Roser López Espinosa torna al Mercat de les Flors (Sala OM del 6 al 8 de març), amb la seva reconeguda peça Novembre, amb la que ja ha donat la volta al món. Estrenada l’any 2015, al Moving Futures Festival de Rotterdam el 2015, en co-producció amb Dansateliers i el suport del centre de creació el Graner i La Pedrera a Barcelona, és una proposta que reivindica la rellevància del joc en l’ésser humà, tingui l’edat que tingui. ”Novembre arriba a tothom d’una manera fàcil, el que no vol dir que sigui una obra menor. A mi sempre m’ha agradat el joc i vaig voler fer una peça al seu voltant. Així, jugant, les idees van venint d’una manera orgànica i divertida”, ha explicat aquest matí, a la presentació de l’espectacle, a la que l’ha acompanyat Marc Olivé, de l’equip de direcció del Mercat.
La coreògrafa i ballarina, que és actualment Artista Resident al Mercat, entén el joc també com un concepte filosòfic: “Vaig descobrir el filòsof Johan Huizinga i la seva anàlisi de l’ homo ludens, i em va interessar molt. És un corrent filosòfic que parla de la importància del joc en les persones. Tots juguem, tots necessitem una actitud lúdica i que flueixin les idees. Ha estat important descobrir que el joc és per a mi una cosa molt orgànica i que, a la vegada, és important per a tothom.”
Amb la idea de tirar endavant el projecte, “vaig començar a pensar quines regles, quin terreny de joc creariem i quin seria el nostre paisatge. Tots els paisatges són bonics per jugar, però jo tinc un vincle amb els Països Baixos i, allà, els nens juguen amb el vent, la neu… Qualsevol paisatge és bo, però per a mi, pels colors, el més bonic és el de la tardor, el del Novembre.”
A l’espectacle hi treballen tres ballarins. La mateixa Roser, amb Roberto Provenzano i Nora Baylach, que s’incorporen per primer cop a l’espectacle: “Jo proposo tasques de moviment, idees… I tot seguit ho creem entre tots. Cada persona que hi ha participat ha anat aportant el seu coneixement i ara, la Nora i el Roberto, fins hi tot hi posen la seva manera de ser. A cada nou elenc la peça va guanyant capes, perquè no el canviem. Conservem el que ens agrada i afegim!”, explica la Roser que, assegura “El joc ens ajuda a establir vincles i les actituds lúdiques ens apropen.”
L’escenografia ens situa al mes de novembre, a través d’artilugis mecànics que no ens han volgut explicar per permetre disfrutar-los en directe: “Creem un paisatge de tardor que es va posant en marxa acompanyat de música i altres elements.” Pel que fa a la peça: “És d’una fisicalitat molt potent, però també té moments tendres i delicats.” Puntualitza, però, que “els jocs són molt físics. Hi ha embolics de cossos, encaixos, entramats… però no amorosos”, al que Olivé afegeix: “No veiem diferència entre els homes i les dones. Es mouen en clau de dinàmica de grup.
FINS ON DURA UN JOC I QUÈ FA QUE UN JOC DURI?
A la creació, la coreògrafa explica que estava interessada en “veure fins on dura el joc i per què s’acaba, quan ens sentim integrats en el grup i quan no i el perquè, si és per voluntat pròpia o per rebuig dels altres… Al capdavall Novembre va de nosaltres” I és que la Roser és, de debò, una autèntica juganera. Ens ha explicat que, des de que era petita, volia córrer més que ningú, jugar al futbol amb els nens i que anava fent verticals pel carrer. De gran, ha passat a la coreografia i a la fisicalitat: “El joc es pot mirar com una cosa lúdica, però té un gran valor coreogràfic. A l’espectacle hi ha diferents jocs, alguns s’exhaureixen fins al final, d’altres van a un altre lloc, hi ha embolics que no s’acaben d’exhaurir… Jo no diria que és una peça narrativa. És un treball de composició coreogràfica on anem passant d’unes mecàniques a altres.”
En Marc Olivé apunta que hi ha unes imatges que potser no miren d’explicar res, però les pots relacionar. “Són com, postals: hi ha una lògica narrativa que fa que s’entengui el perquè una escena va primer que una altra.” I la Roser explica: “La meva idea era posar en valor que el joc és una cosa que compartim entre tots i a totes les edats. Per això, els artistes són adults, homes i dones, i compartim rols. Encara tenim capacitat d’empatia, malgrat anem creixent!”
SOBRE ROSR LÓPEZ ESPINOSA
Roser López Espinosa (Granollers, 1980) és ballarina i coreògrafa de dansa contemporània. S’ha graduat en Dansa Contemporània a la Theaterschool i l’Escola Superior d’Arts d’Amsterdam (Països Baixos).
A Barcelona manté una estreta col·laboració amb Àngels Margarit de la Companyia Mudances des del 2008, ballant les peces de grup Flexelf, Kolbebasar i Capricis, així com el solo de renom internacional Corol·la. Col·labora amb Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta, Iago Pericot, Bebeto Cidra i Las Malqueridas. El 2013 va estrenar Lowland] en co-producció amb el Mercat de les Flors a duo amb el ballarí i creador libanès Guy Nader.
El 2014 va crear la peça Hand to hand per a la companyia neerlandesa Conny Janssen Danst (programa Danslokaal) en co-producció amb Dansateliers, que la va seleccionar per anar de gira als Països Baixos el 2015, iniciant la seva gira internacional el 2016.. És professora al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Una de les seves peces més importants darrerament ha estat Trama, que ha sigut nominada a la millor coreografia als Premis Butaca. El 2020 col·labora per tercer cop amb Skanes Dansteater (Suècia) amb la creació Fine Lines, que compta amb una ballarina que va en cadira de rodes.