La presentació de Les coses excepcionals ha estat, com totes les presentacions de Sixto Paz Produccions, excepcional. Des que van començar que ens sorprenen amb detalls com ara portar-te les entrades a casa, et demanen escrits, fan debats amb birres… Avui ha estat un luxe. Ens han citat a El Terrat, un espai preciós i acollidor, amb les ulleres del Buenafuente gegants a l’entrada, un carroussel antic… cosetes!  Ha estat una doble presentació ja que s’estrena el dia 9 a Girona (Sala La Planeta), dins del Temporada Alta, on farà dues funcions més el dissabte 10. Tot seguit (del 15 de novembre al 2 de desembre), s’instal·larà a la Sala 2 del Club Capitol. És una coproducció d’El Terrat Produccions i Sixto Paz Produccions.

Les coses excepcionals és un monòleg  -però no del tot-, de Duncan MacMillan, que interpreta Pau Roca… no sol del tot. La direcció la signa en col·lectiu Sixto Paz Produccions. Coneixem un noi -bé, un nen de 6 anys- al qui el pare comunica que la seva mare és a l’hospital, perquè “havia fet una cosa estúpida perquè ja no trobava motius per viure.” Llavors, el nen escriu un llistat de coses excepcionals que té la vida, per entregar-la a la mare i animar-la. Coses com un gelat, les pel·lis de Kung-Fu, les grues de les obres, els espaguetis… Però la llista es va ampliant a l’adolescència, l’edat adulta… No sé si em descompto però  crec que ha arribat a unes 10.000 coses. I només ens ha ofert un tast de l’espectacle! Un tast que prefereixo no explicar perquè l’he disfrutat molt i vull que us sorprengui tant com a mi.

Per a Pau Roca “és una obra mestra. Ens va agradar a tots, fa participar al públic d’una manera senzilla, elegant… i aconsegueix tocar temes punyents. Als assaigs hi ha moments en què ens posem intensos, però és una obra pensada per trobar camins lluminosos, a la que no li cal escenografia.” Ha manifestat la seva satisfacció de col·laborar amb El Terrat -que també és el primer cop que participa al Temporada Alta- “perquè és una obra molt modesta, però tot i així ens venia de gust que ens acompanyés algú perquè seria una pena que no arribés a molta gent. A més, El terrat és fantàstic, té bones idees de comunicació, sentit de l’humor i… la saviesa de la Mercè.” Es refereix a Mercè Puy, productora, que ha afegit: “Hem volgut participar perquè riure és bo. I l’obra és un cant a la vida sobre coses profundes, però amb un component d’humor que fa que el públic rigui!”

UN ESPECTACLE PER A TOTHOM
En Pau està visiblement entusiasmat: “El text és meravellós! Apel·la a tothom i tothom el pot entendre.” Explica que està pensat per a partir de l’adolescència i que ja han fet dos passis a escoles: “Bé, és per a escoles o per al teatre, acompanyats dels pares. Si venen sols, es poden revolucionar! Crec que l’edat ideal seria cap al batxiller.” Però ho explica tan bé, tan somrient, que aconseguirira mantenir quiets fins a públic més jove (8 anys). També han fet una versió en castellà que s’estrenarà a Madrid, però que no interpretarà el Pau: ”Ho farà un actor molt conegut, però encara no podem desvetllar qui és.”

L’espectacle no està pensat per fer-se a la italiana, encara que semblen disposats a adaptar-se al que calgui. “De moment, allà on no es pugui fer a bandes, posarem públic a l’escenari.” La Sala 2 del Capitol ja és prou intimista i, pel trosset que he vist, hi quedarà molt bé.

I com no podria ser d’una altra manera, a la sortida hi haurà trobada amb en Sixto Paz (que són molts): “Estem pensant de trobar-nos a la sortida al Bar del Capitol i anar creant una llista fantàstica que anirà omplint la gent.”  

Començo a pensar en coses excepcionals. La primera, veure l’obra sencera.