Degut a l’èxit de públic, la Teatre Akadèmia ens anuncia la pròrroga de l’espectacle El collar de la Reina: fins al 25 de febrer. L’obra escenifica un dels escàndols més hilarants de la història. L’afer del collar (la joia més impressionant de tots els temps); va marcar un abans i un després en l’esdevenir de la humanitat: la Revolució Francesa.
La companyia explica que:” El collar més valuós de tots els temps, una falsa comtessa, uns joiers estafats, un cardenal desplomat; i un final de festa amb escàndol nacional inclòs. Aquests són els principals ingredients d’aquesta conxorxa: que va tenir a Maria Antonieta i a Lluís XVI com a grans perjudicats, sense ni tan sols ser-ne conscients. Som lluny de la societat de Versalles de finals del XVIII, el món avança a una velocitat esfereïdora; però la corrupció i l’ambició semblen no passar de moda… més encara si tenim una societat en crisi i la joia més impressionant que ha existit mai enmig de l’enrenou. Des d’un treball artesà i acurat ens endinsarem en aquesta farsa que ens té fascinats; i que per primer cop es pot veure a sobre d’un escenari. Els dos intèrprets representant tots els personatges de l’au- ca i el joc amb les convencions teatrals són el segell d’aquest espectacle que vol acostar a l’espectador a uns fets, que encara que costi de creure, són absolutament reals.”
Una comèdia que comença amb aires de vodevil, es va enredant com un thriller endimoniat i acaba com un drama de conseqüències històriques.
En paraules dels creadors
Una aventura dramatúrgica a quatre mans. En aquesta nova versió tenim la voluntat de mantenir la bellesa del llenguatge, jugar amb les paraules; i esprémer totes les convencions teatrals per explicar la història des del “pur teatre”.
La nostra il·lusió és construir un text original, nou, basant-nos en tots els referents que ens han arribat fins al dia d’avui. Creant així, una dramatúrgia única on la comèdia, la sàtira i la història s’uneixin en un escenari que: ens trasllada a Versalles, però amb un joc d’elements moderns i pròxims; que ens ajudin a apropar aquesta història al públic d’ara. A través de la comèdia i la sàtira s’aborden temes tan complexos i actuals com el poder (en diversos àmbits); una societat en crisi o la corrupció.
Amb la construcció d’uns personatges singulars, cadascun amb el seu objectiu, anirem endinsant-nos en aquesta història; on la veritat i la mentida, aquesta balança tan delicada, farà anar de corcoll a tothom; fins i tot a aquells que no hi tenen res a veure n’acabaran sent víctimes.
L’obra ens retrata dos vessants molt oposats de l’essència humana: el fer per sobreviure i el fet de viure sense fer massa res. Tots els personatges tenen ànsies de volar; però uns no tenen ales i els altres les tenen massa pesades per volar. Els vicis i les virtuts d’una mateixa societat que no sembla la mateixa. Mentre uns viuen en un món gris, trist, intolerant amb la diferència i immobilista; els altres celebren banquets i es banyen en diamants.
Ricard Farré i Arnau Puig
La història
La rellevància de l’afer del collar va provocar un gran daltabaix polític i social i va contribuir a enfonsar la imatge pública de la reina Maria Antonieta, que es va guanyar definitivament l’enemistat de la vella noblesa francesa i va perdre en rodó el suport del poble de França. La desafortunada gestió de l’afer que va fer la mateixa monarquia francesa va desprestigiar la imatge a ulls de la noblesa, enfonsant de manera irremeiable la institució en uns moments de crisi econòmica i social. Així mateix, va posar de manifest als ulls del poble la corrupció de la cort i la precarietat de les finances públiques, fins al punt de considerar que l’assumpte del collar de la Reina és el clar antecedent de la Revolució Francesa.
Per què ara?
Una història que sembla treta d’una sèrie, que potser avui en dia pot resultar encara inversemblant; va ser la gota d’aigua que va fer vessar el vas; i va provocar una de les revolucions més importants de la història contemporània. Molts artistes s’han fet ressò d’aquest fet, Dumas en va fer la novel·la més coneguda, va inspirar un poema de Goethe i Charles Shyer va dirigir-ne la pel·lícula, però encara no s’ha explicat mai en un escenari una de les farses més descarades de la història; una història per ser viscuda en el teatre.
Som lluny de la societat de Versalles, el món avança a una velocitat esfereïdora; però conèixer la història que ens ha fet arribar fins on som, a viure com vivim i fins i tot: a pensar com pensem, és un repte enlluernador (com el mateix collar!).
L’espectacle neix d’un treball artesà i acurat que juga amb les convencions teatrals i amb el desig d’endinsar l’espectador en: aquesta gran comèdia on la veritat, per molt que ens costi de creure, superarà la ficció.
Dramatúrgia: Ricard Farré i Arnau Puig
Direcció: Adrià Aubert Blanch i Carla Coll
Repartiment: Marta Pérez i Arnau Puig
Assistència a la dramatúrgia: Adrià Aubert, Carla Coll i Marta Pérez
Escenografia: Enric Romaní
Vestuari: Maria Albadalejo
Atrezzo: Montse Farrarons
Moviment: Robert González