Després de la bona acollida de Nit de Reis (2018-19) i La mascarada (2019-20), el Teatre Akadèmia torna a col·laborar amb El Maldà amb aquesta coproducció. El collar de la reina es podrà veure del 24/01 al 18/02 i té data d’estrena el 26/01. L’obra reflecteix un dels escàndols més hilarants i descarats de la història, l’espurna que va provocar l’esclat de la Revolució Francesa i l’inici d’una nova època.
El collar més valuós de tots els temps, una falsa comtessa, uns joiers estafats; un cardenal desplomat i un final de festa amb escàndol nacional inclòs. Aquests són els principals ingredients d’aquesta conxorxa que va tenir a Maria Antonieta i a Lluís XVI com a: grans perjudicats, sense ni tan sols ser-ne conscients.
Som lluny de la societat de Versalles de finals del XVIII, el món avança a una velocitat esfereïdora; però la corrupció i l’ambició semblen no passar de moda… més encara si tenim una societat en crisi i la joia més impressionant que ha existit mai enmig de l’enrenou.
Des d’un treball artesà i acurat ens endinsarem en aquesta farsa que ens té fascinats; i que per primer cop es pot veure a sobre d’un escenari. Els dos intèrprets representant tots els personatges de l’auca i el joc amb les convencions teatrals; són el segell d’aquest espectacle que vol acostar a l’espectador a uns fets, que encara que costi de creure: són absolutament reals.
Una comèdia que comença amb aires de vodevil, es va enredant com un thriller endimoniat: i acaba com un drama de conseqüències històriques.
De Napoleó a Maria Antonieta: L’obra arriba al Teatre Akadèmia després del gran èxit de la producció pròpia Els Buonaparte, que finalitza funcions el 14/01: amb les localitats exhaurides.
Stefan Zweig: L’escriptor i biògraf austríac va descriure el cas del collar com “una de les farses més descarades de la història”.
2 intèrprets per a 11 personatges
Arnau Puig
“Amb en Ricard Farré vam idear com podíem tramar aquesta història on apareixen molts personatges. Això fa que el joc teatral sigui més divertit, perquè aconseguir explicar tot aquest embolic tan estrafolari amb només dos intèrprets fa que la comicitat sigui encara més potent.”
Marta Pérez
“Per mi era un repte el fet que només som dues persones en escena i que havíem de fer tots els personatges i que treballar amb l’Arnau em feia molta il·lusió, treballar amb l’Adrià també i el procés d’assaig la veritat és que està sent trepidant.”
Una aventura dramatúrgica a quatre mans
“En aquesta nova versió tenim la voluntat de mantenir la bellesa del llenguatge, jugar amb les paraules i esprémer totes les convencions teatrals per explicar la història des del “pur teatre”.
La nostra il·lusió és construir un text original, nou, basant-nos en tots els referents que ens han arribat fins al dia d’avui. Creant així, una dramatúrgia única on la comèdia, la sàtira i la història s’uneixin en un escenari que ens trasllada a Versalles, però amb un joc d’elements moderns i pròxims que ens ajudin a apropar aquesta història al públic d’ara.
A través de la comèdia i la sàtira s’aborden temes tan complexos i actuals com el poder (en diversos àmbits), una societat en crisi o la corrupció.
Amb la construcció d’uns personatges singulars, cadascun amb el seu objectiu, anirem endinsant-nos en aquesta història on la veritat i la mentida, aquesta balança tan delicada, farà anar de corcoll a tothom, fins i tot a aquells que no hi tenen res a veure n’acabaran sent víctimes.
L’obra ens retrata dos vessants molt oposats de l’essència humana: el fer per sobreviure i el fet de viure sense fer massa res. Tots els personatges tenen ànsies de volar, però uns no tenen ales i els altres les tenen massa pesades per volar. Els vicis i les virtuts d’una mateixa societat que no sembla la mateixa. Mentre uns viuen en un món gris, trist, intolerant amb la diferència i immobilista, els altres celebren banquets i es banyen en diamants.”
Ricard Farré i Arnau Puig
Actualitat: L’espectacle neix d’un treball artesà i acurat que juga amb les convencions teatrals i amb el desig d’endinsar a l’espectador en aquesta gran comèdia on la veritat, per molt que ens costi de creure, superarà la ficció.