La Villarroel ha acollit la presentació de Rose, una obra escrita per Martin Sherman, dirigida per Daniel Anglès; i protagonitzada per Carme Sansa. És una producció de EL MUSICAL MÉS PETIT.
A la roda de premsa hi han assistit Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, i la companyia.

Tania Brenlle ha donat la benvinguda als mitjans, admetent sentir-se molt privilegiada d’estar acompanyada d’una gran actriu com Carme Sansa; i de Daniel Anglès, amic i company de feina de la directora artística de La Villarroel. Una ocasió doblement especial per, tal i com explica, tenir la oportunitat de presentar un espectacle com el de Rose.

“Així que en Daniel em va portar el text, vaig saber que allò ho volia fer. I, de seguida, va sortir el nom de la Carme. La vam anar a veure a la Sala Atrium amb en Lluís Marco i, llavors,  ja sabia que era l’escollida. Vam veure una gran actriu, sòlida i entrenadíssima.”
Parlant de l’espectacle en sí, Brenlle ha explicat que es tracta d’una obra en veu femenina que: tot i ser una ficció fruit del talent de Martin Sherman; bé podria tractar-se d’un relat testimonial per com està estructurada. Destaca, a més, que es tracta d’un text nominat al premi Laurence Olivier que va ser aclamat per la critica.

“Parlem del relat d’una dona jueva que surt d’Ucraïna, passant per Varsòvia i fins als Estats Units; en una vida plagada per la guerra. És un viatge a través de tota la història del segle XX.”

Daniel Anglès, director de l’espectacle, ha agraït moltíssim a La Villarroel la possibilitat d’acollir un muntatge com aquest.
“És un text que vaig adquirir fa temps, a Londres, i, en llegir-lo, em va impactar moltíssim. Se’m va activar la urgència de fer aquest text quan va esclatar el conflicte entre Israel i Palestina. Aquest text ens remet a una realitat complicada, a un procés duríssim però manté, en tot moment: el seu punt de vista en les persones, que és allò que de debò importa. El conflicte actual és una situació tremendament enrevessada perquè, tot i que tots tenim clar que cap mort és acceptable;  hi ha posicionaments polítics coherents i que també cal respectar. En conflictes així, la religió se situa per damunt de les relacions humanes i no connecta amb el fet que: en el fons, som individus empàtics. Crec que és una idea que cal sentir en el moment actual.”

Parlant del procés d’assajos de l’espectacle, Daniel Anglès ha confessat que se sentia una mica intimidat per haver de dirigir: a una intèrpret de la talla i nivell de Carme Sansa. “Em feia molta il·lusió, però també molt de respecte; i la veritat és que estic molt content del procés de creació. Sento que estem recuperant el plaer del teatre en la seva essència: un text, una actriu i el públic a prop. Les ultimes coses que he viscut a nivell escènic han estat molt grans. I, ara, només de pensar que l’escenografia es limita a un simple bagul de fusta… Està sent un viatge molt i molt bonic.”

Anglès ha ressaltat la increïble dificultat interpretativa de la peça; que obliga a l’actriu que encarna al personatge de la Rose a estar-se asseguda durant tota la funció. “És complicat perquè el personatge de la Rose està fent la shivah, un ritual tradicional de dol jueu;  i ella es passa tota la peça asseguda, amb un got i una ampolla d’aigua; i parla amb aquesta persona que l’ha vingut a visitar i és des d’aquí: en aquest punt de pausa en el temps, que el seu cervell viatge enrere, un viatge que comença: quan neix el 1920. Aquesta dona surt d’Ucraïna per veure’s atrapada al ghetto de Varsòvia durant els anys 30 i, finalment: arriba i viu la seva vida als Estats Units. El seu fill, en canvi, és qui s’instal·larà a Israel. La Rose, una persona que ha patit tot aquest viatge, veurà què passa al país i amb què empatitza. Parlem d’una dona molt forta que, per el seu recorregut vital, veu el món des d’un lloc molt concret.” 

Carme Sansa ha compartit que se sent encantada de poder treballar en aquest text. Encara que, en un principi, la seva agenda li plantejava certes reserves;  tot va canviar quan va tenir el text a les mans:
“He de confessar que, quan el Daniel em va trucar, vaig témer que volgués proposar-me un musical. També tenia molta feina i veia complicat poder-ho compaginar. Quan vaig llegir el text, no vaig poder dir que no. Em va agradar moltíssim i li vaig dir que comptés amb mi. Tinc moltes ganes de fer-lo.”

L’actriu ha afirmat que el procés d’assajos ha estat molt agradable i enriquidor. “Treballem molt a gust amb en Daniel i estem molt d’acord en la manera d’aproximar el text. Un text magnífic però també molt difícil.  Crec que podem connectar molt amb el públic: tot i no haver passat una guerra com la que ha viscut la Rose; la gent d’aquí també afronta problemes. A part, em ressona molt la perspectiva de l’autor amb un tema tan delicat. Al marge del que jo pugui fer a la vida, abans que res, soc jo, com a persona. Això no ho puc oblidar mai i, però això, segonsuina obra no la faria.”

Sinopsi

Per poder viure, primer cal sobreviure.
La seva història és la nostra història.

Carme Sansa, una de les grans dames del teatre català;  s’enfronta a un dels reptes més grans de la seva carrera: donar vida a la Rose. Nascuda en un petit poble d’Ucraïna, la seva vida ha estat esculpida per la història.  El seu viatge des dels guetos de Varsòvia fins a les llums de neó del gran somni americà; és una lluita per la supervivència davant del fanatisme.

El seu relat colpidor del segle XX ens recorda quantes coses han canviat. I sobretot, el que ens cal lluitar encara per les que no han canviat. Ara, als seus 80 anys, la seva vida ens fa viatjar a través de la nostra història. Avui, la Rose està de dol. Per què? Per qui?

Aquest monòleg ha sacsejat públics de tot el món. Des de la seva estrena al National Theatre de Londres l’any 1999, ha triomfat al West End, a Broadway;

Producció de EL MUSICAL MÉS PETIT.

i finalment arriba als nostres escenaris. Un text que agafa una vigència demolidora per culpa del conflicte que cada dia està devastant vides a l’Orient Mitjà.