Salvador Sunyer, director artístic, Narcís Puig, adjunt la direcció i Albert Olivas, Cap de Comunicació, han fet públic avui els resultats engrescadors de la 28a edició del Temporada Alta, un dels festivals ja considerats entre els millors d’Europa. Sunyer, que ha insinuat que potser albirava pitjors resultats degut al context polític, com ja havia passat en les últimes edicions, ha senyalat que “aquest és l’any que hem tingut més gent dels últims sis anys: 61.605 espectadors en total, en el transcurs dels mesos octubre i novembre!” Cal desgranar-los en 53.086 espectadors de sala, 2.413 assistents a activitats complementàries i 6.106, participants al projecte A Tempo.
Han estat dos mesos plens d’un públic fidel i/o actiu, entre el qual cal comptar 7.700 persones que no havien anat mai al Festival; saber que hi han anat un 26% de fora de Girona, amb gent vinguda de 22 països diferents i que entre tots feien una mitjana d’edat de 43 anys, un número que ha baixat de l’any passat. Una satisfacció per a Sunyer, que puntualitza: “És en part gràcies al Projecte Artèria, nascut per apropar les Arts Escèniques als més joves: tothom que tingui menys de 30 anys pot comprar entrades a 3 €. I els joves han respost de manera massiva a la programació!” Encara una curiositat: el 64,4% han estat espectadores i el 34,6, espectadors.
Pel que fa a l’ocupació, ha baixat una miqueta: ha estat del 89,21 enfront el 94,4% de l’any passat. Aquesta dada depèn dels espais i la seva capacitat, nombre d’espectacles… Però Sunyer diu que “l’afluència als espectacles també ha estat marcada per la situació política del país, sobretot durant el mes d’octubre que, coincidint amb la publicació de la sentència del Procés, s’ha produït una disminució pel que fa a l’ocupació. Però en xifres absolutes ha augmentat.” En total, 12 espectacles han penjat el cartell de 100% d’ocupació. Entre aquests hi ha el concert d’Amaia, els muntatges Kultur, La melancolía del turista, Trahisons, Porn is on o quatre sessions del IX Torneig de dramatúrgia Catalana.
Seguim amb els números: entre el 6 d’octubre i el 9 de desembre, s’han pogut veure 95 propostes, de les quals 47 són estrenes i 28, absolutes. El Festival signa 25 coproduccions de les que 20 ja tenen la gira assegurada tot l’any per Catalunya, l’Estat espanyol, Europa i altres països del món. S’han programat 27 espectacles d’altres països, quatre d’ells, coproduccions. En total, s’ha arribat a les 243 funcions, tenint en compte que s’han afegit 27 sessions addicionals.
Sunyer ha ressaltat també que “la Setmana dels Programadors ha tingut més assistents que mai: 105 programadors de 14 països, entre els que hi ha la Xina, Brasil, Israel i, sobretot, l’Amèrica Llatina.” Estan satisfets perquè “aquesta trobada serveix, per a ells, no només per comprar sinó per comprar bé. Es posen d’acord en les contractacions!”
També han parlat de Pyrenart, que recull les coproduccions amb el sud de França “amb els que també ens posem i es posen d’acord i es fan programacions conjuntes.” Una iniciativa transfronterera amb el finançament de la Unió Europea a través del projecte Interreg/POCTEFA, que fa que cinc socis de la banda francesa i tres de la nostra treballin en xarxa, comparteixin coneixements i generin oportunitats. El fruit d’aquest treball en comú han estat les obres La melancolía del turista, Kultur, Trahisons i Parias, que s’han pogut veure a Temporada Alta.
I diuen que han comptat 136 països, que han consultat el web del Festival!
ELS CONTINGUTS TEMÀTICS
“La invasió temàtica político-social actual al teatre és notable arreu, en bona part perquè el món deriva!” Efectivament, la immensa majoria d’espectacles parlaven de temes al voltant de tres grans eixos. Un, les obres que partien d’un clàssic per fer-ne una relectura, amb una picada d’ullet a la realitat. Han posat els exemples de Les Variacions Goldberg; Mcbettu, Ifigènia en Vallecas… El segon eix emmarca els espectacles sobre la realitat social. “N’hi ha hagut de molt interessants, concretament els que han buscat una forma d’expressió nova, fugint dels assaigs o els meetings.” Ha citat Europa Bull, de Jordi Oriol, Retour à Reims, de Ostermeier… I els monòlegs de Rosa Maria Sardà CredoinunsolODIO, un text potent que parla de palestins i jueus o Homebody/Kabul, amb Vicky Peña.
Al tercer eix han agrupat les obres que parlen de les persones i com les afecta la situació social, expressat en tota mena de llenguatges com Sopro de Tiago Rodrigues, La melancolía del turista de Larios i Oligor, Kultur d’El Conde de Torrefiel, Una costilla sobre la mesa d’Angélica Liddell, Clara Peya, Àlex Rigola… “gent que proposa espectacles amb mirades potents i que no aspiren a canviar el mon sinó que demostren que l’important és el que hi ha al darrere, no al davant.”
