Aquest octubre Paz Rojo participarà al Sporá Prógrama de La Caldera, un espai de transmissió de coneixements entre creadors i creadores, amb l’objectiu d’impulsar la circulació de pràctiques, eines i metodologies en el context local. Proposa un laboratori anomenat L’escena desprovista del 22 al 26 d’octubre. Acompanyant aquesta Sporá, Paz Rojo presentarà l’obra Dancismo el divendres 26 d’octubre dins la programació Corpografies #3.
“Actualment, estic desenvolupant una investigació en relació a la dansa des de l’òptica del que he anomenat «pla de percepció destituent». El terme «destitució» està associat amb la posada en crisis i pèrdua de sentit, però també amb la possibilitat de contemplar el que encara-no s’ha produït. Com comprometre’s amb el que encara no és? Hi ha un aspecte errant en la materialitat a través del qual la dansa no estaria obligada a perseguir un futur, sinó que hauria de ser creada en el lloc exacte on ja està. Ballant sobre un pla de percepció destituent, practicarem el que està practicant, produint efectes de realitat o una espècie de llibertat en la qual sembla que no succeeixi res més que el que està succeint. Es tracta de caure (literalment) en un cert «estat de dansa». Neutralitzar la corporalitat normativa (de la tècnica, la classe, el taller o la performance) per donar pas a una altra cosa.”, explica Rojo.
Sporá Prógrama planteja un espai de transmissió de coneixements i d’impregnació mútua més que una formació en tècniques de dansa. Obert també a creador(e)s provinents d’altres àmbits interessats en nodrir la seva pròpia investigació, en diàleg amb altres maneres d’entendre la creació contemporània al voltant del cos.
Mónica Valenciano també visitarà La Caldera el mes de novembre de 2018 dins el programa.
SOBRE PAZ ROJO
Paz Rojo (1974, Madrid). Coreògrafa, ballarina i investigadora. Desenvolupa la seva activitat a la cruïlla entre les pràctiques artístiques, la coreografia i la filosofia; investigant l’autonomia de la dansa dins de la producció de valor capitalista. Graduada en creació coreogràfica per la School for New Dance Development, Amsterdam (1996-2000).
Actualment realitza un projecte de doctorat a la Stockholm University of the Arts, Estocolm, Suècia anomenat The decline of Choreography and its movement: the subaltern pathway (l’ocàs de la coreografia i el seu moviment: una via subalterna). Recerca amb una àmplia trajectòria i vinculada a diverses institucions, contextos auto-organitzats, marcs d’exhibició, programes educatius i iniciatives independents d’Europa i Iberoamèrica.
Al llarg d’aquest recorregut, ha tingut diferents manifestacions com els solos de dansa El que sigui movent-se així (2011) i EX POSICIÓN UNIVERSAL (democracy is a psycho-kinetic training) (2012); els experiments escènics col·lectius Acción Inaugural (2011); YES WE CANNOT, una pre-formance en la era de la con-fusión (2012); The Gerries by Gerry (2012); els assajos audiovisuals: I do not like community in the same way I do not like contact-improvisation (2013);
També ha estat comissària del Festival ¿Qué puede un cuerpo?(La Casa Encendida, Madrid 2014-2015), així com iniciadora i facilitadora dels contextos d’investigació col·lectius: ASSIM NÃO, PERO ¿CÓMO? (LOT, Sao Paulo, 2017); [CAMP # 1] coreografiar la dissidència (Teatre Pradillo, Madrid 2014); ¿I si deixem de ser (artistes)? (La Casa Encendida, Madrid 2013); A piece … together? (Barcelona, Sao Paulo, Viena 2010-2011); i el laboratori itinerant Coreografia: un problema a practicar (Madrid, Barcelona, Sao Paulo, Viena, Amsterdam, Istanbul, Brussel·les, Moscou, Estocolm i Ciutat de Mèxic).
En els últims anys ha treballat com a intèrpret i col·laboradora amb altres artistes com Norberto Llopis (The Capitalist 2016-17), Ivanna Muller (Notes 2016-17), Diego Gil i Igor Dobricic (The half 2011).
Més informació a:
www.lacaldera.info