En el seu discurs d’obertura de la 35 gala dels PREMIS ATENEUS que va tenir lloc dimecres al vespre; el president de la Generalitat, Salvador Illa, va reivindicar: “el rol dels ateneus com a garants dels progrés cultural, social i democràtic de Catalunya”. “On molts cops no arribem des de l’Administració, els ateneus són la 1a. mà que es tendeix en forma de suport i aquí rau, justament, la vostra veritable singularitat: la proximitat i l’arrelament en el territori”, va destacar el cap de l’Executiu.
Illa, que va afirmar que el Govern s’ha marcat l’objectiu d’assolir el 2% del pressupost de la Generalitat: en matèria cultural, va assenyalar que: “els ateneus van ser refugis de saber i llavors de llibertat en temps de repressió, i avui en dia: aquest esperit inconformista i transformador continua tenint un moviment als ateneus”. “Cada barri i cada poble porta imprès el treball de cadascuna de les entitats que, des del terreny: tracteu d’aportar el vostre gra de sorra per fer una societat millor, com és el cas de: dur la cultura a tots els racons del país”, va reconèixer el president de la Generalitat.
Projecte contra la discriminació de persones LGTBIQ+ dels entorns rurals
Un dels projectes més destacats de la gala dels PREMIS ATENEUS 2024, celebrada anit al Paranimf de l’Escola Industrial: va ser el guardonat amb el primer premi al TREBALL EN XARXA: Comunitats Rurals Queer (CRQ) (https://comunitatsruralsqueer.org/) del CERCLE CAMPDEVANOLENC (Campdevànol, Ripollès). Un projecte pilot al Ripollès, pioner en desenvolupament rural amb perspectiva de gènere, que té com a objectiu: combatre la discriminació que expulsa les persones LGTBIQ+ dels entorns rurals i que afronta el despoblament acollint a: persones refugiades i migrades per motius d’orientació sexual o identitat de gènere. CRQ acompanya aquestes persones en el procés d’assolir autonomia econòmica, laboral i d’habitatge; fomentant el seu arrelament en la comunitat local i contribuint a construir una xarxa social i de suport mutu. El projecte vol generar sinèrgies i noves mirades comunitàries per abordar reptes globals des d’una perspectiva local inclusiva i sostenible.
En la categoria de PREMI JOVE. MEMORIAL RICARD JULIÀ, el primer premi de la modalitat Temps lliure i valors: va ser per al projecte La cultura tradicional i popular és jove de la SOCIETAT CULTURAL I RECREATIVA: LA UNIÓ DE MAS RAMPINYO (Montcada i Reixac, Vallès Occidental). Aquest projecte va néixer amb l’objectiu d’involucrar persones joves en les responsabilitats d’una entitat cultural i ateneista; aprofitant una situació concreta: la manca de responsables per a la comparsa de carnaval després de la pandèmia. L’entitat va oferir la direcció de la comparsa a dos joves de 16 anys, una noia i un noi; que van liderar amb èxit un grup de més de 70 persones, demostrant gran capacitat organitzativa. Des d’aleshores, aquests joves han estat al capdavant de diverses seccions de l’entitat, com la Colla de Capgrossos; Cavallets i Gegants i la Colla de Bastoners; i han participat en esdeveniments destacats, com les festes majors del barri i del municipi: tot i fomentant un sentiment de pertinença entre altres joves de la comunitat. La implicació dels joves ha permès que l’ateneu disposi d’unes colles de cultura popular basades en valors inclusius: no sexistes i respectuosos amb la diversitat, i ha contribuït a fer de l’entitat un espai: on tothom pot expressar-se lliurement.
Pel que fa a la modalitat Jove, proposa! del PREMI JOVE, MEMORIAL RICARD JULIÀ, el primer premi es va lliurar a la: SOCIETAT CORAL I OBRERA LA GLÒRIA SENTMENATENCA (Sentmenat, Vallès Occidental) pel projecte Els Pastorets, la tornada, una iniciativa liderada per: quatre joves d’entre 17 i 19 anys del municipi; que han decidit recuperar una de les tradicions teatrals més emblemàtiques del poble. Inspirats per les representacions d’Els Pastorets de Folch i Torres, que els seus pares i mares van dur a terme entre el 2000 i el 2005 al Teatre del Coro: aquests joves han assumit la tasca de reviure l’esperit i l’emoció que van marcar una època. A més d’adaptar i preparar una nova versió de l’obra L’Estrella de Nadal en clau d’humor -que s’estrenarà al: Nadal de 2025-, aquest grup de joves vol fomentar la participació i implicació de nous talents locals; formant un nou grup teatral juvenil. El jurat ha valorat que el projecte no només es reivindica la força de les tradicions; sinó també la capacitat del jovent per revitalitzar-les amb entusiasme i esperit comunitari, demostrant que el relleu generacional està garantit.
