La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha presidit avui l’acte de cloenda de l’Any Joan Brossa, una proposta multidisciplinària amb què s’ha volgut mantenir viu l’esperit de l’autor i posar èmfasi en un Brossa gran i global reivindicat per autors i artistes joves, enfocat més cap al futur que no pas cap al passat. L’acte, dirigit per Xavier Albertí, s’ha celebrat a la Sala Petita del TNC i s’ha dividit en dues parts: l’artística, primer, i després la institucional. Hi han participat artistes, creadors i poetes com el Quartet Brossa i els poetes Blanca Llum Vidal, Maria Sevilla, Josep Pedrals i Carles Rebassa.
La Institució de les Lletres Catalanes, la Fundació Joan Brossa i el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, han estat les institucions impulsores de l’Any Joan Brossa, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, i d’altres institucions públiques i privades. La commemoració es desenvolupa fins al 30 de desembre, data que coincidirà amb el 21è aniversari de la mort de l’autor.
L’Any Joan Brossa, comissariat per Manuel Guerrero, va començar el 19 de gener amb motiu de la commemoració del centenari del naixement del poeta. L’objectiu principal que es plantejava era el de consolidar i difondre la seva obra i el seu esperit transgressor, mitjançant un extens programa d’activitats, exposicions, conferències, debats i publicacions que s’ha desenvolupat per tot els territoris de llengua catalana, Espanya, Europa i Amèrica.
L’epicentre del cicle ha estat, principalment, la seu de la Fundació Joan Brossa, inaugurada l’any passat al carrer La Seca, 2, al barri del Born, a la qual s’han afegit diversos equipaments culturals de la ciutat de Barcelona: l’Escenari Brossa, la Fundació Antoni Tàpies o el Born Centre de Cultura i Memòria. Les activitats, però, també s’han escampat arreu del territori de parla catalana i més enllà, atès que s’ha portat la gran exposició Poesia Brossa, produïda pel MACBA, a Buenos Aires. La Fira del Llibre de Frankfurt o la de Guadalajara, li van dedicar un estand inspirat en la seva poesia visual i objectual.
La iniciativa pedagògica de cant coral Cantània, organitzada per L’Auditori de Barcelona, que ha comptat amb la participació de més de 50.000 infants de nombroses escoles que han fet concerts per Catalunya, Espanya i Portugal, o el mapping de la Festa de la Mercè, dedicat també a Brossa, han estat algunes de les activitats amb més públic i ressò popular.
La voluntat de difondre l’obra de Brossa a través de les publicacions i reedicions de la seva poesia ha estat un altre dels objectius principals de l’Any. En aquest sentit, la Fundación Azcona ha editat el gran volum Joan Brossa, Poesia visual. Catálogo razonado, i Arola edicions, el teatre complet Poesia escènica, a cura de Glòria Bordons i Héctor Mellinas. Entre d’altres obres s’han reeditat, també, El saltamartí (Proa), Viatge per la sextina (Quaderns Crema), Antologia de poemes de revolta (Edicions 62) o el llibre de Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Ansiola). També han aparegut nous estudis com el llibre d’Arnau Puig, Joan Brossa. Escamotejador i burleta. Una amistat estel·lar (Comanegra). D’altra banda, també s’ha presentat el nou documental Brossa, la insurrecció poètica, produït per Zeba Produccions, a la Filmoteca de Catalunya, que va retransmetre el Canal 33 a principis d’any.
Encara pel que fa les publicacions, cal destacar la Revista de Catalunya que, en col·laboració amb la Fundació Joan Brossa, s’ha adherit a l’efemèride amb la publicació del volum monogràfic col·lectiu Irradiacions Brossianes aquest desembre, amb la participació de setze experts en l’obra del poeta. I la reedició d’Itineraris Brossians, a cura de Judith Barnés, Glòria Bordons i Daniel Giralt-Miracle, per l’Ajuntament de Barcelona.
Un altre dels punts forts de la commemoració brossiana ha estat el II Simposi Internacional Joan Brossa: Els arbres varien segons el terreny, celebrat el mes de novembre i organitzat pel grup de recerca Poció, la Institució de les Lletres Catalanes, el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona i la Fundació Joan Brossa. Aquest acte acadèmic es proposava de revisar i generar noves mirades i lectures a partir de l’obra del poeta, així com maldar per una actualització i unes noves bases als estudis sobre Joan Brossa.
Entre les exposicions programades que encara es poden visitar destaquen: Post Brossa (Fundació Joan Brossa, fins al 19 de gener 2020); Antoni Tàpies. Teatre (Fundació Antoni Tàpies, fins l’1 de febrer 2020); Joan Brossa, poeta de la revolta (Born Centre de Cultura i Memòria, fins al 2 de febrer 2020); Joan Brossa. Escolteu aquest silenci (Museu de la Pell d’Igualada, fins al 26 de gener 2020); Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot. Poesia concreta. Petite Galerie, Lleida, 1970 (Museu Jaume Morera, Lleida, fins al 19 de gener 2020); instal·lació No em va fer Joan Brossa de cabosanroque (Museu d’Art de Cerdanyola fins al 6 de gener 2020); o Joan Brossa, Guillem Viladot. Alfabeto desbaratado (Centre Blanquerna, Madrid, fins al 15 de febrer del 2020).