Ramon Madaula estrena ‘El tigre’ al teatre de l’Espai Texas amb Mercè Martínez i David Olivares

05.14.2024

Author

El tigre, la nova comèdia de Ramon Madaula, es podrà veure: del 29 de maig al 22 de juny a l’Espai Texas. Després d’una vintena de funcions per Catalunya, s’estrenarà a Barcelona, on es podrà veure durant quatre setmanes.

Dirigida pel mateix Madaula i protagonitzada per Mercè Martínez i David OlivaresEl tigre parteix d’una trobada entre: un reconegut especialista en desenvolupament personal -altrament dit coach-, que ha de fer-se unes fotografies per un suplement; i una fotògrafa, que està passant per un mal moment personal. El coach intentarà transmetre-li positivitat, amb tota mena de receptes motivacionals;  fins que un seguit d’esdeveniments: irrompran a la seva vida i s’haurà d’aplicar la seva pròpia medicina; tot qüestionant les seves aclamades teories sobre la felicitat.

El tigre neix de la mateixa experiència de l’autor i director de l’espectacle. “Vaig conèixer un prestigiós estudiós de la felicitat nord-americà que té llibres escrits i fa xerrades pel món sencer; divulgant la fórmula de la felicitat”, explica Madaula: “Un dia em va confessar que ell no era feliç i li vaig agrair la confessió, em va tranquil·litzar”. Continua explicant: “L’home sabia científicament com ser feliç, però no era capaç d’aplicar-s’ho. L’èxit aconseguit divulgant la fórmula de la felicitat no el deixava ser feliç”. 

El títol de l’espectacle fa referència a la metàfora del tigre, aquesta representa com l’ansietat; (representada per un adorable tigre adoptat) comença com un petit problema que anem alimentant; fins a convertir-se en un monstre que controla la vida. “El tigre sempre està allà, a l’aguait, recordant-te que tard o d’hora se’t cruspirà”, diu Madaula: “Potser, no ho sé, l’única manera de mantenir el tigre a ratlla és no viure tan pendents de ser feliços”. 

El tigre qüestiona l’onada que hi hagut aquests últims deu anys, procedent dels Estats Units, al voltant de teories com: la psicologia positiva, que venen a dir que la culpa de no ser feliços és de les pròpies persones;  o teories contraposades que normalitzen la tristesa: “Tants uns com els altres acaben venen llibres, aplicacions per als mòbils, pòdcasts, entrades per assistir a TEDS… i ens van consumint i ells es van enriquint”.

Després de comèdies com AdossatsEls BrugarolEls Buonaparte o Conqueridors,; l’autor reconeix sentir-se més còmode en aquest gènere, que el permet: “ironitzar sobre coses que més o menys ens han passat a nosaltres o al nostres entorn”. 

Madaula no vol que els espectadors vinguin a patir, sinó “tranquils, relaxats”;  i insisteix que “s’entén tot, no és llarga, té molt de ritme;  té girs de guió inesperats i parla de nosaltres” i afirma que treballar amb Martínez i Olivares: “és un regal ja que són dos grandíssims actors de comèdia, però de comèdia fina; perquè els dos saben tocar molt bé la part tràgica”. 

Author