Els que us vàreu perdre l’estrena al Grec d’aquest insòlit Càsting Giulietta, teniu una segona oportunitat del 26 de setembre al 13 d’octubre al Lliure de Gràcia. És una proposta tendra, emotiva, divertida i emocionant. Un grup de dones de més de 80 anys, no professionals, mantenen a escena una conversa entre elles i amb el públic sobre l’amor i sobre la vida, a partir de la seva experiència i memòria. En Marc Artigau signa la dramatúrgia i la direcció és de Juan Carlos Martel Bayod, director del Lliure, que ha recordat que era un projecte que ja estava programat abans que ell fos director “i l’he agafat amb molta, molta satisfacció!” Forma part de la línia de Teatre Comunitari i de contingut social que Martel té molt present al seu projecte i que ja va encetar amb Sis personatges. Homenatge a Tomás Giner, amb un col·lectiu sense sostre. “Una manera de fer teatre!”, diu. Compta amb la col·laboració de la Fundació Amics de la Gent Gran i la Fundació Privada Avismón Catalunya.
Aquest dijous s’ha presentat als mitjans amb la presència de 5 Giuliettes –Rosó Amades, Maria Dolores López, Mariona Mayolas, Alícia Pueyo, Maria Salvador i Paquita Soler-, dos representants de les entitats col·laboradores; les actrius Clara Manyós i Àurea Màrquez, que han acompanyat la creació i en Miquel Malirach, actor, cantant i músic (el Mali dels Mali Vanili), que és voluntari de Avismón i acompanya un cop a la setmana la Genoveva Garriga, que no ha pogut assistir a l’acte. I en Juan Carlos Martel.
LA CREACIÓ
Les Giuliettes, al nou escenari de Càsting Giulietta
Tot va començar “amb la idea de jugar a fer un càsting parateatral però amb persones reals, que ens parlessin de l’amor i d’alguna cosa important per a elles. Tota la humanitat té un fragment a la seva vida amb possibilitat de ser publicat, encara que siguis un total desconegut! Per altra banda jo escolto molt la gent gran i començo a tenir experiència. I vaig pensar: per què no fer-ho amb persones grans?” , explica Martel.
Clara Manyós el va ajudar amb la preparació i la direcció: “em va encantar que em truqués! Havia sentit parlat dels Drets de la gent gran i del tracte amb moltes manques que els donem. Al principi vaig experimentar una por enorme, perquè desconeixia els grans, per a mi eren un altre món. I em vaig adonar que són persones com nosaltres, amb més edat i més experiències!” Al principi no sabien exactament de què parlarien, pel que les van deixar fer. “Sentint-les, vaig començar a estirar el fil de les experiències que explicaven i vam començar un procés de creació. Després vam ordenar la informació, súper valuosa, que ens van donar amb una generositat immensa.”
Martel volia que intervingués a escena algú professional del teatre i va anar a buscar l’Àurea: “Em va fer més il·lusió que si m’hagués proposat fer la Medea o la Cleopatra! En Miquel, que és el meu company, i jo, convivim molt amb la Genoveva, que és com una tieta i que ens fa veure que tot el que estem fent té sentit.” Ja només quedava parlar amb en Marc Artigau perquè hi posés ordre, i amb els Amics de la Gent Gran, per trobar les actrius.
Albert Quiles, president de la Fundació de la Gent Gran, explica que quan en Martel es va poar en contacte amb ell, es va entusiasmar: “Mai ens havien fet una proposta així, encara guardo el correu! I ens hi vam tirar de cap. Després ens van venir les pors, perquè es tractava d’un teatre professional, però vam pensar que com haviem de tenir por, nosaltres, que portem 32 anys acompanyant gent gran! Com que no som de l’àmbit de la cultura, vam contactar amb Avismón, ja que nosaltres n’acompanyem 1.800!” I ningú va dir que no! “Potser hi havia una mica de por al principi però quan vam estrenar al Grec, que es va represenar tres dies, fins van plorar de que fos realitat. Tant de bo es fessin més coses com aquesta. A mi se’m va posar la pell de gallina!”
Daniel Salvador, de Avismón, ha confirmat que totes van estar encantades de participar. “Era una oportunitat que persones de més de 80 anys, algunes força més aparentment vulnerables, poguessin aconseguir fites extraordinàries amb les que no hi comptaven.”
El procés de creació no ha estat el normal de dos mesos: “hem volgut tenir molt de temps, anar quedant per exemple dues hores a la setmana”, diu Martel. Al que l’Àurea afegeix: “Vam començar a treballar al gener un dia a la setmana. I ha estat meravellós! Ha anat molt bé tenir en Miquel aprop, perquè jo pensava en teatre i ell les coneixia millor per agafar el ritme i el text. Primer les vam ensenyar que el teatre és el Gran Joc de la Mentida i em vaig sentir una mica com als meus inicis. Ha estat redescobrir-me com a actriu! “
L’ARGUMENT
Les Giuliettes, al nou escenari de Càsting Giulietta
L’espectacle aborda diferents tipus d’amor més enllà de l’amor de parella, com el amor als fills, als pares, als néts, als amics, als animals i, fins i tot, a un mateix. “Totes són Giuliettes i expliquen veritats a través de mentides, expliquen una història que, com a espectador, es pot creure o no, però cada una exposa la seva aproximació personal a l’Amor. També expliquen la història que s’ha generat entre elles, que es cuiden molt les unes a les altres. Són dones que han tingut la valentia d’estimar-se a sí mateixes”, ha afegit l’Àurea, tot dient que “jo havia d’assumir el personatge del mestre de Cerimònies, que les va escoltant per primer cop sense text, i tenia curiositat per les seves vides. No tenen vicis ni els trucs que tenim els actors. És com pintar-ho de blanc i tornar a jugar. Hem rigut, ens hem emocionat, ens hem divertit, han sorgit anècdotes… I són unes mestres de la resistència! Les han passat de verdes i de madures i són ara aquí, amb coratge, disposades a explicar-se. Són el present, no són el passat. I aprofito per dir que els nens no són el futur, són el present, també.” Una vegada tenien el text , en van extreure l’essencial.
Al torn de preguntes, algú ha preguntat a Martel si havia pensat de fer-ho amb Romeos i sembla que de moment, no. Però… També s’ha preguntat directament a les artistes què expliquen sobre l’amor i han contestat coses com aquestes: “Jo parlo de la Giulietta de tota la vida, de l’amor dels 15 anys. O “Normalment el que hem viscut, amb alguna mentida”, o “d’amor n’hi ha de moltes classes, tots diferents. jo vaig viure amb un animal que se’m va morir fa molts anys i encara el recordo!
A més, a partir dels assaigs de l’espectacle, el fotògraf Juan Lemus, vinculat a Arrels Fundació, presenta a Gràcia dues exposicions sobre l’art i la vellesa. Making of es podran visitar fins al 13 d’octubre al vestíbul i el Bar El Lliure acollirà Le mani parlano. Homenatge a la seqüència fotogràfica de Nino Migliori fins al 3 de novembre.