Que el confinament no aturi el moviment! L’APdC anima a professionals i amateurs a celebrar el Dia Internacional de la Dansa a les xarxes

03.31.2020

Author

MISSATGE DE L’APdC

Bona tarda,

Des de l’APdC hem iniciat una campanya online per celebrar el Dia Internacional de la Dansa a través de les xarxes amb el hashtag #BallemaCasaDID20.

La intenció és que professionals i amateurs, grans i petits, inundin les xarxes de moviment durant el mes d’abril. Es començaran a penjar vídeos a partir de demà dimecres 1 d’abril i la intenció és que l’activitat continuï fins el 29 d’abril, data oficial del Dia Internacional de la Dansa.

Adjuntem més informació i el manifest del Dia Internacional de la Dansa, firmat per Montse Otzet.

C9OMUNICAT
Barcelona, 31 de març de 2020 – Davant la situació de confinament en què ens trobem,
l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) ha decidit organitzar una
celebració online pel Dia Internacional de la Dansa (DID) i inundar les xarxes de
moviment.

I ja que passem la festa a les xarxes, en comptes d’un dia, ens proposem celebrar la
dansa tot el mes d’abril! Perquè la dansa es mereix ser visible i el sector necessita fer
pinya en un moment tan delicat com el que estem vivint.

A partir del dia 1 d’abril – i fins al 29, dia oficial del DID – animem tothom a viure el DID’20
des de casa, convertint les xarxes en una festa del moviment! La premissa és penjar les
coreografies amb la música que més els agradi (creativitat, improvisació i originalitat al
poder!), acompanyades del hashtag #BallemaCasaDID20.

Hi estan convidats professionals, amateurs, nens i nenes, joves i grans! El confinament
no atura el moviment!

Montse Otzet firma el Missatge del DID 2020
Com cada any, l’APdC encarrega a algun professional relacionat amb la dansa el Missatge
del DID. El d’enguany va a càrrec de la gestora i crítica cultural Montse Otzet, qui reclama
més pressupost i més difusió per a la dansa, i es fixa en el moviment quotidià com també
una manera de dansar.

PETIT GRAN MOVIMENT
Havent viscut la dansa des de diverses vessants, resulta curiós que em faci aquesta
pregunta: és important celebrar el Dia Internacional de la Dansa? Sí, perquè això voldria
dir que ens trobem en una normalitat, en una festivitat que anualment agrupa diverses
actuacions de dansa alhora que, generalment, conté un toc reivindicatiu d’un art que
hauria de ser més present en la nostra societat i que mereix rebre l’ajut corresponent
d’aquest 2% que es reclama a les institucions per la cultura, contra el 0,65 actual. Però
aquesta normalitat ens l’ha arrencat de soca-rel el Covid-19, el Coronavirus que,
conduint-nos a un estat d’alarma mundial ens obliga a cancel·lar tota celebració
presencial per donar pas només a manifestacions audiovisuals, a uns vídeos on el que
es veurà serà la gent ballar a casa seva.

Sí, gràcies a la Unesco, des de l’any 1985 i en memòria del naixement del ballarí i
coreògraf Jean-Georges Noverre (1727), el 29 d’abril de cada any, el nostre cap i el
nostre cos són més sensibles a l’art del moviment però ¿de quin moviment? Perquè el
moviment no és present en la nostra societat tan sols de forma professional sinó que,
sortosament, el trobem també en qualsevol gest de la nostra vida quotidiana. I és aquí
on voldria posar el focus: mentre per una banda cal reclamar, i des d’aquestes línies ho
faig, més pressupost i una presència més sòlida de la dansa en apartats com per
exemple, la formació i l’exhibició, per altra banda animo a observar el moviment
quotidià com si es tractés de dansa.

Un moviment que per petit que sigui no té per què perdre el seu valor; un gest que per
senzill que resulti sigui capaç de generar emoció, rebuig o tendresa. Tan sols ens hem
de convertir en simples espectadors per sensibilitzar-nos davant milers de petjades,
avançant per una rambla a ritmes diferents, o ser observadors de la intensitat d’acció
que prenen els nostres peus quan nusos deixen un regalim de marques en la sorra de la
platja, així com ser capaços de fantasiejar amb les línies imaginàries que formen en
l’espai desenes de cossos creuant-se per andanes. Sí, aquestes accions diàries són dansa,
són moviment.

¿Una dansa escènica, amb noms impresos a programes i cartells, o un moviment
quotidià, del qual en som protagonistes anònims tots nosaltres? Tant se val, perquè el
que és important no és tan sols dedicar a la dansa un dia internacional, sinó que siguem
capaços de donar-li un espai emotiu i generós en les nostres vides.

Restem a la vostra disposició per a més informació, entrevistes online, el que vulgueu.

Abraçades i molts ànims!!!

Author