El Teatre Tívoli acull -i ja serà el tercer cop!- la més que exitosa obra Escenas de la vida conyugal, des d’aquest vespre –13 de novembre– fins al dia 24.
Considerada obra mestra de Ingmar Bergman
-s’inspira en la coneguda pel·lícula que ja va sorgir degut a l’èxit d’una premiada minisèrie per a la televisió, protagonitzada per Liv Ullman i Earlan Josephson l’any 1973- està protagonitzada des del principi d’aquesta versió per l’actor argentí Ricardo Darin, que aquest cop arriba acompanyat per l’actriu Andrea Pietra. Estan dirigits per Norma Aleandro, que també en va ser protagonista l’any 1992, amb Alfredo Alcón. L’espectacle s’ha presentat als mitjans en roda de premsa, aquest dimarts dia 12.
L’èxit és exorbitant. L’última vegada que va venir al Tívoli ja van omplir abans l’estrena i, en les nombroses gires que fan, els passa una cosa semblant. Els motius, en paraules de Darin es basen sobretot en què “hi ha conflictes que no desapareixen. I a Escenas es tracten com el reflex d’un seguit d’assumptes no dramàtics de la vida en parella, pensats de manera que l’espectador els disfruti, perquè els coneix i els segueix, s’hi senti o no identificat. Romeo y Julieta també fa molts anys que dura!”, diu, rient. Al que Andrea afegeix: “És una obra molt empàtica amb el públic: rius, plores, te’n vas i en continues parlant… I ens porta molta gent del boca a boca, el que vol dir que van al teatre i els agrada.”
SOBRE L’ESPECTACLE
Escenas de la vida conyugal narra la història d’un matrimoni que després del seu divorci torna a trobar-se. Relaten al públic una sèrie de situacions en les quals ensenyen diferents etapes del seu matrimoni i que continuen després del seu divorci. Escenes quotidianes, divertides o dramàtiques que sempre ressalten les condició humana. Totes elles amb una forta presència de l’amor i amb les quals qualsevol pot identificar-se. La peça teatral, explicada amb el característic humor d’Ingmar Bergman, aprofundeix amb gran encert en la vida d’un matrimoni de classe mitjana. “No tothom s’hi sent identificat. És una condensació de històries conflictives que tenen a veure amb l’ADN de la parella. Són personatges valents, que parlen sense eufemismes.”
Bergman, un dels mestres de la història del cine, va signar també diverses peces de teatre, entre elles la mateixa Escenas de matrimonio, obra que va tardar tres mesos a escriure. Es va estrenar a Munic protagonitzat per Rita Russeck, a la qual anys després Bergman va confiar la direcció de l’obra, una versió que també varem poder veure a Barcelona.
Ricardo Darín, que ja l’ha interpretat almenys amb tres parelles diferents (abans l’arribada de l’Andrea, amb Érica Rivas i Valeria Bertuccelli), pensa que ” més enllà dels noms, l’èxit de l’obra té a veure amb passar per un lloc amic on t’obren els braços. I això sol passar perquè fem un treball intens i entregat i la gent ho nota. Les audiències responen i es converteixen en els primers promotors de l’espectacle.” I, malgrat tants anys, costa de deixar: “Quan una obra s’estén en el temps, de vegades ja no significa el mateix per a l’elenc. Jo hi sóc des de la gènesi i la defenso fins al final. I he de dir que he tingut molta sort amb l’arribada de l’Andrea. És una felicitat treballar amb ella, és una actriu inmensa i, quan només som dos actors, l’eina més important és la generositat.” L’Andrea no és insensible a les floretes: “Mireu, estic segura que si els teatres s’omplen és perquè tothom estima molt al Ricardo. Des de que hem arribat a Barcelona, ho veig als carrers!” I encara ha afegit: “Ell si que és generós! A més, portem dos anys treballant junts i ell encara vol aprofundir a les escenes de manera que jo em senti millor. És un plaer!
Sobre els orígens de Bergman, expliquen que al principi no era una alegria… “Va fer la sèrie, després la pel·lícula, que es va fer famosíssima… Però la seva dona, que era alemanya, li va suggerir dossificar l’obra en els anys que hi transcorren per portar-la al teatre. Ho va fer i va ser aquí on es va permetre posar-hi més humor. I el nostre caràcter llatí encara n’ha sumat una mica més.”
Al torn de preguntes demanem a Darin si està pensant en una altra obra: “Doncs no! Quan estàs enamorat d’una peça, pensar en una altra no funciona a nivell emocional. I aquesta encara té molta vida, ens la reclamen arreu!”
I AL CINE AMB EL SEU FILL!
Explica que “jo ja sóc gran, conec l’ofici i m’ho miro també des de l’altre costat del mostrador. Els meus pares eren actors, un ofici que he pogut transmetre al meu fill, Chino Darin, amb qui també fem de pare i fill a la pel·lícula La Odisea de los Giles, ja apunt d’estrena, i que competirà als Goya i als Oscars.” Parla de la història d’Argentina, però amb una mirada només possible després dels fets dramàtics que els van portar al corralito. “Va ser una etapa que va portar molt de dolor a l’Argentina, moltes pèrdues… Molta gent va haver de marxar. La pel·lícula comença al 2001, amb el corralito… i ja no us explico res més. Però n’estic molt orgullós! És la segona producció que faig amb el meu fill.” Amb tot, admet que “si toques de peus a terra t’adones que és una professió molt inestable, i difícil de trobar oportunitats.”
Ell si que n’ha trobat amb aquesta història, que funciona des de fa més de 50 anys!