Del 30 de gener al 2 de febrer en cartell al Teatre Tantarantana de Barcelona Yo duelo, una creació xilena de la companyia La Gaviota Podcast. El muntatge és una autoficció amb dramatúrgia de Patricia Cabrera, que posa en escena a una dona/bombera/actriu que connecta amb el seu avi Wilson Muñoz, qui va ser un dels 19 assassinats en la massacre de Laja el 18 de setembre de 1973.

L’ARGUMENT
L’obra és un relat oníric d’autoficció on una actriu/bombera utilitza el teatre com excusa per a honrar als seus morts. El dolor físic és el pont que connecta biografia, memòriai ofrena. Aquesta actriu/bombera és neta de Wilson, un dels 19 detinguts, torturats i assassinats de la massacrede Laja – Sant Rosendo (1973, Xile). Tots dos dolors es connecten en una ciutat esquitxada constantment per incendis i fissures que cada cop s’obren més: permetent una trobada entre aquests éssers que no es van arribar a conèixer, però que comparteixen un dolor: en principi. físic; un dolor que es traspassa i que viatja per tots els plans travessant l’emocional; no sols de les persones que envolten aquesta història sinó d’un país que intenta sanar: en mig de les circumstàncies impossibles de la vida .En aquesta història, el teatre és també un protagonista. A través d’ell s’honra i ofrena als soterrats, mobilitzant els dolors i transformant-los en expressions artístiques.

L’obra és fruit de tres residències: la impartida per Santiago Pisa i Andrés Gallina impulsada per Teatro Biobio (Concepción); la participació en el Programa de Residència Internacional desenvolupat per la Nau Ivanow (Barcelona); i la realitzada a l’Espai Checoeslovaquia (Santiago)

<<Una autoficció onírica que utilitza el teatre com a excusa per a honrar els seus morts>>

#Memòria #DretsHumans #Autoficció #Xile