Tiago Rodrigues, el més internacional dels directors portuguesos i director del Teatre Nacional Doña Maria II, torna al Festival Temporada Alta i estrena a Catalunya Sopro, aquest divendes 8 i el dissabte 9 de novembre, a El Canal de Salt.
En aquest muntatge s’ha fixat en els homes i dones que, invisibles, murmuren paraules des d’una discreta caixa enmig de la boca de l’escenari: els apuntadors. Homenatge a un dels oficis més bells i antics del teatre. Sense ells i elles, allunyats dels focus de la popularitat, anònims i desconeguts, no es pot entendre la màgia de la funció, la versemblança de perfecció d’actors i actrius. Rodrigues en treu una del seu refugi (l’apuntadora històrica del teatre que dirigeix) i la converteix en la protagonista absoluta de Sopro.
El d’apuntador és un ofici en vies d’extinció, si no extingit ja, almenys al nostre país. A Portugal queda una apuntadora segur, la protagonista de Sopro, Cristina Vidal, que porta 40 anys ocupant aquest lloc en el Teatre Nacional Dóna Maria II de Lisboa. Tiago Rodrigues, que dirigeix aquest teatre des de fa quatre anys, qualifica a Cristina Vidal com un “arxiu viu d’història del teatre” i, per primera vegada, i gràcies a aquest muntatge, surt de bastidors per a exercir en escena el paper de la seva pròpia vida.
D’altra banda, Tg STAN, el popular col·lectiu belga nascut a Anvers fa 30 anys i conegut pel fet de crear obres sense la figura del director (STAN és l’acrònim per Stop Thinking About Names), arriba per primera vegada al festival. Ho fa amb l’estrena a l’Estat espanyol de Traïció, una de les grans obres del Nobel de literatura Harold Pinter.
Un laberint de traïcions a tres bandes que va més enllà de l’adulteri. Una peça sobre la mentida que el grup treballa fugint de la posada en escena més costumista. Unes interpretacions gairebé quirúrgiques -l’actor és sempre el centre del seu procés creatiu- que traspuen veritat per totes bandes i no deixaran a ningú indiferent.
Harold Pinter va escriure Betrayal el 1978. L’obra narra la història d’una relació clàssica a tres bandes en què Emma
ha estat enganyant el seu marit, Robert, durant set anys amb una aventura amb el seu millor amic, Jerry.
Pinter fa servir una estructura inusual al teatre: l’obra comença pel final i acaba pel principi, tot explorant temes com la lleialtat, la falta de sinceritat i l’autoengany. Presenta personatges que estan atrapats en la insostenibilitat d’una passió que ho consumeix tot, que lluita contra la inevitable mediocritat de la seva vida quotidiana,que volen viure sumptuosament en un món que és massa petit. Com fet amb un escalpel, exposa l’orgull i els anhels, les mentides i les debilitats dels seus personatges i, en aquest estil lacònic i despietat en el qual destaca, aconsegueix glorificar i ridiculitzar l’amor.
Trahisons es presenta en el marc de Pyrenart, projecte POCTEFA 2014-2020 (Espanya – França – Andorra) confinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament (FEDER).