El director Pere Planella compleix 50 anys d’ofici. Uns anys plens d’èxits memorables amb reconegudes obres de grans autors (Marat-Sade, Mort accidental d’un anarquista, Dana d’agost, Edip Rei, Hedda Gabler…) per dir només els primers que se m’acuden, durant els quals ha rebut també molts reconeixements i premis. Ell va ser qui va portar a Barcelona -a la Cúpula del Coliseum!- la tècnica Grotowsky; també va formar part de l’equip creador del Lliure i de Zitzània Teatre. Els últims anys havia interromput la direcció d’obres conegudes per centrar-se en arguments que ens envolten, com ara Èric i l’Èxercit del Fénix, Trifulkes de la KatalanaTribu, el musical o OnzeNouCATorze, entre d’altres.
Per celebrar aquests 50 anys Planella torna a Shakespeare, però amb la voluntat de descobrir-nos un autor marcadament feminista i que mai se l’ha reconegut com a tal: “M’estranya que no el reivindiquen les feministes. Les dones sempre són les súper heroïnes de les seves obres!”, ha dit Salvador Oliva, el Mestre traductor, a la roda de premsa que s’ha celebrat aquest divendres. Doncs Planella arriba a la Sala petita del TNC amb l’obra paradigma perquè finalment passi: Afanys d’amor perduts, una de les primeres de Shakespeare: “on les dones són intel·ligents i els homes una colla de pallussos. Tenia 25 anys, encara anava amb pantalons curts quan la va escriure!”, bromeja Oliva.
El mateix Planella signa, a quatre mans amb Roger Cònsol, l’adaptació d’aquest espectacle que compta amb un repartiment excels: Pep Anton Muñoz, Sara Espígul, Arnau Puig , Peter Vives, Aleix Melé, David Anguera, Carles Martínez, Queralt Casassayas, Oriol Genís. Laura Pau, Mima Riera, Sílvia Forns i Maria Calvet. I l’excel·lència continua a la fitxa tècnica: escenografia: Bibiana Puigdefàbregas i Adelina Casanovas; vestuari: Míriam Compte; moviment: Roberto G. Alonso; música composada expressament per a l’obra per Xavier Albertí... Tot plegat i més, a la Sala Petita del TNC, del 17 de gener al 24 de febrer.
Salvador Oliva ha començat parlant-nos del títol: “L’obra s’havia traduït sempre per Treballs d’amor perduts, però amb l’equip de traducció de Shakespeare vam decidir que no volia dir res en relació amb l’espectacle, ja que no hi sortia cap feina. En canvi, hi ha força afanys… És una de les primeres comèdies d’embolics que va fer i de les més difícils de traduir per la rima, que llavors estava tant de moda.” Puntualitza que “hem conservat la rima a les cançons però no al text, perquè s’hauria de posar el que et mana la rima i avui ja no s’utilitza, està passada de moda.”
L’ARGUMENT
La història gira a l’entorn del rei de Navarra i quatre amics de la cort, que fan una promesa que implica no tenir dona, ni menjar ni beure amb plaer, ni dormir més del necessari durant tres anys. Fins i tot han prohibit que s’acosti cap dona a menys de mil milles de la cort. Però aviat els visitarà una ambaixada de la princesa de França amb tres de les seves dames, amb l’objectiu de recuperar uns territoris en litigi a l’Aquitània. El rei de Navarra i els seus tres nobles cauen de quatre potes, les promeses se’n van en orris i es veuran abocats a enfrontar-se als manaments de Cupido, el Príncep de les rimes de l’amor.
Salvador Oliva ens explica els personatges: “A aquest argument principal, se n’afegeixen d’altres que estan teixits amb personatges populars, entre els quals hi ha un parell de pedants puristes, mossèn Nataniel i Holofernes, un mestre d’escola, Préssec (un pallasso) i Jaquineta (una camperola), un espanyol fantasiaire, anomenat ni més ni menys que Don Adriano de Armada i el seu patge Arna.” I sobre el text: “El trencament de la promesa és el motor de l’obra. I no acaba en casament! L’obra data del 1592 i per mostrar fins quin punt dominava les arts literàries, Shakespeare va voler que el protagonista fos el llenguatge”, continua explicant Oliva, que també agraeix la presència d’un assessor de dicció, no massa freqüent als muntatges: “La dicció crea veritat,” assegura.
LES DONES EMPODERADES DE SHAKESPEARE
En Pere Planella està molt content del resultat, que agraeix a tots els implicats, tècnics i a l’equip actoral: “i sobretot, vull dir que ha estat un gran plaer treballar en condicions, com passa aquí al TNC.” Ha explicat que “els últims temps he estat implicat amb textos que ens tocaven directament, però ara hem arribat a un moment molt trist, ple de caos i on les ideologies cauen. I necessitava relaxar-me oferint a l’espectador un tema més llunyà i escrit amb paraules extraordinàries.” L’obra també està connectada amb el moment actual, “no tant en el sentit polític però si amb el moment d’empoderament que està vivint la dona.”
Les protagonistes són “dones amb enginy i molt de caràcter, divertides i sense complexos, que contrasten amb l’actitud i comportament dels pallussos.” La roda de premsa estava presidida per una estatueta de Cupido: “La paraula Cupido surt 17 cops a l’espectacle i hem cregut que li havíem de fer un honor!
ELS PROTAGONISTES OPINEN
Quan hem arribat al TNC, els protagonistes ens han rebut en bicicleta i un patinet: “Volem mostrar ja existien els patinets. I són iguals que aquests que estan ara tan de moda!” Efectivament, duien una fotografia ben antiga que ho demostra. “VEn aquell temps venien dones de França i ja tenien bici o patinet. I les d’aquí no podien ser menys!”
Oriol Genís explica que “als homes de l’obra, quan veuen les sones els interessa mirar i posseir. La dona fa un altre recorregut.” A més: “fan una llei que diu que no es pot follar i l’apliquen a tothom. Una mostra de com es fan les lleis en contra de les persones!” Al que Carles Martínez afegeix “La dona porta els fills al mon i l’home, no. Amb això ja està salvada. A més, les converses dels homes sempre són més absurdes, parlem de cotxes…”
Per a Sara Espígul “és molt necessari veure aquesta obra, sobretot als instituts, que els joves vegin dones empoderades des de fa tant de temps.” I Arnau Puig considera que “el primer revés que li fa la Reina d’Espanya és memorable. Llavors el rei fa com el pallús que es tanca tres anys i va aprenent dels llibres.” I afegeix: M’agrada la idea de que Shakespeare sigui joveníssim. L’obra és com un esborrany del Somni d’una nit d’estiu. Demostra que als 25 anys ja era un savi. És una peça fonamental en la història de la comèdia!”
Bibiana Puigdefàbregues ens parla de l’escenografia: “Tot se situa en un No Lloc que ens hem inventat amb l’Adelina, on passen moltes coses. Hi ha color, llum dinamisme i… primavera!”
Pere Planella ha manifestat que vol dedicar l’espectacle “a dos grans amics que ja no hi són, Ricard Salvat i Jordi Miralles. I que per vergonya del país, no van poder treballar mai al TNC.Però això ja són figues d’un altre paner…”, conclou.