INTERCANVI DE CONEIXEMENTS ENTRE ELS ARTISTES
Temporada Alta té com un dels seus objectius presentar una mostra dels millors espectacles i les tendències escèniques del moment d’arreu del món, per així alimentar la creativitat dels creadors del país i propiciar una trobada entre universos artístics diversos. Aquest any hem tingut alguns dels grans noms de l’escena europea, i també de l’altra banda de l’Atlàntic gràcies al suport del programa Iberescena, que també ha fet que aquests tinguin l’oportunitat de conèixer els artistes i la realitat escèniques de casa nostra. S’ha pogut veure a la Royal Shakespeare Company, Alessandro Serra, Thomas Ostermeier, Tiago Rodrigues, Jérôme Bel, Claudio Tolcachir, Christiane Jatahy o a les companyies mexicanes Lagartijas tiradas al sol, entre d’altres.
,
ELS PROJECTES SOCIOEDUCATIUS
Sunyer ha destacat el projecte A Tempo com a eix central del compromís del Temporada Alta amb els col·lectius educatius. El programa social i educatiu ha permès a usuaris de diverses entitats viure de prop els espectacles del festival. Amb un treball conjunt amb la Fundació La Ciutat Invisible, Temporada Alta ha dedicat part dels seus esforços a les entitats que treballen amb persones en risc d’exclusió, col·lectius educatius i entitats estretament vinculades al territori, per poder-los oferir una experiència de qualitat i enriquidora. Per això, en aquesta 28a edició, 8.662 persones s’han beneficiat dels programes socials i educatius, 2.624 entrades de les quals s’han destinat a membres de 64 col·lectius.
A Tempo és el projecte central que vehicula el compromís educatiu de Temporada Alta. Té com a principal objectiu connectar el món de les arts i el món de l’educació a les comarques gironines. Enguany s’ha apostat per donar continuïtat al projecte amb l’objectiu de generar i promoure espais d’interacció entre joves, estudiants, mestres i professionals de les arts i la cultura.
Hi han participat 5.414 estudiants i 624 docents de 52 centres educatius de les comarques gironines. Unes xifres que demostren el bon estat de salut del projecte. En total s’han fet 219 activitats gràcies a la col·laboració de 68 artistes.
Per altra banda, el Torneig de Dramatúrgia, una de les propostes més carismàtiques del festival, per a la que “es barallen per trobar una entrada”, s’ha celebrat per primera vegada en una versió per a escoles. “L’èxit ha estat brutal! Perquè aquest cop, els joves no només l’han vingut a veure: han pogut fer-lo ells, en un procés de treball que els ha durat tot un trimestre. Es van escollir quatre classes de quatre instituts i Albert Forns els va ensenyar primer com s’escriu una obra. Després van tenir el acompanyament d’un dramaturg o dramaturga i, després, nosaltres hi vam posar els actors. Per als joves autors ha estat important veure interpretar els seus textos per gent que coneixien dels teatres o series. S’ho han passat molt bé!, explica Sunyer.
EL RETORN ECONÒMIC DEL FESTIVA… I EL PRESSUPOST!
El Festival Temporada Alta cada vegada es reconeix més com a motor econòmic de la ciutat de Girona (en sentit ampli, no solament el municipi). Aquest any, per exemple, hi han treballat 1170 persones, amb dedicació molt diversa: contractades per Bitò o pels espais d’exhibició, facturant al Festival (producció, tècnics, administració, premsa i comunicació, personal de teatres, cartelleria, runners, taquilles, relacions públiques…) o des d’empreses que hi col·laboren. Així mateix, els equips artístics i tècnics de tots els espectacles que han passat pel festival han tingut treballant 677 persones i s’ha treballat amb més de 300 proveïdors externs.
A això cal sumar-hi els diners que es gasten els que venen expressament per a Temporada Alta. Aquest any, des del Festival, s’han gestionat 1.248 pernoctacions d’hotel entre el 6 d’octubre i el 9 de desembre per als equips artístics o per la premsa entre d’altres. A més, a aquesta xifra encara cal sumar-hi totes les habitacions que han contractat les companyies pel seu compte, els professionals i el públic que ha vingut de fora.
I, com no pot ser d’una altra manera, arribem al Pressupost, aquells números que sempre són tan reclamats a les rodes de premsa. El pressupost del Temporada Alta 2019 ha estat de 3.564.457€, dels quals el 28,78% ha arribat amb les entrades; el 30,62% són les aportacions d’espònsors i altres recursos i un 45,60%, de les administracions. Aquestes dades confirmen la tendència dels últims anys, amb un creixement dels recursos provinents de l’esponsorització en detriment de l’aportació pública. Aquestes xifres corresponen al tancament provisional, a l’espera del tancament definitiu que es farà públic al mes de febrer
OBJECTIUS PER AL FUTUR
Els objectius d’ara en endavant estan oberts a suggeriments, estadístiques i el que pugui ajudar. S’ha parlat de centrar una part del Festival al teatre textual, ja que no hi ha, de moment, cap festival al país que s’hi hagi especialitzat. Però sense renunciar a d’altres conceptes.
El que si que tenen clar és fer créixer més el projecte A Tempo i també posar tota la força a la internacionalització.
I un altre objectiu és que cap jove o ningú sense recursos econòmics deixi d’anar al Festival “La idea és posar els preus baixos per als menors de 30 anys i, per compensar, crear una zona forta d’alta visibilitat una mica més cara. Una zona que és la que sempre es ven primer. Són estratègies per mantenir l’equilibri. El que no podem consentir és que qui no pot pagar, es quedi enrere.”