La companyía T de Teatre participa al Festival Grec amb Cançó per tornar a casa, un text de la dramaturga original de l’Uruguai però molt coneguda a tot l’estat espanyol Denise Despeyroux. S’estrena avui mateix, dia 3 i es podrà veure fins al 28 de juliol. I ho fan a La Beckett, “el primer teatre on vàrem actuar cobrant!”, expliquen. D’això ja fa 28 anys i no era a la mateixa seu, sinó a la Beckett de Gràcia. Toni Casares, director de la sala, recorda els seus principis: “Era un temps en què l’habitual era anar a càstings i si t’agafaven, treballaves. Elles, de bon començament van ser molt valentes i van formar companyia per tirar endavant juntes, en una època en què de companyies pràcticament no existien.” Recordem que T de Teatre està formada per Carme Pla, Àgata Roca, Mamen Duch i Marta Pérez. Compten també al repartiment amb l’actor Jordi Rico.
Casares destaca també la importància d’acollir un text de Despeyroux, “perquè és una autora habitual a La Beckett, ha participat a l’Obrador i ja ha estrenat dues coses. A més, l’obra parla de tres actrius a la recerca d’un dramaturg. I que això passi a La Beckett, que és la Casa dels Autors, ens omple de satisfacció!” Despeyroux és també la directora de l’espectacle, traduït al català per Sergi Belbel.
L’ARGUMENT
Coneixem tres dones, artistes de teatre, que es retroben després de 26 anys. Havien tingut un gran èxit juntes en estrenar una obra d’un tal Malcolm, que posteriorment ha triomfat moltíssim i s’ha convertit en un autor de culte. Però van plegar enfadades, per discussions i malentesos entre el grup. Una d’elles, la Valentina, té ganes de tornar a començar la relació i les cita amb l’excusa que se li ha mort la mare -que és veritat, però ja fa 8 anys!- i es retroben. No sembla ni de bon tros que els hagi passat el mal rotllo, van a la seva i es discuteixen.
Paral·lelament senten dir que el seu autor tan famós s’ha retirat a un poble-bosc, al cim de la carrera. I també hi ha un hipnotitzador que s’ha ficat en embolics i fuig de la justícia. Aquest va a parar al mateix poble on es troben les noies, que té força semblança a un bosc. L’embolic sorgeix quan coincideixen en un bar i elles pensen que l’hinoptitzador és el seu autor. I ell -interpretat per Jordi Rico– es deixa confondre, content que no el descobreixin.
Malgrat té tots els trets d’una comèdia, també té alguna cosa de tragèdia. Però no es pot explicar més… “La Denise tracta molts gèneres, és surrealista, còmica, treballa la intriga… L’obra gira al voltant de la gran confusió que es genera davant la necessitat del hinoptitzador d’ocultar-se, i la d’elles, de creure que han descobert l’ídol i que, a partir d’ara, tot anirà millor, perquè li demanaran que els escrigui alguna cosa només per a elles i així, tornar a començar. Tot embolcallat amb una història de falses identitats i mentides, on ningú no ensenya qui és”, exposa la Mamen.
El títol té nom de cançó. Despeyroux explica que “em va costar molt trobar-lo, vaig haver de pensar bastant. I vaig optar per un viatge que fa l’ànima per retornar, després d’haver-se perdut. A la vida ens anem perdent i hi ha un moment en què hem de tornar. Hi ha també una cançó que tanca.” Una cançó amb el mateix títol, composada per Pablo Despeyroux, germà de l’autora, que admet que “la història té un to irreal, com si expliquéssim un conte”, al que Carme Pla afegeix: “Si, però és bonic. És com explicar alguna cosa que ja ha passat. I és que en el fons, és dins del record de la Valentina.”
L’escenografia presenta dos nivells, molt propers al públic: “Hem volgut que sigui així. Però si és necessari i hem d’anar a un escenari més gran, ni l’espectacle ni l’escenografia plantegen cap problema.” Curiosament és la primera vegada en aquests 28 anys que treballen en un espai tan petit, amb un aforament de al voltant de 130 espectadors. “Hem escollit la sala de dalt, perquè ho permet”, diuen. També és el primer cop, en els seus 11 espectacles, que les dirigeix una dona. Cançó per tornar a casa, avalada per les T de Teatre que sempre és un plaer veure-les, ja té força bolos contractats per després de l’estada a la Beckett, tant per Catalunya com per diversos punts de l’Estat, on Despeyroux és sempre ben acollida.