Traspassant fronteres i teixint complicitats
El primer premi a la COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA es va concedir al projecte: Aires del Conflent: La veu catalana de la comunitat (www.radioarrels. cat/programa/aires-del-conflent); del CASAL DEL CONFLENT (Prada del Conflent, Catalunya Nord), una aposta comunicativa multimèdia i amb objectius de futur per enfortir: la llengua catalana i la seva varietat dialectal a l’altra banda de la frontera. Presentat per Enric Balaguer, i amb la finalitat de donar veu i visibilitat a la gent del territori; i difondre informació d’interès local, és un programa radiofònic en català emès des del Casal del Conflent en col·laboració amb Ràdio Arrels, la ràdio associativa de Catalunya Nord. Aires del Conflent és una eina de comunicació, una plataforma d’aprenentatge; un espai de debat constructiu i un laboratori d’innovació associativa.
Pel que fa al premi FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ, adreçat a entitats socioculturals externes a la Federació d’Ateneus, es va concedir a LA FEDERACIÓ D’ENTITATS SOCIOCULTURALS DE SALT; pel seu projecte L’Inevitable, Festival d’Arts Comunitàries de Salt (www.ateneusalt.cat/ca/linevitable.html). El jurat ha volgut reconèixer aquest festival pel seu esforç en visibilitzar la cultura i promoure la intervenció al territori; mitjançant el treball en xarxa, enfortint així els vincles comunitaris i la cohesió social. L’Inevitable respon al repte de combatre les desigualtats en la participació cultural, sovint condicionades per factors com: la renda, el gènere o la migració. Aquest festival, impulsat per veïns i veïnes de Salt en col·laboració amb entitats culturals i professionals del sector, es distingeix per la seva metodologia comunitària: la ciutadania no només participa, sinó que lidera l’organització i la programació, convertint l’art en una eina per mitigar: la segregació social i fomentar la connexió entre els habitants. L’Inevitable no és només un festival, sinó també una plataforma per donar visibilitat a les pràctiques artístiques locals; fomentant un art autogestionat per la comunitat, amb un impacte social transformador.
Josep Maria Pou rep el Premi Honorífic i regala un poema al públic
Ja fora de l’àmbit de competició, va rebre el PREMI HONORÍFIC l’actor i director teatral JOSEP MARIA POU; en reconeixement a la seva destacada trajectòria professional; i la seva contribució inestimable al món de les arts escèniques i la cultura catalana. En la seva intervenció, Pou va recordar els seus orígens ateneistes com a actor al Casal Cultural de Mollet; on es va iniciar de petit fent Els Pastorets; i va voler regalar al públic assistent una anècdota en forma de poema. Va explicar que els seus pares el van portar al Teatre Romea a veure La filla del Carmesí; de Josep Maria de Sagarra i es va quedar tan “enamorat” d’uns versos de l’obra: que es va aprendre de memòria aquell fragment de text i, quan tenia uns 17 anys, el va recitar a: l’escenari del Casal de Mollet, posant-se en la pell d’un senyor d’uns 80 anys. Ara, més de seixanta anys després i “amb una edat més coherent amb el personatge”, l’actor va tornar a recitar: el poema com a “homenatge als ateneus de tot Catalunya i a totes les persones que durant tots aquests anys: han anat als ateneus a buscar un llibre a la biblioteca o a veure un espectacle al seu teatre”.
La gala de la 35a. edició dels PREMIS ATENEUS -conduïda pel comunicador Xavi Canalias i amenitzada per la música i l’humor de l’Orthemis Orchestra;– va esdevenir també l’acte de tancament del 40è aniversari de la Federació d’Ateneus (FAC). Per celebrar-ho, la gala es va cloure amb la presentació en societat de la gegantona Atenea; un nou símbol de la cultura popular encarregat per la FAC als creadors Arnau Guardi Codina i Blanca Ferré; que va ballar amb la música d’Els Ministrers del Camp, juntament amb la Colla gegantera de la Parròquia de: Sant Pere de Puel·les, l’Esbart Català de Dansaires i la Colla de Cultura Popular de la SCR La Unió de Mas Rampinyo.
Fundats l’any 1989 per la Federació d’Ateneus de Catalunya, els PREMIS ATENEUS reconeixen la creativitat, l’originalitat, la qualitat i l’esforç: que fan les diferents associacions culturals, les persones i les empreses del país per promoure la cultura i l’associacionisme cultural.