la pàgina web Recomana.cat. Recomana és un projecte professional d’acompanyament a l’espectador, amb la voluntat de garantir-li la major satisfacció en el consum cultural. Recomana ofereix a l’usuari un ampli ventall de crítiques de la cartellera de Barcelona i bona part de Catalunya, com també accions presencials relacionades amb determinats espectacles.